A molts pares els resulta difícil disposar d'algun moment de solitud o de temps per a si mateixos a casa. Es desesperen perquè el seu fill no vol jugar sol; no sap o no vol entretenir a la seva habitació i sempre reclama la seva atenció perquè l'atenguin o juguin amb ell. Aquesta manca d'iniciativa a l'hora de jugar i crear jocs, pot resultar-esgotadora i també preocupant.
Ensenya al teu fill a jugar amb autonomia
És normal que als nens petits els agradi jugar amb els seus pares, nosaltres som el seu major estímul i els llaços efectius que s'estableixen són fonamentals per al seu aprenentatge, però segons van sent més grandets hem de potenciar certa autonomia en els seus jocs i en la disposició de el seu temps i del nostre. Sembla estrany que un nen, sobretot a partir dels tres anys, estigui enganxat a les faldilles de la seva mare, que no tingui interès per jugar només més de dos minuts, que demandi gran quantitat de temps als seus pares i que no tingui la iniciativa ni la inquietud d'explorar o crear nous espais o objectes.
Aquesta situació pot ser bastant incòmoda per als pares als que el seu fill no para de demandar-la seva companyia; nens que repeteixen a cada estona ¡m'avorreixo! per cridar la nostra atenció, tot i que pugui disposar d'un munt de joguines. Tots sabem de la importància del joc, de les relacions socials, de la creativitat i de l'exploració fora dels llaços o supervisió del pare o la mare.
Així mateix resulta fonamental i convenient despertar en ells certa independència i iniciativa a l'hora de jugar, aconseguir que gaudeixin amb les seves joguines o que tinguin una relació saludable amb altres nens. Encara que l'habitació del nostre fill sol estar plena de joguines, moltes vegades ja no juguen amb ells perquè no criden la seva atenció, o perquè ja els ha explorat o perquè encara no ha desenvolupat un joc creatiu. Potser necessiti, en aquest cas, de nous jocs en què implicar-se i gaudir, encara que suposi per a nosaltres que el nostre fill es taqui, experimenti o ens proporcioni algun que altre inconvenient. Els canvis en aquest sentit requereixen certa dosi de paciència, ja que no podem fer-los de la nit al dia perquè el nostre fill estarà acostumat que atenguem a les seves demandes.
Hem estimular progressivament perquè juguin en principi al costat de nosaltres, però sense nosaltres. El treball ens resultarà més fàcil si atenem a quins tipus de jocs poden interessar més al nostre fill i si potenciem la relació i la trobada amb altres nens de la seva edat.
Patro Gabaldón. Redactora de GuiaInfantil.com
Font: http: //www.guiainfantil.com/blog/474/ninos-que-no-juegan-solos.html
