El problema d'haver de prendre decisions
A moltes persones els costa molta feina prendre decisions, i les ajornen tot el que poden -de vegades, fins i tot fins que ja és massa tard-, perquè cada vegada que prenen una decisió que després demostra que no ha estat encertada ... Bufff ... el que ve després!
Ets una d'aquelles persones?
Una d'aquestes que després, a la vista dels resultats, només és capaç de retreure i castigar-se?
Sí és així, potser t'interessi seguir llegint.
Hi ha persones que cada vegada que comproven que una de les seves decisions no va sortir del seu gust inicien un procés que és més o menys similar:
UNA TANDA DE RETRETS
Sembla que aprofiten per treure tots els draps bruts del passat, tot el que es té per aquí amuntegat, les queixes emmagatzemades, les mateixes protestes de sempre, un odi contra si mateixos que ha estat acarnissat amb molt de compte ...
EMPIPADA I MALA CARA
L'absurd elevat al màxim: enfadar-se amb un mateix, evitar-se, no mirar-se de front al mirall, sentir-se molest amb la pròpia presència, posar-se una cara adusta que expressi rancor i repugnància ...
BAIXADA DE L'AUTOESTIMA
Un es menysté: "no encert ni un ...", "m'equivoco en tot ...", "no serveixo per res ...", "no puc confiar en mi ...", "em detesto ...", "no aprenc mai ..." I el dolent és que no són només paraules: la càrrega tràgica que porten s'incorpora al concepte que un té de si mateix, que baixa molts enters de cop.
CÀSTIG
Un altre error: un es recorda de allò que li van ensenyar de petit, a casa oa l'escola, que deia que cada "error" mereix un càstig. I segueix creient en això -perquè no ha revisat que això és una cosa obsoleta i innecessari- i es castiga. Sense adonar-se'n, pel que es veu, de l'absurd que és posar un càstig que un mateix ha de patir. Sadisme i masoquisme junts. I per a res positiu. La distància entre un mateix i un mateix ara és més gran. I la possibilitat d'una reconciliació amistosa, i d'un projecte de millorar la relació, s'allunya.
¿I què és el que s'avança amb tot això?
RES.
Res positiu.
Davant d'aquest panorama, i sabent que en la pròxima "equivocació" cal tornar a passar per tot això, es crea una tensió nerviosa, i un cruel desassossec, que creen l'estat més allunyat de l'equanimitat i tranquil·litat que es requereixen per prendre les decisions encertades.
A la pregunta de ¿Quantes són 2 + 2 ?, només hi ha una resposta que és correcta.
Però hi ha milions de respostes equivocades: 3.548, 6 metres, patata, 0, 668 quilos, el Riu Amazones ...
En les altres ocasions en què hem de prendre decisions, ens ve a passar una cosa semblant: només una resposta correcta i milions incorrectes. Segons l'índex de probabilitats, el més lògic és no encertar.
I com, a més, no estem preparats per resoldre tots els assumptes, perquè molts se'ns presenten per primera vegada i no ens han preparat per a fer-ho, el més lògic és no encertar.
Acceptar que un no està preparat per a això, i que hi ha moltes possibilitats de no encertar, i posar tota la bona voluntat i la millor de les intencions, i descartar qualsevol ànim de perjudicar intencionadament -llevat que sigui absolutament imprescindible, que pot succeir-, i escoltar-primer en la ment o al cor -qui sigui que hagi de prendre la decisió-, poden portar-nos a un índex major d'encerts, ia una millor acceptació si acaba demostrant-se que no es va encertar.
Al poble on jo estiueig, que és un poble molt rural, diuen en aquests casos: "una mata que no ha echao". Una mata que no s'ha produït. Però hi ha moltes mates, perquè les plantacions són enormes. Altres mates donaran fruits, i no es trobarà a faltar el que no va produir aquesta.
"No va sortir com jo esperava" -que és una forma amable i encertada de substituir "m'he equivocat" -, però "la propera vegada ho faré millor".
El que no hauria de ser és que, davant de cada decisió que no resulti ser l'òptima, un es vegi perjudicat -a més de pel perjudici o per la manca de benefici que produzca-, en el vincle que manté amb si, que és una cosa que es hauria de preservar com a cosa sagrada que està més enllà de les decisions i els seus resultats. Siguin els que siguin.
És bo que un es quedi fora de perill de tots les circumstàncies i vicissituds que se li van a presentar al llarg de la vida.
No es pot guanyar en totes.
La perfecció encara no està al nostre abast permanentment.
Com es diu en els matrimonis catòlics: "em lliuro a tu, i prometo ser-te fidel en la prosperitat i en l'adversitat, en la salut i en la malaltia, i així estimar-te i respectar-te tots els dies de la meva vida". No és mala idea matrimoniarse amb si mateix.
Que no sigui a tu a qui tens por.
Et deixo amb les teves reflexions ...
(Francesc de Sales, és el creador del web www.buscandome.es, per a persones interessades en la Psicologia, l'Espiritualitat, la Vida Millorable, el Autoconeixement, i el Desenvolupament Personal. Et convido a visitar-la)
¿No serà que a qui tens por és a tu? per Francesc de Sales
