No confondre egoisme amb justícia

  • 2016

En el meu entendre, el egosmo est tan envoltat de negativitat, tan demonitzat, i li hem carregat tant de pecat, que evitem de totes totes qualsevol ocasi en què puguem fregar, per no donar opció na que ens classifiquin com egoistes, i evitar això que mal s'anomena egosmo ens penalitza amb totes les connotacions tan carregades de recança i culpa que això comporta.

D'altra banda est aquest error d'interpretaci religiosa de l'amor a un mateix amor propi-, ia la cura d'un mateix, que són drets i obligacions personals, però que poden portar a la interpretaci errnia que això sigui egosmo, i abans de ser culpabilitzat de mida sacrilegi pensa un inconscientment- que és millor cedir el nostre i acontentar a l'altre

As que en moltes ocasions renunciem als nostres drets perquè no puguem ser titllats de egoistes Qu preocupaci tan absurda! - i cometem una tremenda injustícia contra nosaltres negndonos el que ens correspon, o cedint, innecessàriament, el que és nostre.

Suggereixo la revisió personal d'aquest assumpte perquè es converteix en alguna cosa bastant perjudicial per a qui no ho té clar.

Defensar les propietats i drets propis és un acte absolutament lcito, i fer-ho no ens obliga a haver de donar explicacions, ni a justificar-nos, i fer-ho no és un pecat, ni una descortesa, ni un delicte.

Quan un dóna en excés -per no semblar egoista- està sent absolutament injust amb si mateix perquè s'està privant dels seus drets i està agredint a la seva dignitat. No està sent equilibrat i just.

Ser "egoista", tal com s'interpreta en el sentit pejoratiu de la paraula, és en la majoria dels casos un acte d'Amor Propi, de respecte a Un Mateix ia la seva integritat personal, una acte de noblesa, i d'honestedat.

"Els teus drets acaben on comencen els meus". Ja coneixes la frase i el seu significat. L'interessant és que els altres també la coneguin, així que Recorda-i treu-a la llum cada vegada que sigui necessari, cada vegada que tinguis la sensació que algú va a abusar de la teva bondat, o que et fan xantatge amb l'acusació de "ets un egoista ".

Al capdavall, quan algú et crida egoista no vol dir que tingui raó, simplement és una opinió. La mateixa opinió que tu pots tenir l'altre.

Per exemple, si algú et demana, o et imposa, que li facis un favor del qual es va a beneficiar però, en canvi, et perjudicarà a tu, tens l'ocasió de negar-te a fer-ho -si és el teu desig- amb una raó absolutament convincent, i és que si et negues i per això et crida egoista, tu pots rebatre que l'egoista és ell, que per veure beneficiat et perjudica a tu. Això sí que és pur egoisme.

A vegades, algunes persones fan una mena de xantatge emocional dient, més o menys, que si els vols o si els aprecies facis el que et demanen. La resposta en aquest cas -si és que a tu no et ve de gust o no t'interessa fer-ho- és, més o menys, "Si tu em vols o em aprecies, no em demanis fer alguna cosa que no em ve de gust o que va en contra de els meus desitjos o interessos ".

Conèixer el que és l'assertivitat, i aplicar-la en aquests casos, és excel·lent.

Defensar els drets i interessos propis és un dret de justícia, i és convenient no admetre que ningú esgrima l'acusació de "egoista" en aquests casos.

Cal no confondre egoisme amb justícia.

Si un decideix no complaure a una altra persona, o no fer alguna cosa que considera abusiu, està en el seu ple dret.

I no ser ximple no vol dir ser egoista.

Així que menys acceptar incondicionalment les acusacions dels altres, no permetre que intentin aconseguir que ens sentim malament "per ser tan egoistes", ia defensar els nostres drets quan van a ser trepitjats.

L'insult només produeix efecte quan s'accepta. No ho acceptis quan et diguin egoista.

Et deixo amb les teves reflexions ...

Autor: Francesc de Sales

VIST A:

Article Següent