Quan una persona desencarna, què passa amb els pensaments que li donaven la vida? ¿A què es deu que diverses persones en l'actualitat siguin conscients de les seves vides anteriors? ¿Quin és el propòsit de cadascuna de les vides?

El primer és diferenciar entre ànima i esperit. L'ànima és la vida, és la força gravada que l'ésser humà hereta dels seus ancestres, i contínua gravant-la amb les seves pròpies experiències i vivències o rectificándola en el transcurs de la seva vida. Si la vida de l'ésser és positiva i els seus pensaments heretats o propis, són a través del treball interior, elevats a una entesa superior d'existència, començarà a formar seu ésser espiritual.

Si un ésser humà estava compost per 60% de pensaments positius (esperit) i 40% de pensaments negatius-malalts (ànima), en el moment que desencarna, aquest 60% de pensaments positius, els quals vibren en una mateixa freqüència, s'albergaran units en un altre núvol cognoscible que el atraurà per afinitat. Aquest núvol la pot trobar en la seva mateixa descendència familiar, en altres éssers, en el núvol del mateix planeta o en alguna lluna del sistema solar. Aquest cos energètic es reencarnarà moltes vegades en els núvols dels éssers humans, fins que el seu ésser energètic hagi arribat al seu sisè mes de gestació. Els altres 40% de pensaments negatius-malalts, vibraran en diferents freqüències. Per aquest motiu en el moment de desencarnar seus pensaments es dispersaran i es albergaran en altres núvols cognoscibles d'altres éssers humans.

El segon, diferenciar coneixement i saviesa. El coneixement aplicat és força que s'expressa a si mateixa; la saviesa aplicada és energia en acció. La unitat física de força capaç de produir benestar i comoditat, pot ser cent vegades inferior a la unitat de força mental amb la que es forma un ideal. Si es pren com 1 el treball equivalent a una unitat física de força, no exagerem si es considera la unitat emocional amb un valor de 5, la mental concreta 25 i la corresponent a un ideal de la ment abstracta 125.

Entrem a una nova vida amb un passat llarg i de moltes vides, en emprendre la nostra tasca un cop més a la terra estarem condicionats per la llei de causalitat per assolir els seus objectius i aquestes són:

Recopilar el màxim possible de pensaments positius per formar en ser energètic i unir-se als milions d'éssers energètics de l'univers del seu mateix llinatge i descendència.

Quan un ésser encarnat desperta i comença a alimentar-se del coneixement universal, tendeix a atraure i allotjar pensaments similars al seu desig i condició energètica. És aquí que començarà a identificar-se amb els grans pensaments i amb aquells éssers que els van fer conèixer a través de la paraula i de la història.

Com més s'alimenti d'ells, més identificat se sentirà i conforme va augmentant aquest pensament dins de si, vida després de vida, a través del temps i de les reencarnacions, ell formarà part d'aquesta vibració universal eternament, perquè quan desencarne s'unirà per atracció i característiques vibratòries.

Tot aquest procés no s'efectua en una vida, es necessiten moltes encarnacions per formar les característiques preponderants que el constituiran i és així, com l'ésser espiritual es va modelant i plasmant.

Vides dels Mestres de Saviesa.

A la primera línia de Saviesa trobem dues mestres, el Mestre Júpiter i el Mestre Morya. Tots dos han transcendit la cinquena Iniciació, i el Mestre Júpiter, que a més és Regent de l'Índia, és considerat el més antic per tota la Lògia de Mestres. Habitava, fa 100 anys, als turons de Nilgherry, al sud de l'Índia, i és un dels mestres que generalment no accepten deixebles, ja que figuren entre aquests només iniciats de grau superior i un bon nombre de mestres. A les seves mans hi ha les regnes del govern de l'Índia, incloent gran part de la frontera nord, i sobre Ell recau l'àrdua tasca de guiar finalment a aquest país, perquè surti del present caos i intranquil·litat i els seus diversos pobles es fusionin en una síntesi final.

El Mestre Morya, un dels adeptes orientals ms coneguts, reuneix entre Els seus deixebles a un gran nombre d'europeus i americans; és un prncipe Rajput, que durant moltes dcades va ocupar una posici prominent en els assumptes de l'Índia. Acta en estreta col·laboració amb el Manu i oportunament ser el Manu de la sisena raça arrel. Viu, com El seu Germà KH, en Shigats, en els Himalayas, i és una figura molt coneguda pels habitants d'aquesta llunyana vila. És un home alt i de presència imponent, de cabell i barba negres i ulls foscos, i El seu aspecte podrà considerar-se sever, si no fos per l'expressi de Els seus ulls. li El seu Germà, el Mestre KH, treballen gairebé com una unitat, i així ho han fet durant segles i ho faran en el futur, ja que el Mestre KH est preparat per ocupar el lloc de Instructor de l' món, quan l'actual titular ho deixi per realitzar un treball ms elevat, i vingui a l'existència la sisena raça arrel. Les cases que habiten estan juntes, i gran part del temps treballen en estreta associaci. Com el Mestre M. pertany al primer raig, el de la Voluntat i Poder, El seu treball consisteix en gran part a portar a terme els plans de l'actual Manu. Acta com inspirador dels estadistes del món; maneja, per mitjà del Gran Senyor, les forces que produiran les condicions necessàries per al progrés de l'evolució racial. En el pla físic, els grans executius nacionals amb ideals internacionals i àmplia visi, estan influïts per l, i amb l cooperen certs grans devas del plànol mental; tres grans grups de Angeles treballen tamb amb l en nivells mentals, en unió amb devas menors que vitalitzen formes mentals i, en bé de tota la humanitat, mantenen vives les formes mentals de els Guas de la raça.

El Mestre Morya té un gran grup de deixebles sota la seva instrucci, treballa amb moltes organitzacions esotricas i tamb per mitjà dels poltics i estadistes del món.

Com Mag Melcior, va estar present en el naixement de Jess otorgndole mirra, smbol del mental.

Com el Rei Arturo va ser un cabdill britano que va dirigir la defensa de Gran Bretanya enfront dels invasors saxons al començament del segle VI. El centre de la història d'aquest Rei és la recerca del Sant Grial aquella copa de la qual begués Jess en l'última sopar, de la qual es deia que tenia poders m gics curatius i regeneratius. Aquesta copa hauria estat donada a Jos d'Arimatea, i els seus descendents la hauran portat a Anglaterra. Merln hi haurà sol·licitat a Arturo que busqués la Copa i quest manar als seus cavallers a trobar-la.

Helena Petrovna Blatvasky (1831-1891) va ser deixeble del Mestre Morya va ser una escriptora, ocultista i teósofa russa. Va ser també una de les fundadores de la Societat Teosòfica i va contribuir a la difusió de la Teosofia moderna, però com Cagliostro (1743-1795) va afectar la reputació dels mestres.

El Mestre Koot Humi, molt conegut a Occident, té molts deixebles a tot arreu, és oriünd del Caixmir i La seva família originalment va procedir de l'Índia. És també un Iniciat d'alt grau i pertany al segon raig d'Amor Saviesa. És de noble presència i alta alçada, encara que una mica menys corpulent que el Mestre Morya; de pell blanca, cabell i barba color castany daurat, i ulls d'un meravellós blau profund, a través d'ells sembla fluir l'amor i la saviesa de les edats. Té una gran experiència i una vasta cultura; va ser originalment educat en una de les universitats britàniques i parla correctament l'anglès. Llegeix molt, i els llibres de totes les literatures en diversos idiomes, arriben a El seu estudi a l'Himàlaia. S'ocupa principalment de la vitalització de certes grans tendències filosòfiques i S'interessa per algunes organitzacions filantròpiques. Li correspon, en gran part, la feina d'estimular la manifestació de l'amor, latent en el cor de tots els homes, i despertar a la consciència de la raça la percepció del gran fet fonamental de la germanor.

Com Pitàgores (582-507 ac) va ser un filòsof i matemàtic grec, famós sobretot per la seva Teorema, que en realitat pertany a l'escola pitagòrica i no només a Pitàgores. La seva escola afirmava «Tot és nombre», per això, es va dedicar al estudiar i classificació dels nombres.

Com el Mag Baltazar va estar present en el naixement de Jesús atorgant-li encens, símbol de l'emocional.

Com Nagarjuna (150-250) va ser un filòsof indi, fundador de l'escola Madhyamaka (camí mig) del budisme mahayana.

Com Parsifal apareix en un poema èpic medieval, cavaller de la Taula Rodona i de la cort del rei Artur, i la seva recerca del Sant Grial.

Com Sant Francesc d'Assís (1182-1226) va ser un sant italià, diaca, fundador de l'Ordre Franciscana i d'una segona ordre coneguda com Germanes Clarisses, ambdues sorgides sota l'autoritat de l'Església Catòlica en l'Edat Mitjana. En 1221 va fundar una tercera ordre conformada per laics. De ser fill d'un ric comerciant de la ciutat en la seva joventut, va passar a viure sota la més estricta pobresa i observança dels Evangelis. A Egipte, va intentar infructuosament la conversió de musulmans al cristianisme. Va ser canonitzat el 1228.

Com Sant Martí de Porres (1579-1639) va ser un frare peruà de l'ordre dels dominics. Va ser el primer sant negre d'Amèrica i és Patró universal de la pau. És conegut també com el Sant de l'escombra per ser representat amb una escombra a la mà com a símbol de la seva humilitat. Beatificat en 1837 i canonitzat el 1962.

Com Sha Jahan (1592-1666) És un personatge conegut especialment per la construcció del Taj Mahal, un monument funerari dedicat a la seva segona esposa Arjumand Bano Begum, popularment coneguda com Mumtaz Mahal ( 'joia del palau'), amb la qual es va casar quan tenia 20 anys

El Mestre Djwal Khul o Mestre DK, com l'hi crida freqüentment, és un altre adepte del segon raig d'Amor-Saviesa, l'últim dels adeptes que van passar la iniciació, doncs va rebre la cinquena iniciació en 1875; conserva el mateix cos de llavors; la majoria dels Mestres la van rebre en cossos anteriors, el seu cos d'origen tibetà no és jove. Està dedicat al Mestre KH i viu en una caseta propera a la d'aquest Mestre. Per La seva disposició a servir ia fer tot el que calgui, ha estat anomenat "el Missatger dels Mestres". És molt culte i té més coneixement sobre els llamps i de les Jerarquies planetàries del sistema solar, que cap altre Mestre. Treballa amb qui es dediquen a la curació, i coopera en els grans laboratoris del món en forma desconeguda i invisible, amb els cercadors de la veritat, amb tots els que tracten definidament de guarir i alleujar al món i amb els grans moviments filantròpics mundials, com ara la Creu Roja. S'ocupa dels deixebles dels diferents mestres, que poden aprofitar la seva instrucció, i en els últims deu anys ha alleujat, en gran part, la feina d'ensenyament dels Mestres M. i KH, prenent a El seu càrrec, per determinat temps, alguns Els seus aspirants i deixebles. També treballa molt amb certs grups de devas de l'èter, que són devas guaridors i col·laboren així amb Ell en el treball de remeiar alguns mals físics de la humanitat. Va dictar gran part de la monumental obra La Doctrina Secreta, i li va fer veure a HP Blavatsky moltes il·lustracions i dades que apareixen en aquest llibre.

Com Mag Gaspar va estar present en el naixement de Jesús atorgant-li or, símbol material.

El Mestre Pau, el venecià. Va treballar sota la direcció del Mestre R. a Amèrica del Nord; tenir molt a veure esotèricament amb les diferents ciències mentals, com la Ciència Cristiana i el Nou Pensament, constituint ambdues un esforç de la Lògia en l'afany d'ensenyar als homes la realitat de l'invisible i el poder, creador de la ment. El seu cos és irlandès; pertany a la cambra llamp, i no es revelava el lloc de La seva residència. Va prendre al seu càrrec gran part del treball del Mestre Serapis quan aquest es va ocupar de l'evolució dèvica.

Com Paolo Veronese, pintor italià (1528-1588) representava les escenes bíbliques a la manera de les grans festes venecianes, reflectint així l'alegria de viure i l'esplendor de la república dels dogos.

El Mestre Serapis, freqüentment anomenat l'Egipci, s'associa generalment amb les antigues escoles de misteris; però la seva energia és molt més antiga que això. Se li va venerar com el Déu Osiris a l'Atlàntida.

Com Thoth va exercir l'ofici de escrivà sagrat, ja que documentava els fets a la sala de les Dues Veritats. Era el registrador i el jutge. En el panteó egipci assistia al pesatge de les «ànimes» en una balança, el judici d'Osiris.

Com Hermes Trismegist va ser un savi que va treballar en l'alquímia i va desenvolupar un sistema de creences metafísiques que avui és coneguda com hermètica. Se li va cridar així perquè va ser triple: el primer, comparable a Tot, era un «heroi civilitzador», un iniciador en els misteris de la ciència divina i la saviesa que anima el món, que va gravar els principis d'aquesta ciència sagrada en jeroglífics. El segon Hermes, el de Babilònia, va ser l'iniciador de Pitàgores. El tercer Hermes va ser el primer mestre de l'alquímia. Ha estat actiu en aquest planeta durant molt més temps que això.

Pertany a la cambra llamp, i d'Ell reben enèrgic impuls dels grans moviments artístics del món, l'evolució de la música, de la pintura i del teatre. Actualment dedica la major part del seu temps i atenció a la feina de l'evolució dèvica o angèlica, fins que, mitjançant La seva ajuda, sigui possible fer la gran revelació en el món de la música i de la pintura, en un futur immediat.

El Mestre Hilarión pertany al cinquè raig de Coneixement Concret o Ciència, i en una encarnació anterior va ser Pau de Tars. Té cos cretense, però passa gran part del seu temps a Egipte. Va donar al món el tractat ocultista anomenat Llum en la Senda i El seu treball resulta particularment interessant, per al gran públic, en la crisi actual, ja que treballa amb els que desenvolupen la intuïció, i controla i transmuta els grans moviments que tendeixen a descórrer el vel de l'invisible. La seva energia estimula a través d'Els deixebles als grups d'investigadors psíquics, i va ser qui va iniciar, mitjançant alguns seus deixebles, el moviment espiritista. Té en observació a tots els psíquics d'ordre superior, i els ajuda a desenvolupar els seus poders per a bé del grup; treballa juntament amb alguns devas en el pla astral, per obrir, als cercadors de la veritat, aquest món subjectiu que està després de la matèria grollera.

Com Saule (5, 10-67) Fill d'hebreus i descendent de la tribu de Benjamí, en la seva adolescència és enviat a Jerusalem, on va estudiar amb el famós rabí Gamaliel. Va tenir una educació molt més gran que els humils pescadors que van ser els primers apòstols de Crist.

Pau de Tars va ser un actiu perseguidor dels cristians sota la influència dels fariseus. De fet ell va ser dels que va participar i va assentir en l'execució de Sant Esteve, el primer màrtir de l'església d'aquell llavors, qui va ser víctima de lapidació no com a conseqüència de la barbàrie de la multitud, sinó com a compliment d'una execució judicial, doncs Saule comptava amb la vènia de Roma. L'any 36, camí a Damasc, va tenir una visió i es va convertir al cristianisme. Quan Saül de Tars va contemplar la glòria del Senyor, es va transformar en Pau, l'Apòstol, i s'esforçava per arribar a la llum escriure l'Epístola als Hebreus que ha desencadenat tanta controvèrsia. Cal notar que el canvi de Saule a Pau és molt similar al de Jacob-Israel, amb la diferència que Jacob va lluitar amb la seva pròpia ombra, mentre que Saule va experimentar amb l'ànima de la humanitat.

Una de les raons que el cristianisme es centri en la crucifixió i no en la resurrecció es deu al fet que Sant Pau, abans de rebre la tercera iniciació, estava sota la poderosa influència de Mart i havia nascut a Escorpí. Ell va ser qui li va donar el biaix de Escorpió-Mart a la interpretació i exposició de la doctrina cristiana i va desviar l'energia cap a aquests canals de l'ensenyament aliens als propòsits del seu fundador: cap al sexe i la mort.

Com Jàmblic (anys 245 a 325) Insistia sobretot en el poder rector de la ment, en el rebuig al materialisme i en l'existència d'una ànima eterna i immaterial.

El Mestre Jesús, punt focal de l'energia que flueix a través de les diferents esglésies cristianes, ocupa actualment un cos sirià i viu en algun lloc de Terra Santa. Viatja molt i passa llargues temporades a diverses parts d'Europa. Treballa més especialment amb les masses que amb els individus, tot i que ha reunit a La seva al voltant un nombrós grup de deixebles. Pertany al sisè raig de Devoció o Idealisme Abstracte, i Els seus deixebles es caracteritzen freqüentment per aquest fanatisme i devoció que es va manifestar en els màrtirs dels primitius temps cristians. És d'aparença marcial, exigeix ​​disciplina, és un home de voluntat i domini ferris. Alt i prim, de rostre llarg i fi, pèl negre, pell blanca i penetrants ulls blaus. El seu treball actual és de gran responsabilitat, ja que li va ser assignada la tasca d'orientar el pensament occidental, per treure'l del seu actual estat d'intranquil·litat i portar-lo a les pacífiques aigües de la certesa i del coneixement, preparant així l'adveniment, a Europa i Amèrica, de l'Instructor del Món.

És molt conegut a la història bíblica, apareixent primer com Joshua, el fill de Nun; després apareix novament en els temps d'Ezra, com Jeshua, rebent la tercera iniciació, que en el Llibre de Zacaries és relatada com la de Joshua, i en, l'Evangeli és conegut per dos grans sacrificis, aquell en què va lliurar seu cos perquè el Crist ho utilitzés, i el de la gran renunciació, característica de la quarta iniciació.

Com Apol·loni de Tiana, (3-97) va ser un seguidor de Pitàgores i va voler accedir als misteris d'Eleusis. Va rebre la cinquena iniciació i Es va convertir en Mestre de Saviesa. Des de llavors va romandre i va actuar a l'Església Cristiana, fomentant el germen de la veritable vida espiritual entre els membres de les sectes i divisions, i neutralitzant en el possible els errors i equívocs de clergues i teòlegs. És netament el gran Líder, el General i el Savi executiu, i en els assumptes de les esglésies coopera estretament amb el Crist, estalviant-li molta feina i actuant com a seu intermediari, quan és possible. Ningú com Ell coneix tan profundament els problemes d'Occident; ningú està tan íntimament en contacte amb els que representen millor els ensenyaments cristians, i ningú coneix tan bé la necessitat del moment actual. Alguns eminents prelats de les esglésies Anglicana i Catòlica són seus agents.

El Mestre Rakoczi s'ocupa especialment del futur desenvolupament dels assumptes racials d'Europa i del desenvolupament mental a Amèrica i Austràlia. És hongarès, té la seva llar en els Carpats, havent estat en un moment donat una figura molt coneguda a la cort hongaresa. És més aviat baix i prim, amb barba negra i punxeguda i cabell lacio i negre. No accepta tants deixebles com els mestres ja esmentats. En l'actualitat dirigeix ​​la majoria dels deixebles de tercer raig d'Occident, juntament amb el Mestre Hilarión. Pertany al setè raig de Màgia o Ordre Cerimonial, i actua principalment per mitjà del ritual i el cerimonial esotèrics; té vital interès pels efectes fins ara no reconeguts del cerimonial francmaçó, el de les diverses fraternitats i el de totes les esglésies. A la Lògia l'hi crida generalment "el Comte" ia Amèrica i Europa actua pràcticament com a director general, en la realització dels plans del Consell Executiu de la Lògia. Alguns Mestres formen un grup intern al voltant dels tres Grans Senyors, i es reuneixen en concili amb molta freqüència.

Com Sant Josep pare terrenal de Jesús, era d'ofici fuster, professió que va ensenyar al seu fill i d'extracció humil.

Com Proclus (410-485) va ser un filòsof neoplatònic grec, un dels últims grans filòsofs clàssics, igual que Jàmblic es va atrevir a vincular la filosofia neoplatònica amb les diferents teologies i moviments religiosos de l'època.

Com el Mag Merlín (501-600) va ser la font de saviesa per al rei Artur. Una versió més aferrada a la història diu que Merlin o Myrddin Emrys en gal·lès, va ser fill bastard d'un dels reis de Britània: Aurelius Ambrosius, germà gran d'Uther Pendragon.

En tot cas, sembla ser que Merlín va ser creat al principi per atraure els humans al costat fosc que tot home guarda, però en créixer va decidir fer precisament el contrari: es va convertir en guia espiritual de la seva època, i en conseller de diferents reis

Com Roger Bacon (1214-1294) va ser un filòsof, científic, i teòleg anglès, de l'ordre franciscana.

Com Francis Bacon (1561-1626) és considerat el pare de l'empirisme. Les seves obres i pensaments van exercir una influència decisiva en el desenvolupament del mètode científic.

Com Comte Saint Germain (1696-1784) va ser un enigmàtic personatge, descrit com cortesà, aventurer, inventor, alquimista, pianista, violinista i compositor aficionat, conegut per ser una figura recurrent en diverses històries de temàtica ocultista.

Poc es pot dir sobre els dos Mestres anglesos. No accepten deixebles en el sentit en què ho fan els mestres KH i M. Un resideix a Gran Bretanya, té a El seu càrrec la direcció definitiva de la raça anglosaxona i treballa en els plans del desenvolupament i l'evolució futurs. Està després del moviment laborista de tot el món, trasmutándolo i dirigint, i de l'actual creixent onada de la democràcia. De la inquietud democràtica, i del caos i la confusió actuals, sorgirà la futura condició mundial, que tindrà com a nota clau la cooperació, no la competència; la distribució, no la centralització.

Des de fa 100 anys el Mestre Morya, el Mestre Koot Humi. i el Mestre Jesús, estan íntimament interessats en el treball d'unificar, fins on sigui possible, el pensament oriental i l'occidental, de manera que les grans religions orientals, amb l'últim desenvolupament aconseguit pel credo cristià en totes les seves ramificacions, puguin beneficiar-se mútuament. S'espera que d'aquesta manera vingui a l'existència la gran Església Universal.

La plataforma de la nova religió mundial conté tres presentacions principals de la veritat, o tres doctrines; mística, mental i religiosa. L'elaboració d'aquests tres punts de vista o evocacions de la veritat, ha estat el treball del grup de deixebles idealistes.

El transcendentalisme com a moviment filosòfic, polític i literari nord-americà va florir aproximadament entre 1836 i 1860. Va començar com un moviment de reforma dins de l'Església Unitària que procurava estendre l'aplicació del pensament sobre el Déu interior i la significació del pensament intuïtiu. Va partir dels plantejaments d'Emmanuel Kant.

Tant la tècnica de meditació com el moviment van ser creats a l'Índia a mitjans de la dècada de 1950 per Maharishi Mahesh Yogi i va aconseguir extensió mundial en els anys 1960. Paramahansa Yogananda va difondre les antigues pràctiques i la filosofia Ioga, especialment la Kriya Ioga, ensenyada per el seu mestre Swami Sri Yukteswar i els mestres anteriors a ell. Deepak Chopra ha estat un seguidor de la meditació transcendental i els seus plantejaments són considerats misticisme quàntic, expressió que defineix la creença que les lleis de la mecànica quàntica incorporen idees místiques similars a aquelles trobades en certes tradicions religioses.

El mentalisme va tenir les seves fonts en la psicologia,

Avui es parla del mentalisme des de la filosofia, la psicologia i la física quàntica. Per a la filosofia de la ment dels estats mentals existeixen com a estats interns causalment eficaços de la personalitat. Un dels seus exponents és Noam Chomsky.

En psicologia, el mentalisme fa referència a les branques d'estudi centrades en els processos mentals, percepció i pensament, com ho fa la psicologia cognitiva.