El nostre Nom És El Primer Contracte Amb El Que es carrega Alejandro Jodorowsky

  • 2013

Quan vam batejar a un fill hem de saber que juntament amb el nom li vam passar una identitat. Evitem per tant els noms dels avantpassats, d'antics nuvis o núvies, de personatges històrics o novel·lescos. Els noms que rebem són com contractes inconscients que limiten la nostra llibertat i que condicionen la nostra vida. Un nom repetit és com un contracte al que li fem una fotocòpia, quan en l'arbre genealògic hi ha moltes fotocòpies el nom perd força i queda devaluat. Segons Alejandro Jodorowsky, el nom té un impacte molt potent sobre la ment. Pot ser un fort identificador simbòlic de la personalitat, un talismà o una presó que ens impedeix ser i créixer.

Ja hem comentat en un altre article que en els arbres narcisistes cada generació repeteix els mateixos noms dels seus ancestres i amb això es repeteixen les destinacions. ¿Atrauen certs barris a persones l'estat emocional correspon al significat ocult d'aquests noms? Diu Alejandro Jodorowsky que a Santiago de Xile va viure a La plaça Diego d'Almagro, un lloc que ell va sentir com fosc i trist. Resulta possible pensar que aquest lloc era el reflex del seu interior en aquell moment de la seva vida. Diego d'Almagro va ser un conqueridor frustrat. Per enganyosos consells del seu còmplice Pizarro, va partir de Cuzco cap a les terres inexplorades del Sud creient trobar temples amb tresors fabulosos. Després de moltes calamitats tornar com ànima en pena a Cusco, on el seu traïdor soci, no volent compartir les riqueses robades als inques, ho va fer executar.

Podríem dedicar uns minuts a observar el lloc on vivim: al carrer d'un poeta, d'una santa benefactora, d'un descobridor o potser en la d'un general assassí. Res és casual, el món és com un mirall que ens reflecteix, cada vegada que realitzem una mutació interior també canvia el nostre exterior, són senyals de l'Univers a vegades. Podríem dir que els noms tenen una mena de freqüència que sintonitza amb certs receptors? Quin tipus de receptors? Inconscientment ens sentim atrets per centenars noms que reflecteixin el que som (de vegades són exactes i altres vegades estan ocults darrere de màscares, només hi ha similituds lèxiques o fonètiques): La nostra part sana i positiva és un receptor que sintonitza amb certs noms, perquè ens fan gaudir i sentir-nos segurs.

La nostra part malalta i negativa és un altre receptor que sintonitza noms determinats, perquè hi ha una intenció supraconscient de resoldre el conflicte. Reflexionem de nou en els noms del que hem atret al nostre món: -El nom de la nostra empresa, centre de treball, escola ... -El nom de la nostra parella, amics, caps, professors ... Persones que es creuen en el nostre camí per "accident" i es diuen exactament igual que el nostre pare (o mare, germà ...) Hi ha una programació inscrita en el nostre nom i cognoms? Segons ens explica Alejandro Jodorowsky, tant el nom com els cognoms tanquen programes mentals que són com llavors, d'ells poden sorgir arbres fruiters o plantes verinoses. En l'arbre genealògic dels noms repetits són vehicles de drames.

És perillós néixer després d'un germà mort i rebre el nom del desaparegut. Això ens condemna a ser l'altre, mai nosaltres mateixos. Quan una filla porta el nom d'una antiga núvia del seu pare, es veu condemnada a ser "la núvia de papà" durant tota la seva vida. Un oncle o una tia que es van suïcidar converteixen el seu nom, durant diverses generacions, en vehicle de depressions. A vegades és necessari, per aturar aquestes repeticions que creen destinacions adversos, canviar-se el nom.

El nou nom pot oferir-nos una nova vida. En forma intuïtiva així ho van comprendre la majoria dels poetes xilens, tots ells arribats a la fama amb pseudònims. Hi ha exemples que ens permetin comprendre la importància del nom? El nostre nom ens té atrapats, aquí està la nostra "individualitat" -Barrick Gold (or en anglès és gold) es va convertir en el major productor d'or del món. -Brontis "veu de tro" es dedica al món del teatre amb una potent veu ... -Maria, Immaculada, Consuelo s'associen a la puresa, la virginitat, noms que exigeixen perfecció absoluta, que ens limiten -Miguel Ángel, Rafael, Gabriel, els noms d'àngels donen problemes amb l'encarnació -César, poderós i associat a l'ambició Com sé si el nom que he rebut em perjudica? Estudiar els noms de l'arbre genealògic és igual que accedir a l'inconscient.

En els noms trobem secrets. És important veure com funciona el nom que ens van donar. Algunes qüestions: -El primer és saber la persona que ens va nomenar. ¿Pare ?, mare ?, avi ?, la germana ?, el padrí? ... El que nomena, pren poder sobre el nomenat i no és el mateix dir-me Miquela per la meva àvia paterna, si el nom se li va ocórrer a el meu pare per repetir el nus incestuós, o per la meva mare, per ser acceptada en la família del meu pare, donant-li una filla-clon de la seva sogra.

-De petit / a m'agradava el meu nom o m'hagués agradat dir-me d'una altra manera? Els nens tenen una intuïció especial i una fresca desinhibició que els permeten rebutjar de ple el que els contamina. -Investigar d'on ve el nostre nom: * Si és d'algun familiar, és bo analitzar el seu destí i els camins que va recórrer a la seva vida, perquè probablement venim a repetir-los. Dir-Ren desprs d'un germà mort, és carregar amb l tota la vida.

* Si és d'algú significatiu per quin ens va nomenar, ens caure la càrrega de donar-li a quest el que l'altre no li va donar.

* Si és d'algun personatge histric, novel·lesc, es del futbol o princesa d'Mnaco, viurem frustrats i fracassats si no seguim el guin.

* Si és per alguna cosa material, adquirirem les propietats d'aquest element. Per exemple, si em dic per la ganyota de la meva germana, em convertir en el seu ganyota, ella jugar amb mi, em dominar.

* Si em dic per alguna cosa immaterial, tendir a fins abstractes ideats pels nostres pares, desatenent la realitat i fins i tot, per oposici a ells, arribar a materialitzar el contrari al que porto escrit en el nom. Dir-Llibertat, Pau, Llum, no sempre és sinnim de ser lliure, viure en pau i tenir les coses clares.

-Els diminutius: Em dic Manuel com el meu avi, però em diuen Manolito, s'han projectat en tu la figura del teu avi, però tens prohibit créixer i superar-lo.

-Els noms compostos: Em dic Jos Lus, pel meu pare i el meu avi. Pobre de tu si la relació entre ells era confusa.

Em dic Mara Jos, com diu Jodorowsky, Catstrofe sexual !.

-Els noms feminitzats o masculinitzats: Mario, Josefa, Carmelo, Paula, corresponen a desitjos frustrats que naciramos del sexe contrari.

Per qu no canviar-nos de nom quan aquest va carregat per un llast que ens immobilitza? Ens aterreix canviar-nos de nom ja que temem que deixarem de ser reconeguts pel nostre clan. Temem no ser reconeguts, ni identificats, no ser estimats és el major temor que tenim. Som éssers gregaris i pensem que podem morir si el nostre clan ens abandona, el que és una herència del nostre cervell arcaic.

Metafricamente, el nom que ens donen els pares és com un arxiu del GPS que ens va indicant camins digitalitzats i guardats en la memòria familiar. En néixer, ens instal·len l'arxiu i anem deambulant pel món per rutes mso menys pedregoses i abruptes, però ens sentim com a casa, perquè ja van ser traçades pel sistema operatiu de l'arbre. Canviar-nos de nom és llançar el GPS per la finestreta del cotxe i començar a veure ia recórrer nous camins, conquerir territoris que no havien estat arxivats pel nostre arbre.

És fer-nos càrrec del nostre propi destí. Com llavors trucar als nostres fills quan neixen? Alejandro Jodorowsky afirma que cada un tenim un nom (podem fer aparèixer al nostre guia interior i demanar-li el nostre nom en un exercici de meditació o de visualització) que ve amb nosaltres fins i tot abans de ser concebuts. És possible que durant la gestació, aquest nom els arribi al mateix temps a tots dos pares de forma telepàtica, si tenen prou capacitat de percepció. Si no és així, és el nen qui ha de nomenar-se més endavant. En el cas d'haver de decidir com trucar al nadó, el nom no ha d'haver existit en la història del seu arbre genealògic, ni haver pertangut a persones o ideals dels que el nomenen.

Què farem amb el nostre nom? si ens trobem que el nostre nom encaixa amb alguns punts del que aquí descrit, podem fer que ens comencin a cridar pel segon nom, per exemple Dolors Carolina, si et diuen de pila Dolors i ja per si l'Dolors porta una càrrega, podem fer que comencin a cridar Carolina o el segon nom, o per exemple Carlos Antonio on Carlos es repeteix en generacions amb ancestres destí tràgic, començar a trucar-nos Antoni, no és fàcil però d'una manera vam començar a retrogradar.

El nostre Nom És El Primer Contracte Amb El Que es carrega Alejandro Jodorowsky

Font: http://equilibrioyeleccion.com.ve/2011/07/nuestro-nombre-es-el-primer-contrato-con-el-que-cargamos/

Article Següent