Taula de continguts amagar 1 Quins són els mètodes de la metafísica? 2 Mètodes intuïtius: 3 Què altres tipus d'intuïció hi ha en metafísica? 4 Mètodes discursius:
En l'article anterior es va fer un abordatge general a la metafísica aclarint la seva etimologia, divisió, i la seva consistència. Tenint clar que l'ontologia és la branca general de la metafísica i el fonament de totes les ciències i sabers, perquè elles es fonamenten en l'estudi de l'ens comú o ontològic, és a dir: tot allò amb existència material i formal dins de l'espai temps, p.ex: tu, la teva casa, una taula, una muntanya, un cigarret, o el número 5; aprehès per la intuïció dels 5 dits de la mà, etc. Llavors quedaria per respondre a les altres dimensions. Per a això cal, amb anterioritat entendre els mètodes dels que es val la metafísica per qüestionar i accedir a la realitat.
Quins són els mètodes de la metafísica?
Tots els grans sistemes de metafísica; per a la seva construcció es valen d'eines que permeten accedir a la raó humana a l'SER; en la pretensió d'abordar la totalitat de la realitat. Tals eines parteixen de mètodes intuïtius i mètodes discursius basats en l'experiència. No sense abans fer-ho des d'una actitud d'obertura que, com un nen amb incessant curiositat es llança a preguntar sobre tot el que veu, aquesta és l'actitud o capacitat de sorpresa pròpia del filòsof i del cercador. En aquest sentit, els mètodes intuïtius són considerats directes o immediats, mentre que els discursius són indirectes o mediats. Cal tenir molta cura i emprar els dos en conjunt per a una major solidesa.
Mtodes intuïtius:
Aquests conformen un camí d'inici per a la metafísica, parteixen sempre de les dades sensorials i de les percepcions obtingudes gràcies als sentits, aprehendiendo directament qualsevol ens; sent llavors, el mtode ms engaoso per l'esperit, però que al seu torn pot anar-se'n perfeccionant. A més tota intuicin sensible inicia el camp del saber experimental per comprovar diverses hiptesi. Com és de notar cap la pregunta perquè la intuicin en el seu grau msbsico, és a dir sensible, pot ser enganyosa?
Això és perquè la realitat captada únicament pels sentits és tan sols una aparença, i no comporta a una essència, per exemple; si fos només pels nostres sentits, percebem que tots els estels i astres que veiem en el cel, giren al voltant de la nostra terra, i només es distancien -per il·lusió òptica- a no gaires quilòmetres del que realment ho fan, així mateix es afirmaria que la terra no té rotació, quan sabem que tot això és fals.
Quins altres tipus d'intuïció hi ha en metafísica?
A més, en la metafísica hi ha altres tipus d'intuïció més elaborades per anar cap a l'objecte mateix, entre elles es destaquen:
La intuïció formal o també anomenada intuïció espiritual: aquesta es dóna per un acte mateix de la psique, per un dels principis lògics, a saber: el principi d'identitat (que diu que l'ésser és igual a si mateix o A = A) i el principi de no contradicció que diu "una cosa no pot ser i no ser al mateix temps i sota el mateix aspecte" amb això la ment capta directament la diferència qualitativa o formal d'uns ens de altres. Aquí s'engloba també la meditació i els seus tipus per a la captació d'essències, ja que la meditació és un acte que comprèn a la intuïció real.
La intuïció Reial: és la que s'usa pròpiament en filosofia i metafísica, i permet captar l'essència, consistència i existència de qualsevol ens, penetrant en la realitat de les coses, correlacionándose intersubjectivament amb elles. Per això, la intuïció real es divideix en: Intuïció intel·lectual, volitiva i emotiva.
- La intuïció intel·lectual: aquesta pertany a un segon grau d'abstracció i pretén captar l'essència d'un objecte, la seva constitució i possibilitat. Es basa en el principi lògic d'identitat que diu: "tot ens és igual a si mateix" permetent preguntar per l'autenticitat de la realitat. P. Ex. ¿Són els viatges astrals reals o meres fantasies amb tints realistes producte de la meva ment? Entre alguns filòsofs que van usar aquesta intuïció destaquen Plató, Spinoza i Husserl.
- La intuïció emotiva: aquest tipus d'intuïció pertany al camp de l'estètica, l'ètic i el moral, i permet captar el valor de les substàncies, siguin primeres o segones. Aquest tipus de mètode pregunta sobre les propietats axiològiques de les coses i de la consciència humana. Ex: ¿és déu bo o mà? ¿És la música reguetón agradable o desagradable ?, o la pintura de l'últim sopar de da Vinci lletja o bella?
- Intuïció volitiva: permet discórrer i captar l'existencialidad d'un objecte, aquesta intuïció és existencialista perquè permet veure a si mateix com un ésser immers en el món amb objectes que transcendeixen la pròpia subjectivitat, sent en una instància els obstacles que es presenten en la vida i davant els desitjos humans els que li donen existència a les coses. D'aquesta manera aquesta intuïció permet captar també la utilitat del que es troba fora del meu ésser, pàg Ex: ¿Si hi ha déu o un àngel perquè em serveix ?, Perquè em serveix fer un viatge astral?
Com s'entreveu les intuïcions poden caure en la mera subjectivitat, però obren el camí a la reflexió per comprendre la realitat, permetent que el teu elaboris les teves pròpies conjectures, raonaments i hipòtesis de tot allò que perceps, sents i de les maneres com captes el món, amb la finalitat que et facis un ésser més lliure i autònom.
Mètodes discursius:
D'altra banda, la metafísica, es val dels mètodes discursius, els quals no van de forma directa a l'objecte ni el prenen com una realitat evident, sinó que l'envolten per estudiar-lo de manera mes reflexiva fins a trobar la seva consistència, veracitat i essència amb un to més "objectiu" entre aquests mètodes destaquen principalment:
La maièutica: És un mètode que es desenvolupa amb un moment heurístic de l'esperit humà, és a dir, davant d'alguna pregunta, la psique haurà de buscar i trobar una resposta o definició inconscient interna cada vegada més satisfactòria, fins arribar a un criteri essencial, a això se li coneix com l'art de parir idees.
La dialctica: Aquest mtode sms elaborat que l'anterior, perquè un cop obtingut el concepte, criteri o definici donada davant la pregunta, es perseguir contrastar amb una contraposici n crítica a la idea trobada o parida contra-dicindola fins arribar a un aclariment de la veritat essencial d'alguna realitat o ens. Aquest és un moment agonstico per al alm a, on es lluita per assolir un criteri de veritat un tant ms objectiu.
Aquest mtode segons Platn cap que l'ànima humana recordar el que havia oblidat a l'entrar en contacte amb quest cos fsic. Així mateix, podrà relacionar-se tamb amb la tècnica d'associaci lliure usat pel psicoanlisi de Freud, per a trobar continguts inconscients en els pacients.
La poesia: aquesta és un gènere literari per connectar-se amb l'Ésser a través de analogas esttiques i en això, desvetllar el caràcter inaccessible i inefable de l'esp rit, la qual cosa s'escapa del llenguatge racional. En última instància, constitueix un mtode sobre la aletheia de la realitat i de la dimensi subjectiva.
El dubte cartesià: Aquest mtode va marcar l'inici a la modernitat, gràcies a Descartes, qui parti d'una qesti irrebatible i de la qual puguin derivar les altres. Primerament es dubta de tot el coneixement possible: és aquest món real ?, existeix Déu ?, És això un somni amb tints realistes al cap d'un ésser diví? o cmo es que no estic solando?
En efecte, es pot dubtar de tot això, però hi ha una cosa de la qual no puc dubtar: Puc dubtar que estic pensant? Per descomptat s, i en fer-ho caic en compte que estic exercint el meu pensament, i si penso és perquè intueixo volitivament i intel·lectualment que hi ha alguna cosa interna que existeix, de all el famós cogito (o penso per tant existeixo (sóc). de all que la consciència i el pensament siguin el fonament per percebre la realitat metafísica.
El mtode cartesià, parteix sempre del jo com a veritat indubtable, per després comprendre 4 passos, que són:
- No acceptar res que sigui capat pel sentits com evident. (Que com ja vam veure els sentits ens enganys.)
- Divisió de la realitat o ens a estudiar en tantes parts com sigui possible.
- Anar dels seus elements simples als més elaborats i complexos.
- Enumerar o sintetitzar les diverses divisions que s'han fet.
Mètode fenomenològic: Aquest combina elements d'ambdós mètodes i es dirigeix a l'experiència de la cosa mateixa tal com es manifesta a la consciència; a través de la intuïció i procedeix després a descriure l'anàlisi o descomposició del que implica i resulta de tal intuïció, apartant qualsevol prejudici o teoria qualsevol sobre la cosa mateixa, per tal de comprendre la constitució de la cosa mateixa. Posseeix els següents elements:
- Reducció fenomenològica (posar entre parèntesi el que s'ha estudiat i descompondre en les seves parts),
- Corroboració inter-subjectiva (transcendeix el subjectivisme cartesià, en posar l'objecte en un horitzó social)
- Reducció eidètica (intuïció d'essències, despullant l'objecte seus elements no essencials o accidentals en un acte de la imaginació)
El Tarot: aquest mètode és al seu torn, una eina intrapsíquica per descobrir els plecs de la psique humana, a través del simbolisme i dels arquetips bàsics que s'instauren en l'inconscient personal i col·lectiu investits per una sèrie de arcans.
Aquest mètode, igual que l'anterior, és una combinació tant de la intuïció sensible i real, com de les propietats discursives, ja que s'intueix un arcà simbòlic a través dels sentits, l'aprehensió intel·lectiva i la sincronicitat, antecediendo a una pregunta la resposta s'hagi oculta a l'interior, per tal de dilucidar i reflexionar el seu contingut essencial per integrar-ho a la consciència.
Com es pot entreveure, a partir de tots aquests mètodes bàsics de la metafísica i la seva aplicació; l'ésser humà aconsegueix aprendre a discernir dins de l'aparença de la realitat per tal de comprendre aspectes ocults de l'ens ontològic, i dels tipus d'ens. En els propers articles anirem dilucidant altres eines, i qüestions tractats en les presents temàtiques, així com els tipus d'ens que hi ha.
Autor: Kevin Samir Parra Rueda, redactor en la gran família de hermandadblanca.org
Més informació a:
- Ferrater, J. (1964). Diccionari de Filosofia. (5ta ed.). Buenos Aires, Argentina: Editorial Sud-americana.
- Morente, G. (1980). Lliçons preliminars de filosofia. (9na.ed.). Mèxic DF: Editorial Porrúa.
