La vida quotidiana és àrdua. No obstant això algunes persones ens ocupem de complicar amb auto exigències absurdes, pretensions distorsionades i mandats interns que farien empal·lidir a qualsevol soldat de batalles heroiques. Opera en el nostre interior un jutge implacable que jutja desmesuradament qualsevol actitud que no hagi fet vessar al màxim les nostres pròpies expectatives personals, mesurant amb desmesurada severitat l'abast dels nostres acompliments. De vegades creiem que podríem haver fet les coses millor.
En efecte, sempre és possible millorar. No obstant això tots nosaltres fem el millor que podem, en tots els àmbits. Mai he vist que una mare faci el menys possible per als seus fills, ni un paleta faci la pitjor construcció, ni un artista l'obra més lletja, ni un empresari almenys arriscat ni una mestressa de casa la tasca menys esforçada. Tots intentem, cada dia, d'acord als nostres recursos, fer el màxim bé. Per això, per a les personalitats massa exigents seria convenient estimar-nos una mica més, acceptar-nos com som amb els nostres costats febles, necessitats o marcits. Així podríem també estovar les nostres apreciacions cap als altres. Podríem mirar de tant en tant tot el que sí som capaços de dur a terme.
Podríem estimar els nostres errors, el nostre cansament, les nostres tristeses o els nostres desenganys permetent que aflori espontàniament del nostre interior tot allò que sigui regular, incomplet, desbordat, a mig camí, desencaixat o distret. Perquè aquestes parts menys sòlides també constitueixen això que som. Ens fan humans, imperfectes, assolibles, iguals als altres. A alguns de nosaltres ens faria bé de deixar de jutjar-nos a cada estona per trobar la bellesa en els defectes, en els propis i en els aliens. Llavors la vida podria convertir-se en una brisa suau i delicada, les persones s'aproparien sense tanta por, nosaltres tindríem menys por a equivocar-nos i ens adonaríem que tots som mereixedors de ser estimats, sobretot si obrim les nostres cuirasses, si som menys durs amb nosaltres mateixos i si donem la benvinguda als vents de la tolerància.
Laura Gutman
Font: http://www.lauragutman.com.ar/nuestro-juez-interior/
El nostre jutge interior per Laura Gutman
