El vaixell talla les aigües de la immensitat del ocano del firmament. Encara l'onatge que de vegades sigui brau, agafo el timn amb força i em deixo gronxar pels batecs marins del meu entorn. Alguns d'ells vénen de molt lluny, i el envesteix és fort, però em mantinc serè i ben arrelat al timn que tinc entre les meves mans per dirigir-me cap al nord de la meva voluntat.
En aquests instants, les aigües semblen tranquil·les, malgrat l'aire de canvis que acaricia el vaixell. Simblicas onades decoren l'immediat present a seguir en el meu camí.
Pressento l'arribada a port. All, una nova vida m'espera, i amb gran emoció en el meu interior em dirigeixo cap al somni que el meu cor m'indica. Tinc la sensaci com si em trobés sol en aquesta travessia, però estic segur que no est sent es, perquè encara que en el meu entorn ms proper no vegi cap altre vaixell, s crec albirar altres ms enll, que com jo, es dirigeixen al seu port de realització.
Em sento atrado cap a aquest rumb. És com si una veu em cridés des de l'altre costat perquè vagi. Encara que no m'ho digui, és com si all es trobés tot el que tant he somiat, resat i treballat per poder-ho aconseguir, i ara, enmig del ocano, em trobo ms prop de obtenir-lo. Tot aquest temps no ha estat en va. M'he tancat a la cabina i he posat rumb a la meva nord, agafant fort el timn en moments de gran tempesta. Aquests semblen ja haver passat, i el meu ser, madurat pel viscut, segueix amb fermesa la veu del meu cor, procedent de més enllà, on els sentits finalitzen les seves percepcions. És un trajecte intuïtiu i segur. Com els dofins i balenes segueixen el flux magnètic de la terra, així jo segueixo la crida de la veu interior on no puc agafar-me a res, només al meu timó, sabent que estic en la direcció correcta. Els gràfics així m'ho mostren.
És un camí cap a l'aparent incertesa, desconcert i on res és segur, però la contradicció de tot això és que com més t'endinses cap a aquesta veu que sents, més certesa has de estàs ben orientat i et dirigeixes cap al que ha de ser i el teu major bé.
Sembles estar sol, .... però no ho estàs.
Sembla que tot desaparegui, ... però només és el canvi de decorat per poder estar en el lloc de la teva voluntat realitzada.
Sembla que ho deixes tot, ... i així és, per a trobar-te amb el veritable ser que ets.
En aquest trajecte estàs en contacte amb tu mateix. Necessites que així sigui per poder adonar-te del veritable ser que ets i del teu potencial per quan arribis a la nova terra.
Mentre avanço sota el firmament i sostingut per les aigües de la vida, sento la melodia celestial que molts han comentat quan es fa aquest viatge sol. Són notes procedents de cap lloc i de totes les direccions alhora, que sintonitzen amb els teus vibracions i vibren a l'uníson, compassades i entonades per veus divines no conegudes en la nostra dimensió. Són melodies inexistents en el nostre planeta Terra. Sembla com si des de l'altre costat de l'oceà em donessin la benvinguda i em animessin a continuar el camí que vaig iniciar fa temps per poder arribar on sóc ara, i així, desembarcar a terra ferma, el nou ser manifestat en mi.
Sento com si de la meva plexe solar em tiressin endavant des d'un punt llunyà per no perdrem pel camí. Miro la brúixola que hi ha en el meu interior i veig que marca el nord. Tot va bé.
A mesura que vaig apropant-me allà on representa que he de d'arribar, vaig sentint les energies d'aquella nova terra i existència. A través dels meus radars vaig rebent imatges del que serà i això, alhora, m'anima a continuar. Segur que són "ells" els que em fan arribar aquesta informació per donar-me coratge i seguir. No, no estic sol. Éssers eteris lluminosos m'envolten i semblen acompanyar el vaixell en el qual em trobo. Sembla com si fossin "ells" els que empenyessin l'embarcació.
Per moments tinc la sensació d'albirar altres barques, però quan miro no les veig. Tinc la sensació que l'oceà està ple de navegants com jo encara que no ens veiem i sapiguem uns dels altres.
Cada dia que passa sento més emoció en el meu interior, més il·lusió i anhels de continuar, com si pressentís tot el que serà de mi en l'altra riba.
Em sento bé només en aquesta travessia. Gaudeixo del meu ser i del tresor que hi ha dins meu. No sóc qui creia que era al començar el viatge. Hi ha un mar tranquil dins meu que serena el meu cor i el meu esperit. Sóc Un amb l'oceà terrenal i la immensitat del firmament. Sóc el cel en miniatura aquí a la Terra.
Un vaixell navega envoltat d'altres cap a un mateix rumb: el nord del seu cor, on la divinitat s'unifica amb la humanitat que aparenten ser. A mesura que vagin avançant, la serenitat i la calma aniran apareixent en tots ells, i les seves barques s'aniran il·luminant i donant vida allà on es trobin.
Tots arribaran, i seran els pioners de l'acceleració del gran canvi que s'espera en el petit lloc de l'univers de nom Terra. Els seus fermeses faran caure els murs de les separacions.
Són éssers valents i plens d'amor al servei de la humanitat. Són i seran els alquimistes de les energies existents en la forma.
A mesura que van avançant, les seves naus es van elevant, fregant les quilles amb l'aigua, i encara que ells pensin que estan en contacte amb ella, el que estan fent és levitar i així, avançar amb més celeritat cap a la seva voluntat divina.
El món s'il·lumina i ells són els grans fars de la nova Terra. Ells encara no saben que la llum que cada un està desprenent serveix de guia a la resta de vaixells que també es troben en direcció al nord. Junts s'ajuden, sense ells saber-ho, a avançar cap a la nova terra on la divinitat els espera per mudar la vestimenta de la terrenalitat.
Tots arribaran i les seves ànimes s'elevaran a nivells infinits. Seran éssers Ascendits.
El món els està esperant.
"Nosaltres t'esperem a tu. ¡Contínua! Endavant! "
