La revista BIOSOPHIA aporta en el present article algunes explicacions addicionals sobre l'estructura del Pistis Sophia així com de diverses de les traduccions del text original, i donada l'extensió dels Comentaris interpretatius de HPB sobre la complexa nomenclatura dels conceptes i termes que apareixen al llarg del llibre, s'introdueix una part dels seus Notes sobre les estrofes inicials del llibre, que es transcriuen així mateix, deixant la resta dels seus Comentaris per a un nombre posterior.
El Codex Askewianus del Museu Britànic és conegut com el Pistis Sophia. Aquest manuscrit copte està complet, en un excel·lent estat de conservació, i conté material de les escoles gnòstiques Valentiniana o Orphita. El Pistis Sophia està escrit en el dialecte de l'Alt Egipte, anomenat Tebano o sahídic. És una traducció del grec, ja que abunden les paraules en grec -principalment termes i noms tècnics- per tot el manuscrit. Es creu que això és el resultat del traductor que es veia incapaç de trobar termes apropiats en Copte (Tebano o sahídic) per expressar les idees trobades en un manuscrit Grec. Tals termes van ser simplement transcrits del Grec. Diversos savis molt competents que han estudiat el manuscrit Pistis Sophia no es posen d'acord pel que fa a la seva datació, però és generalment datat en els segles II o III DC Les múltiples cites de l'Antic i Nou Testament no proporcionen cap pista per a la seva exacta datació.
El manuscrit consisteix en 346 pàgines, escrites per tots dos costats sobre pergamí en dues columnes, i està enquadernat d'una manera molt similar als llibres moderns. Les pàgines estan numerades en caràcters coptes, establint el fet que quatre plecs - vuit pàgines - falten des que el manuscrit va ser enquadernat. Conté parts de cinc "llibres", cap dels quals està complet. El manuscrit és el treball de més d'un escrigui, la qual cosa pot saber-se per les llacunes i repeticions trobades en diversos llocs. Va ser anomenat "Pistis Sophia" perquè en la capçalera d'una pàgina, aparentment sense cap raó, es va escriure en Copte, "El Segon Tom de Pistis Sophia". Aquest manuscrit va ser adquirit en 1875 pel Museu Britànic quan aquest va comprar la biblioteca del Dr. Askew. On va obtenir el Dr. Askew el manuscrit roman en el misteri.
La més primerenca referència al manuscrit Pistis Sophia és una afirmació - sense verificar - que en 1770, CGWoide va publicar un article en un nombre de British Theological Magazine sobre Pistis Sophia. GRSMead va tractar en va de rastrejar tal revista o qualsevol article sobre la matèria proper a aquella data. CGWoide va ser l'editor del Nou Testament d'acord amb el famós Codex Alexandrinus. Ell va situar la data del manuscrit Pistis Sophia al segle III. En 1773 i 1778 van aparèixer articles de Woide sobre el Pistis Sophia en diaris publicats a França i Alemanya. En 1779 Woide va copiar a mà per complet els manuscrits de Askew i Bruce, però no es va publicar cap traducció. En 1838-1840 els manuscrits van ser copiats pel savi francès Dulaurier, però cap traducció va sortir mai a la llum.
En 1848 MGSchwartze va copiar el manuscrit Pistis Sophia i va fer una traducció al llatí, que va ser editada després de la seva mort per JHPetermann, i publicada en 1851. Totes les primeres traduccions a l'anglès són traduccions de la versió en llatí de Schwartze.
La primera traducció parcial a l'anglès publicada va ser la de CWKing en la segona edició (1887) del seu llibre gnòstics and their Remains (Gnsticos i els seus Restes). Aquest fragment consisteixi en unes poques pàgines traduïdes del text en llat de Schwartze. Va aparèixer 01:00 traducci anònima en francs en Mignes Dictionnaire des Apocryphes, que GRSMead diu un penós treball, ms freqüentment una simple parell frasis de la versi de Schwartze que una traducci. Molts articles cultes van aparèixer entre la publicaci del text en latny al final del segle. En 1895. Amlineau public 01:00 traducci francesa del copte. El 1905 C. Schmidt public el que és considerada una molt bona traducci alemanya del text copte, i el 1924 George Horner public una excel·lent traducci anglesa del copte. Aquesta va ser la primera traducci directa del copte a anglés. És designada com una traducci literal, i mentre que això no sempre facilita una lectura fcil i tranquil·la com algunes de les traduccions lliures, preserva, tant com és possible en angls, la formulaci exacta del text, i en alguns casos pistes definitives del significat expressat pels escriptors originals. La traducci anglesa de Horner conté una Introducci magnfica i molt minuciosa de Francis Legge.
En 1890-1891 GRSMead public a la revista Lucifer d'HPBlavatsky 1 traducci al anglés dels dos primers llibres, gairebé la meitat del Pistis Sophia. Aquesta era de nou una traducci del text llatí de Schwartze. Era la primera traducci anglesa, excepte per les poques pàgines publicades a la segona edici del llibre gnòstics and their Remains de King. En Llucifer, s'afegeixen voluminoses notes a peu de pàgina i comentaris al text de la traducci. El 1896 Mead public 01:00 traducci completa del seu treball amb una excel·lent Introducci, però sense notes ni comentaris en el text. en
la Introducci (pgina xxxv) diu: repas tot de nou i el va comprovar amb la versió de Amlineau, i en la pàgina xxxvi: el 1890 ja havia traduït a l'anglés la versi llatina de Schwartze i publicat les pàgines 1-252, amb un comentari, notes, etc, en forma de revista des abril de 1890, a abril de 1891. la revista esmentada és, per descomptat, Llucifer, editada per HPBlavatsky, i l'anterior és la nica menció feta per Mead dels comentaris i notes a peu de p pàgina en Llucifer. En Fragments of a Faith Forgotten (Fragments d'una Fe Oblidada), pgina 456, Mead escriu: Quan, el 1896, publiqu 1 traducci del Pistis Sophia, fava pretès continuar-la amb un comentari, em vaig adonar molt de pressa que tot i els anys de treball que havia donat al Gnosticisme, havien an molts anys ms de treball davant de m, abans que pogués estar convençut de ser competent per emprendre la tasca d'una manera realment satisfactòria; per tant he reservat aquesta tasca per al futur.
Després de la mort de Mead en 1933, John W. Matkins, el seu marmessor literari, va efectuar una acurada recerca entre els seus manuscrits inditos sense poder trobar res a tractés del Pistis Sophia.
Una edici Nova i Completament Revisada del Pistis Sophia va ser publicada per Mead en 1921, tanben sense notes ni comentaris. Aquesta versi va ser minuciosament comparada i contrastada amb la traducci alemanya del copte de Schmidt (1905). En el Prefaci, pàgina xx, Mead diu: "La segona edició és pràcticament un llibre nou".
Existeix també un manuscrit de PAMalpas, (1875-1958) un estudiant de per vida de
la Teosofia, que conté una traducció del Pistis Sophia, juntament amb les notes i comentaris de Llucifer i extractes dels escrits dels Pares de l'Església. La traducció del Sr. Malpas del Pistis Sophia és aparentment una revisió de les traduccions llatina, alemanya i francesa.Como ja s'ha indicat, la traducció del Pistis Sophia publicat en Llucifer ha estat superada per millors traduccions, incloent la pròpia edició posterior de Meadde 1921. El text que va aparèixer en Llucifer (Volums 6, 7 i 8) no està complet; conté molts talls i resums de passatges repetitius.
Els estudiants que desitgen fer un estudi del text complet del Pistis Sophia són dirigits a l'edició de 1921 de Mead l'Pistis Sophia, o la de George Horner, amb introducció de F. Legge. Les introduccions per a tots dos volums són molt valuoses ja que mostren els punts de vista de dues erudites aproximacions al Pistis Sophia mateix i al Gnosticisme en general força diferents.
Només es citarà el suficient material de la revisió de Mead en Llucifer per fer clarament intel·ligibles les notes al peu i els comentaris de HPB
Les cites de
la Bíblia en la Introducció actual estan d'acord amb la Versió Autoritzada (del Rei Jaume), de la Oxford University Press. Les cites dels Pares de l'Església són de The Davant-Nicene Fathers (Els Pares del Concili de Nicea), el reverend Alexander Roberts DD, i James Donaldson, LL.D., editors, (reimpressió americana de l'edició d'Edimburg) . Els extractes de les escriptures dels Pares de l'Església inclosos en els Comentaris de HPB són d'alguna altra edició anglesa, o possiblement traduïts d'una edició francesa. Les referències donades per HPB en relació a Llibre, Capítol i Secció, no sempre corresponen al lloc on es troben les cites en l'edició americana. Fins on jo sé, no hi ha disponible cap traducció a l'anglès del Panarion de Epiphanius, i és molt probable que els passatges presos d'aquest hagin estat traduïts dels textos originals de Migne.Las cites de
La Doctrina Secreta estan basades en l'edició original de 1888.PA Malpas va proporcionar una definició útil del significat del títol.
"Títol: Pistis-Sophia és una combinació de dos substantius grecs, normalment traduïts com Fe i Saviesa. Però HPB clarament mostra que Fe en el sentit modern és una traducció bastant inadequada del terme Pistis. És millor descrit com Coneixement Intuïtiu, o coneixement encara no manifestat al mer intel·lecte, encara que sentit com a cert per l'Ànima. Aquesta definició deixa el camí obert perquè els dogmàtics diguin que significa precisament el que ells anomenen fe, i l'autèntic investigador necessita ser curós en acceptar definicions dogmàtiques de l'ànima i l'intel·lecte i tenir cura de pensar que Pistis té alguna cosa a veure amb "creure "en coses de les que no se sap res d'una altra manera. "Fe" és massa sovint sinònim de "acte-persuasió", que pot no ser, però que normalment és, il·lusió, en una de les seves fascinants formes. Tot el llibre és altament instructiu pel que fa al que Pistis és realment. La importància de la correcta comprensió del món no pot ser sobreestimada pels estudiants del Nou Testament, quan un s'adona que Pau era un Gnòstic usant el terme Gnòstic en el seu sentit tècnic, i que malgrat el plaent que pugui ser afegir un sentit bastant diferent a això, no va significar i no vol dir el significat que normalment li donen els europeus dels nostres dies. En el drama de Pistis-Sophia i els seus patiments està clar que el seu impertorbable intuïció en que serà salvada per la seva part divina és el vincle que possibilita que aquesta part divina la salvi. És el testimoni real que ella no està completament perduda, i al final està completament justificada. Job, un altre drama d'iniciació, ensenya la mateixa lliçó en un antic escenari egipci ... "
Com ha quedat ja explicitat, el Gnosticisme va ser un moviment filosòfic-religiós sincrètic que incloïa tots els múltiples sistemes de creences prevalents en els primers dos segles de l'era cristiana. Originant una mica abans dels temps cristians, combinava diversos elements de la metafísica Babilònia, Jueva, persa, Egípcia i Grega amb certs ensenyaments del naixent cristianisme. Com a nom, Gnosticisme prové de el grec gnosi, coneixement, més específicament coneixement espiritual o saviesa esotèrica, un coneixement no pot obtenir pels processos intel·lectuals ordinaris, i només pot obtenir per la il·luminació mística o el despertar dels elements búdicos (de Buddhi) al home. L'èmfasi en el coneixement com el mitjà d'arribar a una etapa evolutiva superior, i la declaració de posseir aquest coneixement en la doctrina d'un mateix, són característiques comunes dels nombrosos grups en els quals el moviment Gnòstic es va expressar històricament, fins i tot encara que va haver només uns pocs d'aquests grups els membres es deien expressament a si mateixos Gnòstics, "Els Que Saben".
Pistis-SOPHIA, primeres estrofes del seu text
[PS 1] Va succeir que quan Jesús va ressuscitar de la mort va passar onze anys (1) parlant amb els seus deixebles, i ensenyant-los només fins a les Regions (2) dels Primers Manaments (3) i del Primer Misteri, el Misteri dins del Vel, dins del Primer Manament, és a dir, el Vint-quart Misteri, i per sota d'aquests (Manaments) que estan en el Segon Espai del Primer Misteri, que està davant de tots els Misteris, el Pare en la forma d'una Paloma (4), que Jesús va dir als seus deixebles: "He vingut d'aquell Primer Misteri, que també és l'Últim (5), el Vint-quart Misteri". Ara els Discípulos no coneixien aquest Misteri, ni ho van comprendre, perquè (com ells suposaven) no hi havia res dins d'aquest Misteri ...
[PS 2] A més, Jesús no havia explicat als seus deixebles l'emanació completa de totes les Regions del Gran Invisible ni dels Tres Poders Triples, ni els i-quatre Invisibles (6), ni totes les Regions, Aeones i Ordres (és a dir) la manera en què aquests últims que són també les Projeccions del Gran Invisible, estan distribuïts.
Ni els va parlar de la seva No-Generat, Auto-Generat i Generat (7), els seus dadors de Llum i dels Sense Parella (8), els seus Regidors i Poders, els seus Senyors i Arcàngels, els seus Àngels i degans, els seus ministres i totes les cases de les seves esferes, i totes les Ordres de cada un d'ells.
Ni els havia parlat Jesús als seus deixebles de la total emanació de les Projeccions del Tresor, i les seves Ordres; ni de les seves (9) Salvadores i les seves Ordres ...
[PS 3] ... ni de
la Regió del Salvador dels Bessons, que el Fill de l'Fill (10); ni en quines regions els tres Amén emanen; ni tan sols la Regió dels Cinc Arbres i els Set Amén, que són també les Set Veus (11), d'acord a la forma de la seva emanación.Ni els havia Jesús explicat als seus deixebles de quin tipus són els Cinc Paladins i
la Regió de la seva emanació; ni de les Cinc Impressions i el primer Manament, en quin tipus són desenvolupats (12) ... [PS 4] ... Per tant ells van pensar que era la Fi de tots els Caps i la suma de l'Univers i del Pleroma complet (13).
... hem rebut tota plenitud (Pleroma) i perfecció ...
Va ser en el quinzè dia de la lluna del mes Tobe (14), el dia de la lluna plena, quan el sol havia pujat en el seu curs, que va venir després d'ell un gran corrent de la llum més brillant (15) de brillantor incommensurable ...
[PS 6] ... Aquestes coses, doncs, van ser fetes en el quinzè dia del mes Tobe, el dia de la lluna plena (16).
[PS 7] I tots els Àngels i els seus Arcàngels i tots els Poders de l'Alt cantar himnes (17) ...
[PS 8] ... I els tres graus de
la Llum van ser de diverses llums i aspectes, superant-uns als altres d'una manera infinita (18) ... [PS 9] "... parlar amb tu des del Principi [Arché] fins
la Conclusió [Pleroma] ... "[PS 11]" ... després que jo vaig venir al Món vestit amb mi 12 Poders, com us vaig dir des del principi. Els vaig agafar dels Dotze Salvadores del Tresor de Llum d'acord a la voluntat del Primer Misteri. Aquests poders, per tant, quan vaig venir al món, els vaig projectar sobre el ventre de les vostres mares, i estan en el vostre cos (19) avui ...
Doncs tots els homes que estan al Món, han pres la seva Ànima dels Regente dels Aeones (20). Però el Poder que està en vosaltres, prové de mi. En veritat la vostra ànima pertany al Alt (21).
[PS 12] "... ni els regents dels Aeones em coneixen, sinó que van pensar que jo era l'àngel Gabriel (22)".
"Va succeir, quan havia entrat al mig dels Regente dels Aeones, havent mirat des de dalt al Món dels homes, que vaig trobar a Isabel, mare de Joan el Baptista, abans que li hagués concebut. Vaig plantar el Poder en ella, que havia rebut del Petit IAO, el Bé, aquell que està en el Mig (23), perquè prediqués abans que jo, i preparés el meu camí, i bategés amb aigua la remissió dels pecats. Aquesta força ja que està (24) en el cos de Joan. A més, al lloc de
la Ànima dels Regents, designat per rebre-la, vaig trobar l'Ànima del profeta Elies en els Aeones de l'Esfera (25) ... Així doncs el Poder del Petit IAO (26), el Bé, aquell que està en el Mig, i l'Ànima del profeta Elies, estan units al cos de Joan Baptista. "[PS 13]" després d'aquestes coses, a més, vaig mirar a baix al Món dels Homes, i vaig trobar a Maria que és cridada la meva Mare després del cos de Matèria ( hylé); la vaig parlar, a més, en la forma de Gabriel (27), i quan ella s'havia tornat cap al Alt (sc. Pleroma) cap a mi, implanti en ella el Primer Poder que vaig rebre de Barbel (28), el Cos que portava a Dalt. I en comptes d'un Ànima, jo implanti-hi el Poder.
[PS 14] que jo vaig rebre del Gran Tsebaoath, el Bo, (29) que està en
la Regió de la Dreta (30). I els Dotze Poders dels Dotze Salvadores (31) del Tresor de la Llum, que vaig rebre dels Dotze diaques (Ministres), que estan en el Medi (32), el vaig portar dins de l'Esfera dels regents, i els degans ( 33) dels Regents, i els seus ministres van pensar les ànimes dels regents: i els ministres els van conduir. Els vaig lligar al cos de les vostres mares. I quan el teu temps havia arribat, et van portar al Món, sense Ànima dels Regente en tu. I has rebut la teva part del Poder que l'últim Paladí va insuflar a la Barreja de Kerasmos (Veure taula I), que estava barrejada amb tots els Invisibles, i regents, i Aeones; sols una vegada va ser barrejat amb el Món de la destrucci, que és la Barreja: aquest (Poder) el saqu de m Mateix, (és a dir, el Vigsimo Quart Misteri) des del principi, i ho infund en el Primer Manament; i el Primer Manament infundi una part del mateix a la Gran Llum; i la Gran Llum infundi una fracció d'allò que va rebre, en els Cinc Paladins; i l'últim Paladn rebre aquella fracciny la infundi a la Barreja (34) [PS 15] Tal és la manera de totes les coses que estan en aquesta Barreja, com us he dit. Celebreu-ho, per tant, en què ha arribat el temps en què em posi la meva Vestidura (35).
Mireu! M'he posat el meu vestit i tot el poder m'ha estat donat pel Primer Misteri.
NOTES d'HP Blavatsky sobre tals estrofes:
(1) El nombre 11 dóna la clau de la situació. La onzena prova o grau d'iniciació ha estat travessat amb seguretat, i s'estava entrant al duodcimo i final que, si el candidat tenia èxit, coronés tot el treball. Hrcules anava a començar la seva duodcimo treball, i el sol de l'dotzè signe del Zodaco. Fins i tot el popular adagi anglés a l'hora onze, és un ressò d'aquest misteri. En el segon volum de Dogme et Rituel de
l'Haute Magie (pàgines 386 i següents), liphas LVI dóna el Nychtemeron d'Apolonio de Tiana. Nychtemeron significa l'espai d'un dia i una nit o quatre hores. Cada grau d'iniciació té dos graus, en total 24. Això explica el Primer Misteri, que és el Vigsimo-quart del text. Els lectors del treball de Abb Constant, que ignoren el grec, hauran d'estar avisats que el francs sota el grec no és ni tan sols la ms vaga parfrasis possible, sinó simplement la idea LVI sobre el text. Té, però, raó al dir que aquestes dotze simblicas hores, que poden comparar-se amb el signe del Zodaco i els treballs de Hrcules, representen el cicle de grau de l' iniciació (Veure
la Doctrina Secreta, I, 450) (2) La paraula grega traduïda per Regin és talps, correspon al snscrito loka. En el segon volum de
la Doctrina Secreta, pgina 174, se'ns diu que Samjna, la filla de Visvakarman, es va casar amb el Sol, incapaç d'aguantar els fervors de la seva senyor, li va donar el seu Chhaya (ombra, imatge, o cos astral), mentre ella mateixa va acudir a la jungla a efectuar devocions religioses, o Tapes Verb. Sap. (3) En les Lògies Masnicas el Guardin de
la Porta demana les paraules sacramentals (o manaments) de l'aprenent o candidat, repetint as l'antiga fórmula. Com Ragon, seguint la tradici oculta, ha provat bé, la Masonera va ser un producte forçat dels Misteris Gnsticos, nascut d'un compromís entre el Cristianisme polític i el Gnosticisme. (4) [Paloma] Comparem: T ets el Primer Misteri mirant dins, t has vingut dels espais de Dalt i els Misteris del Regne de
la Llum, i has baixat a la Vestidura de Llum, que t vas rebre de Barbel, la vestidura és Jess, el nostre Salvador, en el qual t descendiste com una Paloma (Pgina 128 de la traducció de l'Copte de Schwartze) Ara, el segon Espai del Primer Misteri correspon en llenguatge esotèric al segon pla de consciència des de dins o dalt, en el pla està Buddhi (l'Ànima Espiritual), el vehicle de Atman (Esperit Universal), el "Primer Misteri", que és també "l'Últim Misteri" a l'interminable cicle d'emanació i reabsorció. Al Esoterisme Egipci el "símbol colom" dels gnòstics es representava mitjançant el glifo de l'globus alat. El colom, que baixa sobre "Jesús" en el seu baptisme és típic del "descens" conscient del Jo Superior o Ànima (Atma-Buddhi) sobre Manas, l'Ego Superior; o en altres paraules, la unió durant la iniciació del Christos amb Chrestos, o la immortal "Individualitat" al Tot, amb la Personalitat transcendent - el Adepte. (5) [darrer Misteri] De la mateixa manera que Atman és el primer o setè principi, com s'ha explicat anteriorment.
(6) Els poders triples són un aspecte del triple Logos, i els 24 invisibles són els (7 x 3) Raigs emanats, amb els seus tres Logoi.
(7) O els poders nonats Eterns - Aja a Sànscrit: l'Acte-Generat, el Anupapadaka (sense pare), l'Acte-Existent - en sànscrit Swayambhu; i el Generat, incloent ambdós les emanacions de Emanacions superiors (4t pla), i aquells Dhyani-Choanes i Devas que han estat homes, és a dir, ja han passat a través del cicle Manásico.
(8) [Els Sense Parella] Els "Eterns Cèlibes", els Kumaras; literalment aquells sense un Syzygy, doble, parella, company o contrapart. és
la Jerarquia dels Kumaras que encarna en l'home com la seva Ego Superior o Manas. (9) [Els seus Salvadores] Origen de les Emanacions o Projeccions. A les pàgines 190 i 191 es dóna l'escala dels dotze Salvadores. Els set primers presideixen sobre les projeccions o emanacions de les set Veus, vocals o Amén, i els últims cinc sobre els cinc Arbres: tots ells són el Tresor de
la Llum. (10) El "Fill del Fill" és Manas, el fill d'Buddhi en un pla superior, i l'inferior Manas, el fill del superior, en un pla inferior semi-humà. Els "bessons" són els Manas duals, en Esoterisme.
(11) Els "Tres Amén" són: la tríada superior en l'home septenari; la regió dels "Cinc Arbres" és la terra i les localitzacions on les veritables i passades Cinc Races Arrel s'han desenvolupat; els "Set Amén" i les "Set Veus" són idèntiques als "Set Aums i les Set Veus Místiques", "la veu del Déu intern" (veure
La Veu del Silenci, pàgines 9 i 10. Els "7 trons" dels que es parla a la Revelació són típics del mateix misteri de la Iniciació espiritual. De nou, des d'un aspecte macrocòsmic dels Set Amén són els Set Raigs de cada un dels Tres Amén, formant els "i-quatre Invisibles", i així successivament ad infinitum. (12) [El Primer Manament, etc.] Com molts d'aquests termes són fins a cert punt explicats en la seqüela, serà innecessari entrar en una elaborada disquisició de les jerarquies. Per a un ampli resum dels estudiants haurien de comparar
la Doctrina Secreta I, pàgines 213 i 435, i també Part 1 de les Transaccions de la Blavatsky Lodge (Lògia de Blavatsky) (13) [Pleroma] Veure
la Doctrina Secreta I, 406, 416, 448; II, 79, 506, i Isis sense Vel I, 302. Des del punt de vista esotèric, el Pleroma en l'esquema Gnòstic correspon a l'espai absolut amb els seus set plans o graus de Consciència i el repòs. Veure el passatge sobre els "SET ETERNS MARE-PARE AMB PELL" a la Doctrina Secreta, I, 9 i també en la Part I de les Transaccions de la Blavatsky Lodge. (14) Tobe o Tebeth. Des del 20 de desembre fins al 18 de gener.
(15) La distinció entre lux i lumen, tots dos signifiquen llum, ha estat preservada en l'anglès en imprimir la paraula "llum" començant per majúscula quan vol dir lumen.
(16) Aquesta dada prova que l'anterior és una descripció dels Misteris, totes les iniciacions majors són realitzades durant la lluna plena.
(17) Veure
la Veu del Silenci, pàgina 65, quan l'himne de la naturalesa proclama: "Un Mestre s'ha alçat, 1 MESTRE DEL DIA; i també la pàgina 72. (18) A la pàgina 71 [Veu] es descriuen els tres Vestits o Vestidures. En el Budisme els tres cossos búdicos són nomenats: nirmanakaya, sambhogakaya i Dharmakaya, com
la Veu del Silenci ens informa en el Glossari (pàgina 96), amb una descripció completa. (19) Notar que "ventre" i "cos" estan en singular.
(20) Els quatre Principis inferiors humans, se'ns ensenya a
la Filosofia Esotèrica, és a dir, Cos, Doble, Vida i Instint (ànima animal o Kama, el Principi passional), provenen dels homes de les Jerarquies Planetàries i els regents de les esferes terrestres inferiors - els plànols rupa.Comparar les slokas de "Dzyan" en
la Doctrina Secreta, Vol. II, pàg. 17. "Com neixen els Manushyas? Els manus amb ment, com són fets? Els Pares cridar en la seva ajuda al seu propi foc; que és el foc que crema a la Terra. L'Esperit de la Terra cridar en la seva ajuda al Foc Solar. Aquests tres van produir en els seus esforços conjunts una bona Rupa. Podia alçar, caminar, córrer, inclinar-se, o volar. I no obstant això no era més que un Chhaya, una ombra sense sentit. "..." El Alè necessitava una forma; els Pares l'hi van donar. El Alè necessitava un bast cos; la Terra ho va modelar. El Alè necessitava l'Esperit de Vida; el Lhas Solar ho va insuflar en la seva forma. El Alè necessitava un Mirall del seu cos; 'Li donem el nostre', van dir els Dhyanis. El Alè necessitava un Vehicle d'Desitjos; 'Ho té' va dir el Dessecador de les Aigües. Però el Alè necessita una ment per abastar l'univers: 'No podem donar-li això', van dir els Pares, 'Mai el vaig tenir' va dir l'Esperit de la Terra. 'La forma es consumiria si li donés el meu', va dir el Gran Foc ... "(21) [El Alt] El arupa o pla sense forma, que demostra que" Jesus "és el tipus del prototip Mahátmico, el Manas Superior.
(22) [Gabriel] Veure Isis sense Vel, II, pàg. 247.
(23) [Medi] És a dir, que el Poder plantat (o sembrat) és el reflex de l'Ego Superior, o el Kama-Manas inferior.
(24) [Està en el cos de Juan] Notar que el tens, ortodox Joan havia mort anys abans.
(25) [Aeones de
l'Esfera] És curiós observar la possibilitat d'intercanviar els termes; al final de la pàgina 12 tenim els Regents de l'Esfera i els regents dels Aeones, i ara tenim els Aeones de l'Esfera i una mica més endavant l'Esfera dels Regents. Són tots ells vels intencionats. (26) [El Petit IAO] A la pàgina 194 llegim "el gran Líder del Medi a qui els regents dels Aeones anomenen el Gran IAO, d'acord amb el nom del gran Regent que està en la seva Regió, ... i els Dotze Servents (diaques), a través dels quals vosaltres vau rebre Forma i Força. "" Com és a dalt, és a baix "; aquest dualisme aparent està bastant d'acord amb tots els sistemes esotèrics. - "Daemon est Deus inversus."
(27) [Gabriel] En el sistema de Justino (Philosophumena, V, 26), la primera tríada és descrita com formada de dos principis masculins i un femení. El primer principi masculí és cridat el Bé i està dotat d'presciència universal; el segon, el Elohim, és el pare (col·lectiu) de tota la creació o generació, sense presciència i cec. El tercer, el principi femení, també manca de presciència, amb dues ments o indecís, bicorpóreo o amb dos cossos, sent representat com una verge dalt i un escurçó baix (astronòmicament l'Verge-Escorpió dels Zodíacos antics), i el seu nom és Eden o Israel. I el desig mutu va sorgir en Elohim i en Eden, i d'aquesta unió van néixer quatre àngels, 12 anomenats paterns i dotze materns. Entre els 12 paterns està Gabriel. Els dotze són, per descomptat, els dotze signes del Zodíac, etc., d'acord amb la clau usada. En el Talmud i en
la Kabale, Eden és anomenada "El Jardí del Delit" i segons els Pare de l'Església, representa Yoni després de la comissió del pecat original. Els Gnòstics, per contra, sempre expliquen el terme en el seu sentit més espiritual i metafísic, tractant el seu significat cosmogònic i teològic i ignorant la seva explicació material i fisiológica.En adversum Celsum, Origen, amb molta verborrea i menyspreu tracta del "diagrama maleït" dels Ofites, al qual el seu oponent Gnòstic Celsus s'havia referit. Al, Gabriel és el quart dels "set daimons regents", ja que llegim: "A més, Celsus ha afirmat que el 'quart tenia la forma d'un àguila'; el diagrama li representa com Gabriel amb Forma d'Àguila ". A l'antiga Astrologia, es deia que Gabriel governava sobre el signe de Taure i
la Lluna. Ahora, los Egipcios, según Plutarco, asignaron a la luna una naturaleza masculina y una femenina (phusin arsenothelun). Durante el festival Lunus-Luna, en el Equinocio Vernal, cuando el sol estaba en el signo Tauro, los hombres sacrificaban a Lunus y las mujeres a Luna, cada sexo asumiendo la ropa del otro. El Toro (Tauro), además, entre todos los antiguos era el símbolo de la generación, y en el simbolismo de los Misterios Mitraicos, el Iniciado hunde una espada o cimitarra en la garganta de un Toro postrado. Comparad esto con
La Voz del Silencio (páginas 11 y 12): “Antes de entrar en ese sendero, tú debes destruir el cuerpo lunar, limpiar el cuerpo mental y hacer limpio tu corazón…”“Antes de que el 'Poder Místico' pueda hacer de ti un Dios, Lanú, debes haber ganado la facultad de matar tu forma lunar a voluntad.”
Cuando recopilamos todo esto con lo que se nos dice en
la Doctrina Secreta de los Pitris y su trabajo en la formación del hombre inferior, y de la naturaleza bisexual o andrógina de las primeras razas, entenderemos por qué el Ángel Gabriel el Daimon de la Luna, y el Regente del signo Tauro, se apareció a María en su concepción; la Anunciación se resolverá en términos mucho más simples que la solución aceptada, y habremos aprendido algo de los misterios del cuerpo astral.(28) [Barbelo] Al explicar este término, será interesante ver ante todo lo que los demás sistemas Gnósticos dicen de Barbelo y después examinar las afirmaciones en Pistis-Sophia.
Sabemos por Ireneo, que el Innombrable Padre se manifestó a este “Aeon sin edad en una forma virginal” por la emanación de cuatro seres, cuyo nombre expresaba pensamiento y vida; y que ella, a la vista del mismo, concibió y dio a luz a tres seres similares.
Comparemos con esto:
“Entonces los tres (triángulos) cayeron en el cuatro (cuaternario). La radiante esencia se hace Siete dentro, Siete fuera. El Luminoso Huevo (Hiranyagarbha), que él mismo es Tres (la triple hipóstasis de Brahma, o Vishnu, los tres Avasthas), cuaja y se extiende completamente en grumos blancos como la leche por las profundidades de Madre,
la Raiz que crece en las profundidades del Océano de Vida (DS I, 66)Segun Epifanio, una de las escuelas Ofitas enseñaba que Barbelo era una emanación del Padre, y de la madre de Ialdabaoth (o de acuerdo con algunos, de Tsebaoth), que es decir que Barbelo era idéntico a Sophia-Achamoth o Pistis-Sophia. Ella moraba arriba en el Octavo cielo: mientras su hijo insolentemente tomaba posesión del Séptimo y causaba a su madre mucha lamentación. Esta idea es la propiedad común de todos los sistemas Gnósticos, los términos varían, pero la idea permanece constante. Además se dice de ella que se aparece constantemente a los Archons o Regidores, en una hermosa forma, para poder reunir de nuevo su disperso poder, robado de ella por el Demiurgo, sus Dioses, Ángeles y Daimons.
Según Ireneo de nuevo, el ascenso de las almas terminaba en
la Región superior “donde está Barbelo la Madre de los Vivos (o Vidas)” Pistis-Sophia nos informa que Barbelo es uno de
la Triada de los Invisibles Agrammachamareg, Barbelo y Bdelle, en la Regi n de la Izquierda (ver Tabla I), donde est el Decimotercer Aeon (p gina 359). Ella es dos veces llamada el Poder (dynamis) del Invisible Dios; ella es tambi n la Madre de Pistis-Sophia y otras Veintitr s Emanaciones (p gina 49, 361). La Regi n de la Izquierda es llamada aparentemente el Hyle (Materia) de Barbelo (p gina 128)De nuevo, de Epifanio, aprendemos que uno de los nombres de los Valentinianos era Barbelitae, y nos sentimos inclinados a pensar como .C.Am lineau en su Essai sur le Gnosticisme gyptien (Ensayo sobre el Gnosticismo Egipcio) (Par s, 1887), que era el nombre del m s alto grado de su Iniciaci n, en la que el Adepto se convert a en un perfecto Pneumatic o Illuminatus, un hijo de
la Inmortalidad. La derivaci n Hebrea dar a el significado Hijo o Hija de Dios. Sabemos, por otro lado, que con los Gn sticos y especialmente los Docetae (Ilusionistas), que manten an que Jes s, el hombre, era completamente distinto de Christos, el Principio, y negaban los hechos de la milagrosa concepci n, encarnaci n, muerte y resurrecci n la madre de Jes s, el hombre, era considerada como inferior, mientras que la madre de Christos, el Principio, era venerada por ellos. Esta ltima era el Esp ritu Santo y contemplado como femenino por sus escuelas. Cuando consideramos, sin embargo, que esot ricamente hay siete aspectos de la Sophia (los siete planos de sabidur a), ser f cil ver que tanto los Padres la Iglesia, sin intenci n, y los Gn sticos intencionadamente, s lo anuncian uno de los siete aspectos.(29) [El gran Tsebaoth, el bien] En Pistis-Sophia hay tres Tsebaoth, es decir tres aspectos del poder o principio oculto en este nombre. (a) El Gran Tsebaoth, el Bueno, el padre del alma de Jes s (p ginas 14, 193); (b) El Peque o Tsebaoth, el Bueno, llamado en el Kosmos Zeus (Jupiter) (p gina 371), uno de los Regentes Planetarios; y (c) Tsebaoth-Adamas, Regente de seis de los 12 Archons (p gina 360), y tambi n en el Mundo Inferior, uno de los Archons que tiene el castigo de las Almas, cuyo Receptor, o subordinado, presenta el C liz del Olvido a las almas reencarnantes.
En algunas de las Escuelas se ense aba que aquel que deseara ser Perfecto deb a ascender a trav s de los reinos de los Regentes, y finalmente plantar su pie en la cabeza de Tsebaoth; y as lograr el Octavo Cielo donde moraba Barbelo. Se dec a que Tsebaoth ten a pelo de mujer, y era representado por algunos como un asno, por otros como un cerdo. Aqu deber amos recordar el asno rojo en los Misterios Egipcios; el descenso de Baco al Hades en un asno en el Ranas de Arist fanes (una burla de los Misterios Eleusianos); el Asno Dorado de Apuleyo, y por ltimo pero no por ello menos importante, la entrada de Jes s en Jerusal n (el Jerusal n mundano, en otras palabras, la existencia f sica) en un asno . En cualquier caso estos t rminos provienen de los Misterios y nadie excepto el Perfecto conoc a su significado secreto. Para la multitud siempre han sido abracadabra y lo seguir n siendo excepto para los estudiantes con mayor determinaci n.
Origen (Adv. Cels. vi, 31) da la f rmula de plegarias recitadas por el Difunto, o Pneumatico, a los Regentes Planetarios. Estas eran probablemente parte de los secretos de su iniciaci n externa, y usados por el Obispo de Auch para demostrar que conoc a sus secretos mejor incluso que el mismo Celso. El pasaje que se refiere a Tsebaoth, dice lo siguiente: Ellos a continuaci n fueron a Tsebaoth, a quien pensaban que deb an dirigirse de la siguiente manera: Oh Gobernador del quinto reino, poderoso Tsebaoth, defensor de la ley de tu creaci n, que es liberada por la gracia, mediante la ayuda de un Pentad m s poderoso, admitidme, viendo el s mbolo intachable de tu arte, preservado por un sello de una imagen, un cuerpo liberado por un Pentad. Que la gracia sea conmigo. Oh padre que la gracia sea conmigo”.
(30) [Región de la derecha] Quizás sea muy interesante si, para explicar este término, traducimos unas pocas líneas del Adversus Haereses de Ireneo, que era, quizás, el más implacable de todos los enemigos de
la Gnosis. El “santo” Padre nos enseñará el Conocimiento que se esforzó tan vigorosamente en aniquilar de la existencia.Al hablar de la escuela Italiana de los Valentinianos, Ireneo escribe: – “Ellos declaran que el Demiurgo, habiendo creado el Cosmos, hizo también el Hombre Chöic (Material); pero no a partir de esta seca Tierra, sino de
la Esencia invisible, de la porción fluida e inestable del Hyle, y que insufló en él el Hombre Psíquico (o Astral). Y este es el Hombre que nace de acuerdo con la imagen y semejanza (el Chhaya), el ser Hylic de acuerdo con la imagen, parecido pero no de la misma Esencia de Dios (los Pitris), mientras que el Hombre Psíquico estaba en la semejanza; de donde también su Esencia, proviniendo de una emanación espiritual es llamada un espíritu de Vida. Fue después que dicen que el Traje de Piel le vistió, que declaran es el cuerpo de carne percibido por los sentidos… así que derivan el Alma del Demiurgo, el Cuerpo de la Tierra (Choos), y la Envoltura de Carne del Hyle; pero el Hombre Espiritual (Anthropos) de la Madre de Achamoth (es decir, de Sophia Arriba o Dentro, la Madre de Sofia Sin, o Pistis-Sophia)… De estos tres, ellos dicen que el Hylic, al que también llaman el Izquierdo, debe por necesidad perecer, en cuanto que no tiene un ápice de incorruptibilidad; pero el Psíquico, que ellos denominan el Derecho, estando en medio del Espiritual y el Hylic, va en cualquier dirección que le plazca; mientras que el Espiritual (Manas) ha sido enviado hacia delante, para que, al unirse con el Psíquico aquí (es decir, el Kama-Manas emanante), podría tomar Forma y ser instruido junto con él (el Psíquico o Kama-Rupa) al compartir en su existencia o por conversión con él (anastrophe).En el Pistis Sophia el plano inmediatamente por debajo o inferior al Tesoro de
la Luz está dividido en tres Lokas o Subplanos principales, el Derecho, el Izquierdo y el Medio.El deber de todos los Regentes de
la Derecha es la formación, creación o construcción de todas las Esferas o Planos de existencia inferiores, al traer la Luz de su Tesorería, y provocando que regrese allí de nuevo, así en otro sentido consiguiendo la salvación de aquellas almas que están listas para ascender a un plano superior. Los Regentes del Medio tienen la custodia de las Almas Humanas. La Izquierda, llamada también la región de la Rectitud, es el Loka o condición hacia la cual todas las almas en penitencia tienden, ya que es aquí donde el conflicto entre los principios de la Luz y Hyle (es decir, diferenciación) comienza primero. De las palabras en cursiva en el párrafo anterior, podemos ver el tipo de Brahma, Vishnu y Shiva, la Trimurti o Trinidad Hindú, revelándose; mostrándose muy claramente las ideas de Creación, Preservación y Destrucción o Regeneración.En el sistema de Valentino, leemos del “poder de la esencia psíquica o del alma que es llamada la “Derecha”. Tsebaoth, que mora en
la Derecha, es también un aspecto del Demiurgo y del Creador de Almas.Antes de continuar, es necesario dar una tabla provisional de los Planos y Lokas de acuerdo con el Pistis-Sophia.
(31) [Doce Salvadores] Los Doce Salvadores son parte del contenido del Tesoro de
la Luz y son idénticos a los Dodecad del Pleroma Valentiniano. Los Doce Diáconos son por supuesto una manifestación del tipo primordial del Dodecad del Pleroma sobre un Loka de otro plano.(32) [El Medio] En el Sistema Valentiniano el Mesotes, o Región Media, está por encima del Cielo más alto pero por debajo del Pleroma. Es especialmente el lugar de los Psíquicos, como el Pleroma lo es de los Pneumáticos. Este es el sitio correcto del Sophia-Achamoth, el Sophia-Sin o Pistis-Sophia, que deseando
la Luz, cae desde el Ogdoad al Heptad, el Loka o Subplano superior que está regido por el Demiurgo, el Obstinado del Pistis-Sophia. Cuando ella gane el Pleroma, el Demiurgo será promocionado a la Región Media. En otras palabras cuando el Manas Inferior se haya hecho uno con el Superior, aquellos elementos de Kama que siguen al superior y se imprimen permanentemente en él, serán purificados. (33) [Decanos] Sobre
la Esfera (ver tabla I) IEU [el Supervisor, episkopos u obispo] de la Luz, también llamado el Primer Hombre (primus homo) que es uno de los 6 grandes Regentes de la Derecha], asigna 5 grandes Regentes, o Archons, formados de los poderes de la Luz de la Derecha; estos son los Regentes Planetarios, Saturno, Marte, Mercurio, Venus y Jupiter. Debajo de ella hay situados otros 360 poderes, o Decanos; por debajo de ellos, en la Región del Aire y correspondiendo en número hay otros 360 Archons con 5 Regentes de nuevo sobre ellos. El inferior rechaza creer en los misterios de la Luz y atrae las almas hacia el pecado. Esta aparente dualidad es una característica común de la Gnosis. Todo en la naturaleza es malo o bueno según la naturaleza y los motivos del hombre; en todo momento de la vida el hombre puede escoger la Izquierda o la Derecha.Estos números 360 y 365 se encuentran en los sistemas de Bardesanes y Basilides y en
la Aeonología de otras escuelas; a veces forman parte del contenido del Pleroma.Jacques Matter, al estudiar las escuelas Gnósticas de Egipto, nos dice que los Genii Tutelar de cada día fueron invocados contra el nefasto poder de Typhon, el Ahriman Egipcio. Estos produjeron la tercera serie de dioses del Panteón Egipcio.
“Estos dioses”, dice, “son tan poco conocidos por su nombre como las 360 inteligencias que compusieron el Abraxas de Basilides. Los antiguos los clasificaron bajo el término genérico de Daemons. Estos Daemons fueron agrupados en clases alrededor de los dioses llamados Deidades Cósmicas; es decir, los dioses que gobernaban el mundo visible; ellos eran sus agentes (Kosmokratores), igual que sus jefes lo eran de los dioses Supra-Celestiales. Encargados como estaban de mantener la comunicación entre los dos mundos, presidían el descenso de las almas de las regiones superiores a la zona inferior, y les comunicaban, durante la existencia actual de prueba y expiación, los dones de la vida divina. Se dividieron entre ellos las 36 partes del cuerpo humano, y después de que su carrera terrena hubiera acabado, guiaban a las almas en su regreso al Ser Supremo.
(34) [Mezcla] Aunque es imposible en la actualidad dar una tabla completa y detallada de los casi interminables sinónimos de los términos usados en el esquema del Pistis-Sophia, nos sentimos obligados a riesgo de ser tediosos, a dar algunas explicaciones de la extraña nomenclatura que nos encontramos a cada paso.
Debajo del Último Misterio en el Mundo Superior que nos inclinamos a hacer corresponder con el Tesoro del Pleroma, viene
la Gran Luz de la Impresión (o Huella) de la Luz, dividida en cinco Impresiones de Luz; el Primer Mandamiento (o Estatuto), dividido en 7 Misterios; la Gran Luz de Luces; los 5 Grandes Paladines (o Auxiliadores), que conducen los Poderes de la Luz a las regiones, o planos inferiores; y por último la Región de la Herencia de la Luz, donde las almas redimidas morarán.Aquí tenemos 7 elementos o principios y es curioso observar cómo las 5 Impresiones (Charagmai; en algunos sistemas Charactéres) o ideas, son repetidas como los 5 Paladines, y
la Gran Luz de la Impresión de la Luz como la Gran Luz de Luces.Otros Paladines (parastatai) son mencionados como perteneciendo a
la Región Media, 15 en número, cuyos nombres son citados de un papiro Copto en el Bodleian, en el trabajo de É.C.Amélineau ya mencionado (página 252). Este papiro contiene tres tratados aparentemente de la misma escuela que el Pistis-Sophia, titulado El Misterio de las Letras del Alfabeto, El Libro de la Gnosis, de las Letras del Alfabeto, El Libro de la Gnosis, y El Libro del Gran Logos según el Misterio.Estos Cincos y combinaciones de Cinco repetidos siguen el tipo del Pentad, como se muestra en el Gráfico del Pleroma Valentiniano. Cinco es el número del hombre; ya que para la humanidad media, del septenario con
la Triada, Atma-Buddhi-Manas, esta última es una unidad.Helena P. Blavatsky
Traducido por Luis Javier Jiménez Ordás
— Visto en: http://www.revistabiosofia.com/
