Número tres (3): Dissertació Metafísica

Des de temps remots, els números han cridat l'atenció a molts savis de totes les cultures, i no poques li han atribuït qualitats i "secrets" als números, però per què? En primer lloc, els números són essències ideals que s'estenen als objectes que experimentem, per això no tenen una realitat, sinó una idealitat. En segon lloc, els números són constitutius immaterials de la realitat, això és molt atractiu per al pensar i el sentir abstracte; no obstant el nombre tres (3) és una prova d'això.

El Número 3 a la Cultura Hebrea

Ja els antics hebreus, utilitzaven 3 sistemes d'interpretació per als textos sagrats, per tal accedir i integrar aspectes de la realitat [1], sent la Guematria de caràcter matemàtic. A més, per als hebreus existeixen 3 lletres bases: Alep (א) men (מ) i shin (ש), cadascuna corresponent-als elements: aire, aigua i foc, respectivament. El que al·ludeix també a les facultats de l'ànima, a saber: la facultat vegetativa, emocional i mental.

D'altra banda, el número tres (3); designa els tres primers dies de la creació segons el sagrat Zohar, quan Déu crea idealment les ànimes dels 3 grans patriarques: Abraham (representat per l'energia de Jessed, la bondat), Isaac (l'energia és de gevura, força o Rigor ) i Jacob (tiferet- el cor, la bellesa). Segons s'explica, els 3 preexistieron en la ment del gran arquitecte de l'univers, i després es van encarnar com a grans profetes i savis en el món per venir. D'allí que el número 3 sigui el fonament de la misericòrdia, l'harmonia i la igualtat en aquest pla.

El 3 a nivell kabalístico

El nombre 3 es refereix als pilars del món espiritual (Keter, jochmah i Binah). D'aquesta manera, el nombre 3, és necessari per a les meditacions Kabalistas i poder accedir al pla de jocmah, establint 3 línies d'atributs, per encarnar des del pla diví, el pla de l'ànima, fins al pla material . Per això es diu que l'ésser humà posseeix tres tipus de vibracions: la elctrica, el magnetisme i la gravetat que fan referència al sistema nerviós central, El cor, i el fetge (juntament amb les v sceras) respectivament [2]. En mai, el nombre 3 tamb es refereix als 3 mitzvot (o manaments) de l'judasmo:

1. Estudiar la kabbalah, aquesta conforma l'ànima de la torre o la part esotrica del Tanaj.
2. Procrear i generar descendència i
3. Complir amb el pacte de Déu i Abraham, reflectit en el fet de la pràctica de la circuncisin del varno els fills als 8 dies de nascuts.

D'altra banda, es diu que la divinitat va intervenir amb tres noms per a la creaci del món fsic: Shaday (): quan el món est controlat per els dimonis. En segon lloc Tzevaot () que al·ludeix als ejrcitos, el rigor i l'ordre dels Àngels sobre el caos. I en tercer lloc, quan se fa desaparèixer els dimonis de la terra; Déu intervé amb el nom Elohim (). Aquest darrer és la condició que fa possible sobretot pel que fa hi ha per a la aprehensin de l'ésser humà, ja que al·ludeix a la combinació de l'ànima i el cos (o una dualitat número 2) que es relliga a la unitat (número 1), -2 + 1 = 3 d'allí que algunes religions estableixin trinitats, amb una mateixa substància.

El 3 i la seva relació amb la metafísica

De manera anàloga, per als filòsofs al número tres intervé en 3 graus d'abstracció metafísica, ia mesura que s'accedeix a ells, es va penetrant amb més profunditat en la realitat. El primer correspon a la physis, aquí es prescindeix de la matèria individual (o accident) i s'estudia l'ens mòbil, és molt usada per les ciències fàctiques, com la física i la química. En el 2n grau, es prescindeix de la matèria sensible i s'estudia l'ens quantum (la quantitat, els números) aquí es troba la matemàtica, i en el 3er grau, es prescindeix de tota matèria i s'intenta estudiar la causa de l'ens transcendental .

Aquests graus s'han produït diversos sistemes de pensament. Per ex, per a algunes postures antigues emmarcades dins de l'idealisme objectiu, com la d'Anaxàgores, el pitagorisme, neo-pitagorisme, o el platonisme; els números existien amb independència del pensament humà, sent el nous (o ment universal), la unitat de totes les essències i els números. Així mateix, la dialèctica antiga (com la de Plató o Plotí) consistia en tres moments que es resumeixen en: Tesi, Antítesi i síntesi, o la dialèctica hegeliana a 1) Afirmació, Negació, i Negació de la negació, per produir nous moments.

Contrari a l'idealisme objectiu esmentat (que és de fons un realisme), part de l'idealisme transcendental, i els números em recorden un caràcter a priori, és a dir, són elements que no es troben en el món empíric, però que són la condició sine qua non dels mateixos, i proporcionen el canvi; perquè l'aritmètica és la base del temps; i el temps és la condició a priori de tota experiència possible per a la consciència humana.

De manera que des de la tamporalidad es determinen les magnituds intensives o qualitats de l'ens categorial; per això els números comparteixen o participen de la mateixa dimensió gnoseològica que les virtuts o els defectes; (o també el mateix amor -segons Plató-, que comparteix la dimensió de la dianoia costat dels números), d'allí que el jo empíric; no vegi el número 3 caminant pel carrer, ni a la justícia-la bellesa o la veritat, prenent un refresc. Sinó que es veuen a través de les coses i les accions. En altres termes: Veig 3 homes, veig tres cadires, tres dits, o un home bo, dolent, just o injust, etc ... [3]

Així mateix, per a la metafísica es podria dir que hi ha tres captacions del SER, que parteixen d'una unitat i després es van difuminant en l'esdevenir dels ens, fets i de l'enteniment mateix. Tals són:

1. L'Eternitat que transcendeix el temps així com la successió d'un abans i un després, de manera que el canvi quali-quantitatiu no té lloc, ja que si en té; un ens passaria de l'estat de ser al no-ser ad infinitum, aquesta dimensió és pròpia de Déu.
2. El Aevum (o evolució) que fa al temps experimentat per l'enteniment angelical, és a dir segons Fortea (2012): "la successió d'actes d'entesa i voluntat en un ésser espiritual" (p.26). I
3. El temps material o vulgar que experimentem tots, percebuts també per 3 experiències: Passat, present i futur i pels moviments dels astres del sistema solar.

El Número 3 a la religió

Per una altra, banda, el nombre tres, es manifesta en els atributs de la divinitat: omnipotència, omnisciència, i omnipresència. Així com en les virtuts de Saviesa, força i bellesa, que sostenen la conducta recta de les accions com a reflex de la veritat (o Déu). La divinitat, és doncs; representada per tres personalitats que en el seu fons són una, com ho és la santíssima trinitat; Pare, Fill i Esperit Sant. O també per a les religió Hinduista les figures de Brhama, Shiva i Vishnu o fins i tot per als antics egipcis, la divinitat es concretada en tres figures importants, Isis, Osiris i horus.

Per finalitzar, el número tres amb el seu simbolisme triàdic, conforma tradicionalment el nombre del cel, representat per les religions com la divinitat, -o també en la novel·la Edipica-, sent en definitiva un nombre actiu i generador., Que convida a la persona a no disgregar-se en l'exterior, ergo en la pluralitat, sinó encarnar aquesta; dins el "si mateix" (o unitat).

Autor: Kevin Samir Parra Rueda, redactor en la gran família de hermandadblanca.org

Més informació en:

• Ferrater, J. (1964). Diccionari de Filosofa. (5ta ed.). Buenos Aires, Argentina: Editorial Sud-americana.
• Fortea, J. (2012). Summa Daemoniaca Tractat de demonologay manual d'exorcistes. Saragossa, Espanya: Editorial Dos Batecs.
• Gonzlez, A. (1967). Tractat de metafísica: ontologia. (2a ed.). Madrid, Espanya: Gredos, SA
• Kabalah Mashiah. (Productor). (2013, el juny 04). Kabbalah: Secrets del Zohar classe 10 Bereshit [Programa de youtube]. Disponible: https://www.youtube.com/watch?v=2SDc6c2Vcpo&index=10&list=PLJMifOLgCzqXqs1HCd-n4m6YQleyzNL2v [Consultat: 2018, desembre 7].
• Kant, Immanuel (1787). Critica de la raó pura. (2a. Ed.). Mexic: Taurus. Sisena reimpresin 2006.

Referències a nota a peu de pàgina:

[1] Aquests són la Temurah, la guematray el Notaricón.

[2] Això és una clara alusina la psicologia racional platny Aristteles, per als que l'ànima es compona de tres facultats. Segons platn comprengui: l'Ànima racional (simbolitzada per l'or), Irascible (plata) i concupiscible (Bronze). Però ms elaborada és la postura del gran estagirita qui va afirmar: l'ànima racional, ànima animal i vegetal

[3] D'all que l'ens teolgico propi de la tercera abstracci metafísica, no se li conegui a si mateix, sinó a través dels seus efectes en el món sensible, i això explica tanben que molts savis troben donat, un smbol a aquestes qüestions abstractes, per exemple la famosa tetractys pitagrica als nombres. O a les virtuts (des de l'enfocament judeo-cristiao) Angeles i per als vicis dimonis.