Dins de tot el que puc experimentar com a ésser humà, hi ha un espai quiet, silenciós, ple de pau, amor, inamovible i sempre present.
Aquest dolç sabor de l'estiu, de les vacances, dels desitjos realitzats, de l'amor correspost, tot aquest sentir que m'omple ms de vida d'acord a tot el que m'apassiona.
Com el suau anar i venir de les onades, per moments llueix com si arribés a percebre el que sosté tot això que anomenem realitat.
És un privilegi observar la bellesa del silenci.
Encara que cada dia sms evident, l'enamorament no va ser senzill.
Just quan va crear haver lliurat totes les batalles que em corresponguin per superar tant crisis familiars com crisis existencials gairebé apostava que el que seguia en la meva vida era descansar.
Vagi equivocació tractar de dictar que és el que segueix ...
Això de pensar ser una bona creadora, si molt temps va ser com si podia fer realitat tots els meus desitjos, només pensant.
Doncs així va aparèixer aquesta etapa que un taxista em va ajudar a qualificar-la com noviciat, a aquest home li toco recollir-me d'una funerària en el matí per després portar-me a cita amb un metge a la tarda, no vaig poder amagar ni la cara plorosa ni els meus estudis mèdics, així que només em comento alguna cosa com tot estarà bé senyoreta, és només una temporada de noviciat i em va compartir com ell havia passat per diverses situacions.
Va ser molt curiós perquè alhora de sentir-me escoltada i beneïda em van donar més ganes de plorar he he però com ja estava per arribar al consultori mèdic no em va donar temps.
Aquesta idea tan genial del noviciat em va ajudar a reflexionar per no agafar-me seriosament el que estava sucediéndome, potser tot es tractava d'aprendre a confiar en la meva experiència interna, en aquest espai de pau.
Però bé tornant al meu drama al final d'aquest dia el pronòstic amb el doctor va ser molt encoratjador meu cap aquesta normal, després d'això va caldre moure de treball, per moments es veia com una sèrie de desafortunats esdeveniments en un curt lapse de temps.
Cal esmentar que vaig rebre molta ajuda, vaig estar fent servir alguns amulets de protecció, no deixi de practicar meditació.
A poc a poc em vaig anar adonant que és possible que això de la vida, és només una exploració de descobrir la veritat de la fals des de l'enfocament de l'ésser, del cor.
És així com aquestes experiències em van ajudar a despertar els sentits cap a altres realitats, havia estat usat molt aquest amulet per portar a la meva vida les coses desitjades.
(Estava confiant en tot el que deia el meu cap)
Quan deixi de fer cas als diàlegs i opinions de la ment, vaig començar a tenir un veritable descans, dins de tot aquest caos podia sentir amor i pau, podia experimentar la grandesa que es pot viure quan un es fa petitó.
És com anar descobrint un propòsit major com si despertés a un somni més ple de colors, llavors la ment és molt limitada per experimentar la realitat.
Li vaig ser dient adéu com fa un amb aquests amulets que en el seu moment van ser útils, s'agraeix amb afecte i es guarden en un calaix.
Per a mi no va quedar altra que fer-me amiga del caos, aquest continua tocant la porta sovint així que li faig passar, ens vam prendre un cafè ens escoltem, ja fins sembla que perdre el control s'ha tornat divertit.
Aquest camí cap a la llibertat interior és com tractar d'entendre amb el cap que estic a l'estiu però per moments es percep el peculiar i dolç aroma en el vent que només es presenta a la tardor.
