Nova terra; les bases.

  • 2018
Taula de continguts amagar 1 Triem les paraules segons la consciència en la qual estem. 2 Escollir el que ens ve en comptes de seguir un ordre establert ens dóna altres camins. 3 Una regla no s'assembla a una base ni per concepte ni per vibraci. 4 Trio viure amb la coherència entre el pensament, l'energia i l'emoció.

.Despus de posar atenci en l'ús de les paraules i aprendre a distingir les consciències segons les que escollim i l'ús que en fem, podem passar, sempre voluntàriament al següent concepte, les bases.

Triem les paraules segons la consciència en la qual estem.

No hi ha un ordre específic o concret, ni que siguin normes i regles fixes i establertes, simplement vénen i flueixen a mesura que anem movent-nos cap a nosaltres mateixos per les senderes de les consciències. És un camí propi, intern i extern alhora. Per tant no podem imaginar que ve regit per res ni ningú sense el nostre propi permís.

Generalente no cedim la capacitat de crear en el nostre camí. No per ego ni excés coneixement, sinó pel concepte de sentir l'oportunitat de viure cada nfimo moviment. Cada mig pas cap endavant i cada respiraci. Cada dubte, cada recorregut, cada volta, cada canvi de sentit, cada repetici, cada cosa no apresa, cada tot, són oportunitats meravelloses de ser i sentir. Perquè un cop apreses, passaran a formar part nostra integritat i no les tornarem a viure com a tals.

Com cada un tria segons li vénen fluides les circumstàncies. Tot el que anirem compartint serà per ordre d'aparició i per tant la manera més bella d'agafar aquesta informació. Igual és segons el teu propi instint d'anar a un escrit com et vingui de gust, instintiva i intuïtivament.

Escollir el que ens ve en comptes de seguir un ordre establert ens dóna altres camins.

Podem començar per diferències les regles. Tan famoses per la seva aparició en les creacions a les que estem acostumats a vella terra. A vegades, si no hi ha una regla, creiem que tendim a perdre'ns oa buscar establir-la per sentir-nos segurs. Aquests paràmetres que establim com a regla, norma, llei o paraules semblants, són per marcar-nos uns límits de comoditat. Ens adaptem a ells i no ens plantegem sobrepassar-los. El mateix significat d'aquest tipus de paraules ja estableix la seva contradicció en ella mateixa. Va aplicar una llei als éssers de manera que poso un límit per empetitir als que volen crear i frenar els que vulguin créixer.

Una regla no s'assembla a una base ni per concepte ni per vibració.

En nova terra no entra el concepte de regles i lleis tal com les coneixem. Per a buscar alguna paraula per la qual puguem entendre'ns podmos utilitzar; "Bases". Aquestes bases es estabecen com a conceptes generals, surten de la relació entre ment, emoció i energia. Són bases sòlides i que ningú estableix per a ningú que no sigui per si mateix. La comprensió d'aquestes bases és el propi aprenentatge, de manera que res ni ningú va a dir-li a un altre que ha o ha de fer. Quan un sent d'una manera, es comporta d'acord amb aquest sentir. Aquest caminar queda reflectit en com posem els peus. Són les bases que aquesta persona ha decidit per si mateixa i és coherent en la seva decisió.

Trio viure amb la coherència entre el pensament, l'energia i l'emoció.

Qui vulgui ja observarà i qui vulgui ja aprendrà del moviment que vegi en els altres. Són conceptes lliures des d'on cada un es situa en un estat vibracional o un altre. NO hi ha necessitat d'usar imperatius ni ORDENAR a ningú el que ha de fer o com ho ha de fer. No hi ha conseqüències nefastes ni desastroses perquè algú se senti culpable. Tampoc hi ha judicis externs ni presses en el temps per créixer. Quan sents, et mous, quan et mous, interioritzes, quan interioritzes íntegres. I després, quan íntegres, es torna una part de tu i de la teva manera de fer. Una base es torna part d'un mateix i es mou d'acord amb els conceptes d'aquesta base per comprensió sobre ella, no per imposició de res ni ningú.

En aquest mateix text, entre línies tenim alguns exemples d'aquestes bases. Tant en l'ús conscient de les paraules. En el de no utilitzar frases imperatives. A la llibertat i el no judici de les coses. I els aprenentatges sense càstigs.

Autor: David Trias, col·laborador de la gran família de la hermandadblanca.org

Article Següent