Neuroplasticitat: Per a adults i nens, flexibilitat o rigidesa en el que aprenem

  • 2012

Neuroplasticitat: Per a adults i nens, flexibilitat o rigidesa en el que aprenem

Per Nancy Ortiz

Quan fem alguna cosa i ho repetim moltes vegades generem en la nostra vida el que anomenem hbito. Un hbito pot ser una manera de ser o una manera de fer, la qual es va aprendre a repetir-la gran quantitat de vegades. Per exemple, podem estar acostumats (habituats) a fer el llit cada vegada que ens aixequem, a despertar-nos a la mateixa hora encara que ens hàgim dormit a diferent horari; podem tenir el hbito del mal humor a la dem, de ser ansiosos, tendents a passivitat, amabilitat, alegra, o fins i tot, a la malaltia. En definitiva, podem tenir el hbito de fer alguna cosa que ens faci feliços o infeliços, i seguir sostenindolo només perquè, a repetir-lo tantes vegades mecnicament, semblem programats a seguir fent-ho.

Tot és qüestió de quantes vegades hàgim assajat sistemàticament una acció o manera de ser, generant així un aprenentatge, que sumat a la totalitat ens defineix i ens crea.

Aprendre o desaprendre és qüestió de neuroplasticitat

Cada vegada que pensem en fer una acció el cervell mana l'ordre perquè el nostre cos faci el desitjat. Ho fa amb ajuda de neuroquímics que transmeten el missatge. Les neurones són les que reben aquesta informació, es connecten entre si (sinapsis neuronal), i finalment el nostre cos respon fent el que volíem.

Però vet aquí el punt que ens pot servir per conèixer-nos i conèixer el que ens passa: La sinapsi o contacte entre neurones es reforça, fins i tot es fa permanent, amb l'ús. És a dir, quan repetim alguna cosa una i altra vegada es generen sempre els mateixos químics, i les neurones fan una i altra vegada el mateix camí. El cos s'habitua a aquests químics, el camí neuronal deixa cada vegada més petjades, i de tant repetir i fer el mateix, les neurones memoritzen el camí; fins i tot algunes vegades ja no viatgen, es queden allà permanentment, es cristal·litza la connexió neuronal en cert lloc. Així nosaltres vam adquirir un nou aprenentatge.

A aquesta propietat del cervell d'aprendre i fixar l'aprenentatge nou a partir de l'experiència se l'anomena plasticitat neuronal.

Ara, què passa si el que aprenem no ens fa feliços i simplement som esclaus d'una rigidesa en el nostre cervell a causa de repetir sistemàticament una mateixa cosa, perquè potser així ens ho han ensenyat o així ho vam fer i ens va servir en un moment però ara ja no més?

Per descomptat en parlar d'aprenentatge hem de parlar també de Nens. En l'educació dels nens lamentablement diàriament se'ls ensenya hàbits que després costa molt revertir. Molts són ensenyats per inconsciència. Simplement l'adult en fer determinades coses o en ser de determinada manera reiteradament, li està fixant al nen un aprenentatge. És a dir, li està fixant una xarxa neuronal que després actuarà per si mateixa en el nen. Rebut cada dia consultes pel tema "Límits", les preguntes en general ronden en "com faig perquè el nen no faci més tal cosa i aprengui una altra", "com faig perquè respecti quan parlo amb altres adults, com faig perquè ordeni les seves joguines, com faig perquè respongui de determinada manera, etc. "

El que responc és: "El nen en algun moment va aprendre això que tant molesta o volem canviar. De qui, com i per què, és treball per observar en les accions dels adults i l'entorn que l'envolta. Ara cal treballar en revertir-ho. "

Si es tracta de canviar alguna cosa ja sent adults, convinguem que potser allò que volem canviar ho hem repetit fins i tot per 20 anys !. Canviar aquesta rígida sinapsis neuronal ens pot portar temps, paciència i molta consciència, ja que el cervell voldrà tornar al camí conegut perquè així li ho hem ensenyat.

Afortunadament el nen té una plasticitat cerebral més gran. És a dir, que així com ràpidament aprèn alguna cosa, ràpidament pot aprendre una altra cosa i suplantar l'aprenentatge anterior. I ho farà naturalment, perquè naturalment és plàstic (flexible) neuronalment. Per això no hi ha res que no es pugui revertir.

Però compte, no només nosaltres, els adults, som els seus educadors. L'excessiva exposició a la TV i els jocs tecnològics violents TAMBÉ són mestres del flexible i absorbent cervell del nen. Els predisposa a la violència i agressivitat perquè el cervell aprèn repetint per dins el que veu fora. Així que aquí també cal posar el focus.

Continuant, com he dit, tenim a favor de nen (i al nostre favor), que ells tenen encara més neuroplasticitat que els adults. Així com poden incorporar alguna cosa ràpidament, també poden canviar-lo per un hàbit nou i oblidant l'anterior, si li ensenyem aquest camí. Requerirà per descomptat de l'ajuda d'un adult disposat i conscient.

Si som pares, mestres, terapeutes de nens, la pregunta que els suggereixo fer-se és: ¿Què els estem ensenyant als nens? Com revertim aquest camí insà? Com potenciem allò que li dóna al nen harmonia i equilibri?

I per a tu suggereixo que et preguntis: ¿Què has repetit sistemàticament? El teu cos respon a una memòria que s'expandeix o limita el teu Ser? Quin camí repeteixes diàriament, a on t'està portant? Et sents ple en aquest lloc?

El camí cap a un nou aprenentatge:

"Som el que fem repetidament. L'excel·lència, per tant, no és un acte, sinó un hàbit. "Aristòtil.

neuroplasticitat

Llavors traduït al llenguatge del cervell podem ser neuroplàstics o NEURORÍGIDOS.

La neuroplasticitat és l'habilitat del nostre cervell per canviar connexions gràcies a noves experiències. La plasticitat és la que ens permet fer i canviar les nostres accions. Viure una vida nova cada dia si ho desitgem.

La neurorigidez es genera quan s'utilitzen només les connexions sinàptiques preestructuradas pel nostre cervell sense crear noves. En definitiva, la rigidesa és no aprendre o no incorporar noves coses. És fer i pensar sempre el mateix; i fins i tot, pretendre un resultat diferent.

El camí cap al nou aprenentatge és saber que tenim la capacitat de crear-nos dia a dia com voldríem. És començar a trencar fora les estructures que ens aïllen i limiten, perquè dins nostre, nous engranatges comencin a aceitarse i moure.

Com hem dit, com més rígids hàgim estat, com més hàgim repetit alguna cosa, més dificultós podrà ser el canvi. Però recordem que tenim al nostre favor una habilitat intel·ligent: la neuroplasticitat. Podem fer que el cervell activi nous patrons i combinacions en ser i fer el que volem, i al sostenir-diàriament en la nostra vida.

Moltes vegades tractem de modificar els nostres hàbits emocionals amb gran esforç; però, no sabem que aquesta és la resposta d'una conjunció de neuroquímics i connexions que hem reforçat diàriament amb la nostra manera de ser i fer. Si generem un canvi amb la consciència que dins nostre comencen a néixer nous plançons, i els vells cauen naturalment com fulles en plena tardor, dia a dia serem Éssers nous i estarem més a prop dels que volem Ser, o més exacte, de QUI SOM REALMENT.

Apèndix per a l'educació dels Nens d'Avui

Per generar un canvi en els nens, primer els adults hem d'estar decidits a SOSTENIR aquest canvi. Perquè si un dia ho fem i l'altre dóna, per cansament, per evitar enrabiades o situacions desgastants, permetem que alguna cosa que volem canviar torni a passar, estarem alimentant ms del que ja no és sa .

Sostenir amb consciència són les paraules que el nou educador ha d'incorporar.

Sabem que el nen està completament entregat a aprendre, msan els Nens d'Avui: Estimen aprendre. Podem transmetre'ls grans valors, ensearles sobre la seva llibertat, la pau, l'amor, la compasin Aprofitem amb responsabilitat el poder i obertura que han entrat, i siguem conscients que cada acci n que fem genera un ressò: Modela un Ésser Humà i Desperta un Ésser Espiritual.

Autora: Nancy Erica Ortiz

Creadora del curs Els Nens d'Avui

www.caminosalser.com/nancyortiz

Nancy Erica Ortiz

www.caminosalser.com/nancyortiz

www.caminosalser.com

Article Següent