Missatge de Portia. Novembre 29
Situa't davant d'un mirall, mrate i pregunta fins on he arribat? Deixa caure els vels que amaguen el que noms tu saps. Desndate davant teu i una vegada que ho hagis fet, fes-te una reverència, preguntndote fins dnde em permeto arribar?
Quan tinguis les respostes que tant et preocupen, despreocpate, ja que amb tot el que ja saps, no tens per qu témer.
El teu pitjor enemic ets tu; el teu millor amic ets tu, despreocpate. Camina nu, amb consciència del que has vingut a fer i un cop acceptat, compromtete de nou.
Nosaltres tenim tot l'Univers, tot el que coneixeu com a temps per esperar.
Heu de trabajaros la desafecció però la desafecció a vosaltres mateixos, és el que més us lliga a tot el material.
Rendeix-te, comparteix aquesta rendició amb tu mateix i quan t'agenollis davant teu, deixa caure el pèl que amagava les teves misèries.
Estima't, doncs estimant-te a tu mateix, mestresses a l'univers sencer, sense cap mesura. Estima't i demuéstrate quant et necessites.
Realízate, ja que només fent de veritat el que vols podràs arribar a tu mateix. No hi haurà obstacle que entorpeixi a tu amb tu.
Ara només deixa't. Sé. Tot està.
Portia
MISSATGE DE URIEL, DIA 29 DE NOVEMBRE 2009
És temps que no utilitzeu els vostres pors com a defensa per no fer, i com a excusa per no responsabilitzeu.
No us adoneu que les pors al que sembla ser, que mai ha estat i ja se'n va anar, només són recursos que sense saber molt bé per què, i per què, utilitzeu.
És temps de que si alguna cosa heu de témer però no amb temor sinó amb Amor és al vostre Creador.
Si deixéssiu que els vostres cors romanguessin oberts i, per un temps fóssiu vosaltres el que manejarais vostres per què, i els ahogarais en el silenci i així, seguíssiu la veu del vostre cor, amb la Fe impertorbable de Saber que tot és i Tot està, seria la Llum que il·luminaria els vostres moments en què el desassossec voldria emergir, el moment en què les Fúries es volguessin deslligar i com Jesús, el vostre germà gran, caminaríais per les aigües de les vostres emocions i pels remolins de la vostra cap, perquè aquesta fe és la Veu del vostre Creador que només demana que li seguiu.
No feu com els bojos, que dient tenir Fe, quan apareixen els moments de tempesta, es deixen arrossegar per la seva bogeria i la seva ceguesa, apagant la veu de la Fe que li indica si ha d'avançar o aturar, i seguint la seva pròpia veu, al final s'ofega en la seva pròpia revolució i, quan està sotsobrant, demana a crits: "Desperta el meu Senyor, no sento la teva Veu", llavors aquesta Veu que fa que l'Univers es mogui al so de la Creació us dirà: "Homes de poca Fe, a què temeu es aquí hi ha el vostre Senyor?
Ara és el moment de l'elecció: a què Senyor seguireu?
Recordeu que no podeu ni heu jugar al joc de voler seguir a dos Senyors, perquè només hi ha un Senyor.
Torneu a l'Edèn, deixeu que el que sempre va ser, emergeixi amb saviesa i enteniment i res heu de témer.
URIEL
MISSATGE DE HUMIEL, DIA 19 DE NOVEMBRE DE 2009
Jo Humiel em presento davant vostre, avui se m'ha encomanat us instrueixi, dins del vostre ensinistrament per arribar al cim de Tzión.
Jo Humiel vinc a parlar-vos del que és necessari recordeu i no oblideu, doncs pot ser la barca que us salvi davant les onades de les emocions, perquè pot ser, l'au que us porti per les turbulències de la vostra ment
Jo Humiel us dic: Només al Senyor, el vostre Déu servireu i només la seva Veu seguireu.
Heu de buidar de tot el que heu creat i no forma part d'Ell. Buidar de les pors que us fan creure que us poden deixar de voler, buidar dels vostres sentiments de solitud, perquè si de veritat oyeseis la seva Veu, escoltaríeu a tota la creació unida a vosaltres.
Allunyeu-vos de la vostra ment que us fa creure que esteu desemparats i tristos i que sense adonar-vos us fica dins dels fils de la seva tela creada amb les pors i la desesperança.
Allunyeu-vos de tot el que encara no sabeu reconèixer i gestionar, perquè si no sabeu fer-ho i ho manegeu, es pot tornar contra vosaltres.
Tot és el mateix, Ombra i Llum; Llum i ombra en perfecte equilibri i el desequilibri, el genereu vosaltres mateixos.
Busqueu on asiros en els moments de desolació, pujar-vos a la barca que és la Veu del meu Senyor i, no hi haurà onada que us pugui trontollar.
Subíos en els seus braços i escolteu la seva Veu, seguiu el seu designi i res haureu de témer.
Per la Glòria, pel Poder i la Voluntat.
HUMIEL
MISSATGE DE Anael DIA 26 DE NOVEMBRE 2009-
Les limitacions són les resistències que condicionen el vostre Ser.
A major limitació, més gran serà la resistència que poseu per frenar l'avanç.
No només estic referint-me al que se us ha dit en el nom de l'Esperit sinó també al que heu de realitzar en el món de la matèria.
Quan penseu que no podeu, quan penseu que és un pas difícil, pensar que esteu creats perquè Tot Sea.
La vostra ànima no té límits, però la vostra ment posa moltes resistències.
Si s'apodera de vosaltres la falta d'ànim, la manca d'alegria, el motiu pel què seguir, no penseu que és el moment de deixar-ho tot, pensar que és el moment de parar i reflexionar què és el que el meu cor està demanant ?
El món de l'Esperit és Etern, pot esperar, però el vostre món és perible i és aquí on s'han de prendre decisions que siguin lògiques i que ens ajudin a seguir.
Res és per res i segons el que ja se us ha dit, tot el que se us segueixi dient, ja ho sabeu.
No us condicionéis, no us limiteu, Ser i Estar, però amb la llibertat que el que esteu fent us sigui de veritat d'allò més natural, que us surti sense esforç.
Us estima i beneeix
Anael
Missatges oferts: Rosa Natalia Poveda Arias
Amb tot el meu amor
ROSA NATALIA
