Introducció
En aquest temps en què la Terra comença a obrir-se pas cap a la Llum, en el qual una part dels homes posseeixen una ment expectant i una consciència oberta, és la meva voluntat oferir aquests nous ensenyaments perquè d'una manera fàcil i ràpida puguin trobar el camí del seu ésser i, caminant per ell, coneguin la veritat i la visquin.
En temps anteriors, quan les agulles de la consciència humana començaven a despertar amb lentitud i esforç, la veritat havia de penetrar en les ments dels homes lentament, obrint-se pas amb esforç, desbrossant amb paciència el sender de tots els obstacles que la ignorància, la il·lusió i la por havien interposat entre la seva consciència humana i la seva consciència divina.
Però ara ha arribat el temps, i en aquest punt de l'eternitat, en aquest vòrtex d'oportunitat ofereixo aquest ensenyament eterna als homes, perquè com un raig de llum pugui penetrar, si l'accepten, en el més profund de la seva consciència, permetent que aquesta llavor de divinitat immanent i latent, plena de vida eterna, que és el nucli vital de cada ésser, comenci a despertar i doni fruits d'eternitat.
En cap moment és la meva intenció suggerir que ja no siguin necessaris l'autocontrol i la disciplina, tant mental com física, per iniciar el camí i caminar per ell. Al contrari, encara que la meva ensenyament és fàcil i senzilla, desproveïda de retòrica i sil·logismes, tot aquell que vulgui veritablement progressar, avançar cap a la seva pròpia veritat, ha d'exercir ineludiblement un autocontrol conscient i constant sobre els seus pensaments, sentiments, paraules i actes. Ha de ser disciplinat amb si mateix, sense concedir ni permetre desviacions que ho allunyarien de la meta potser per temps indefinit.
L'ensenyament que ofereixo amb tot el meu amor als fills de Déu posseeix, dins de la seva senzillesa, la certesa donada per la meva pròpia experiència vital i la d'altres éssers ascendits, que la lliuren també a la humanitat en aquest vòrtex que ens ofereix el gir de la roda còsmica.
Amb amor us recordo que tot el que les llegeixi i les posi en pràctica amb confiança i constància podrà comptar amb la meva ajuda incondicional, amb el meu suport i la meva pròpia cirera perquè aquesta llavor de vida que batega en el centre de les seves ser germini profundament i seus fruits de Llum, d'Amor i de Poder la recordin qui veritablement és.
Les infinites possibilitats de la vida estan latents en tota la creació i els fills de Déu que comencen a caminar en el seu propi camí de veritat poden escollir d'aquestes infinites possibilitats el que desitgin i, desfent el camí de la separació, crear en el seu ésser i en el seu entorn la seva voluntat, i viure i experimentar en la seva pròpia creació.
Abans de la meva ascensió em preguntava sovint per què tant dolor, sacrifici i renúncia a la Terra. Posteriorment vaig comprendre que tant el dolor com el sacrifici i la renúncia tenien com a fi orientar novament als fills de Déu cap a la Llum. També vaig comprendre i vaig acceptar que quan els homes caminen per fi en el sender de retorn, poden escollir de les infinites possibilitats de la vida el que vulguin, i aprendre i viure en la seva pròpia creació amb llibertat total.
Reconeixeu, però, que aquesta creació no pot implicar cap altre fill de Déu, ni a cap part de la creació, ja que pertany exclusivament a l'ésser que conscient de la seva llibertat la crea. Estigueu-ne segurs aquesta creació és personal i intransferible, encara que pot ser compartida, pel que implica la desafecció total amb altres éssers i amb parts concretes de la creació, la qual cosa comporta la renúncia a les dependències externes i la unió total i plena amb la Presència de Déu en cada ésser i en tota la creació.
Aquest és el nucli dels nous ensenyaments que ofereixo en aquest moment als homes amb tot el meu amor.
Potencio en cada ésser que les posi en pràctica la seva llibertat divina perquè, escollint el que desitgi, pugui crear-lo en el seu ésser i en la seva vida i viva en la seva pròpia creació aprenent i ensenyant.
Compreneu i accepteu, si ho desitgeu, que la meva intenció i la meva esperança en dictar aquest resum de les eternes ensenyaments és obrir un front de Llum a la Terra. Un front de coneixement diví. Coneixement i saviesa que, portats a la pràctica, conduiran els éssers cap a la seva pròpia veritat. I no només és la meva intenció que els éssers que les llegeixin i els posin en pràctica s'elevin i aconsegueixin la llibertat eterna, sinó que és el meu desig que això éssers abans d'elevar-s'estenguin aquesta veritat a la Terra. Que siguin veritables fars de Llum, que irradien aquest coneixement diví a través dels seus pensaments, dels seus actes, de les seves paraules, que amb la seva consciència i la seva pràctica col·laborin activament amb nosaltres, perquè la Llum de la veritat emboliqui a cada ésser encarnat i, si aquest l'accepta, pugui girar la seva consciència cap al seu propi ésser i iniciar el camí.
Jo demano amb tot el meu amor als éssers que senten i visquin els ensenyaments ofertes en aquest petit llibre que facin un treball de síntesi en la seva consciència, que s'uneixin al nostre ímpetu diví per ajudar a la humanitat ia la terra i que es converteixin en canals conscient de la nostra guia, del nostre ensenyament.
Recordeu que la presència Jo Sóc és el vostre propi ésser i el veritable i únic nucli vital de tot el que existeix.
Jo Sóc l'única veritat en tot l'univers.
Jo Sóc el nucli vital manifestant-se en la forma
Jo Sóc la vida. Jo Sóc Déu
Març 12
Els pensaments i sentiments que la humanitat crea es troben en l'atmosfera de la Terra i tot ésser humà no conscient de la veritat tendeix a contactar amb ells.
Si vols servir a la Llum i l'Amor has de mantenir un control perfecte sobre els teus sentiments i pensaments per no acceptar res discordant ni inarmnico. I quan dic controlar no vull dir que hagis de lluitar contra els teus sentiments ni els teus pensaments; el que demano és que ests conscient per no acceptar en tu res discordant, ja que per servir t'has de mantenir en una harmonia perfecta.
Com els teus cossos de pensament i sentiment tendeixen a contactar amb els teus pensaments i sentiments generats per la humanitat no desperta, has de demanar al teu Presència Jo Sóc que tanqui la porta i no accepti en tu sinó pensaments i sentiments de pau, de harmonia, de goig d'Amor diví. I recorda que el veritable Amor, que és l'Amor diví, jams produeix dolor, ni ansietat, ni gelosia, ni retrets. El veritable Amor és una força i un poder tan gran que noms genera per si mateix creacion divina, i la creaci divina és Llum, és bellesa, és perfeccin.
Per tant, no és lluitant contra sentiments i pensaments inarmnicos o discordants com conseguiris la pau i la harmonia necessàries per poder servir. És, simplement, tancant la porta i abrindoos sols l'Amor diví, Si veus que re atacaran aquests pensaments o sentiments no lluitis, eleva la ment i el cos emocional al teu Presència i digues-li que t'ompli de amor diví, perquè l'amor diví és el nic que acceptes. I aquest acte de elevació ho has de fer amb la teva voluntat conscient.
La atenci has de posar-la en allò que desitges generar en tu. No pots pretendre créixer, servir, millorar, sense una atenci disposada, presta per al creixement i el servei.
El teu atenci és la font de la teva creaci personal i seguir a la teva voluntat si t ho desitja. Per això, conscientment, fixa la teva atenci en allò que desitgis crear.
Per exemple, si el que vols és calmar un dolor, el teu atenci s'ha de fixar en la desaparició del dolor i no moure-la de all. No fixar-la en el dolor doncs, de fer-ho es, els seguiràs produint.
Controla amb la teva voluntat conscient teu atenció i mantingues-fixa en allò que desitgis aconseguir. Tingueu en compte que vindran a tu multitud de pensaments i sentiments externs que intentaran distreure't. No els acceptis i mantingues la teva atenció fixa en el que desitges aconseguir. Aquest és l'única manera que tens de crear. El poder de la teva atenció allibera la força creadora. I no cedeixis. Si cedeixes no ho aconseguiràs. Comprèn que el que t'estic dient és la veritat, aquesta veritat que tu has demanat i buscat tant de temps.
Estigues serena, tranquil·la, harmoniosa. Continuarem parlant i et aniré donant claus concretes i precises per a la teva llibertat.
El que has rebut és la meva paraula, i el meu paraula és veritat.
Estúdiala i posa-la en pràctica.
Març 13
meditació
Escull una mica de la natura amb el que et sentis identificada.
(La imatge sorgida és una flor)
A poc a poc, fúndete amb la flor. Ets la flor. Sent la seva tendre tija rebent la dolça i maternal energia de la terra. Com aquesta energia puja per la seva tija i la va omplint de pau i de vida. Sent com a través dels seus pètals rep l'energia amorosa del cel que la va transformant en puresa infinita. Sent com es fonen en ella aquestes dues energies i com s'ofereix a la vida, ja que és el fruit de la vida.
Estudiem una mica el cicle evolutiu vist des del pla espiritual.
La vida, a expressar-se en la forma, perd la seva consciència, se sap només forma expressada, i com a forma expressada es dóna, s'ofereix a la vida. En aquest primer pas tenim els gasos, els líquids i els minerals.
Un pas més endavant, tenim els vegetals. Són vida, i es donen a la vida com a bellesa i fruit de la mateixa vida. Encara no hi ha consciència de lliurament, hi ha només expressió vital.
Fem un pas més i tenim el món animal. S'inicia el despertar de la consciència, però és una consciència mínima i separada. Comença el dolor i la solitud que produeix la separació.
En donar un pas més trobem a l'home. La consciència s'ha despertat, però no hi ha una unitat, hi ha separació. L'ésser humà, en començar i tenir consciència de si mateix es creu sol, separat, únic, i la vivència experimental de la vida comença.
Mitjançant vida després de vida l'home va experimentant, en la seva creença de separació, l'experiència vital. A mesura que evoluciona i viu va expandint la seva consciència i reconeixent la unitat de tota vida. Quan reconeix i accepta aquesta unitat, lliurement, desitja unir-se de nou a tota la vida, i realitza aquesta unió a través de la seva pròpia i lliure consciència individualitzada. Tancant el cicle de la seva experiència vital a la Terra, fent-se un amb el tot.
En tancar-el cicle d'experiències terrenals, l'home comença a expandir-se com a ésser total i ple, un amb Déu la Llum tot ho abasta i penetra.
La seva consciència no pot apartar-se ni separar-se de la veritat doncs la veritat i ell són un. A aquesta realitat total arriba per la seva lliure elecció, a través de la seva voluntat conscient. En perfecta llibertat.
Viu, conscientment, l'experiència de la unitat perquè aquesta unitat et penetri i et transformi. I no separis a ningú de tu mateixa, ja que tot és vida i la vida és un.
Març 14
El teu cos físic està format per cèl·lules, per àtoms i en cada àtom trobem un nucli, ¿no és així? Bé, en cada àtom i en cada nucli de cada àtom es troba impresa la veritat de la vida en forma de Llum, Llum que vol dir coneixement, aquesta saviesa s'expandeix, és el que dieu il·luminació.
Encara pots rebre la Llum des de fora de vosaltres, des d'un Ésser diví que l'envia o altres formes, no és aquesta Llum què us va a donar la força necessària per fer l'ascensió, és a dir per sortir de les limitacions físiques. Aquesta Llum externa us pot ajudar, però la veritable força, que és coneixement, ha de venir des de dins del vostre propi ésser físic. És per això que us hem dit que fora del cos no es pot fer l'ascensió, perquè és en les cèl·lules físiques on està impresa tota la força necessària en forma de Llum.
Com farem perquè aquesta Llum veritablement s'expandeixi i veritablement il·lumini?
Primer, pel procés de l'atenció. Posant l'atenció en aquesta Llum que està en el vostre cos, reconeixent i acceptant aneu a ajudar-la en la seva expansió.
Segon, per l'Amor, reconeixent l'Amor diví en cada cèl·lula i àtom del vostre cos, del vostre ser, acceptant aquest Amor. Uniéndoos conscientment a aquest Amor obriu la porta que està en vosaltres i la Llum comença a il·luminar-i s'estén, primer en el vostre cos físic, posteriorment en els vostres cossos mental, emocional i etèric, i il·luminant la vostra aura s'irradia cap a l'exterior.
Però, fixa't bé: la Llum procedeix des de dins de vosaltres. Vull que prestis molta atenció a aquest punt, perquè és la vostra atenció conscient i el vostre Amor per ella el que fa que s'expandeixi i us doni tot el coneixement etern, tot el que necessiteu saber, tota la veritat i tota la força i el poder que es troben en el coneixement.
Desitjo demanar-te que prestis atenció a les meves paraules i les treballis. T'enalteixo, com beneeixo a tots el fills de la Llum.
Març 15
Anem a parlar una mica de l'Amor.
Què és l'Amor? Molt s'escriu, es parla sobre l'Amor.
¿Però que és l'Amor? L'Amor és l'Energia de la Vida, l'Amor és Déu creant-se a Si mateix en eterna expansió. L'Amor és l'essència de la vida que crea, contínuament, des del seu propi Ésser. L'Amor és creació, expansió i unió perfecta.
La principal característica de l'Amor és l'expansió. I en aquesta expansió es produeix la creació de més Amor: és una projecció de si mateix.
Què passa quan un ésser, creat des de l'Amor, intenta posseir l'Amor? -I l'Amor pots ser identificat amb un altre ésser, o amb el poder, o amb els diners, o amb la salut o qualsevol altre bé-.Quan un ésser intenta posseir l'Amor i no expandir-, irradiar, sufoca i destrueix la principal característica l'Amor, que com ja t'he dit és la seva expansió, i aquesta Energia es consumeix a si mateixa i l'ésser que intentava retenir, posseir l'Amor, es consumeix a si mateix i entra en el procés de destrucció i mort.
Se us ha dit: "És donant com es rep". I aquesta és una llei eterna. En crear Amor es genera més Amor i es produeix un cercle de vida que es genera a si mateixa.
Aquest procés de creació de vida, a través de l'Amor, l'ésser l'ha de fer, conscientment, treballant des dels seus xacres més elevats, i així aquesta energia de vida que fluirà d'ell serà el mateix Déu creant-se a Si mateix en cada ésser, en cada cosa creada.
Març 16
Anem a parlar del dolor i del seu significat, de la seva missió.
La primera missió del dolor és ensenyar-nos que ens hem equivocat de camí.
Prenguem l'exemple d'un caminant que, de sobte, s'adona que el que hi ha al final del camí és un precipici, o bé una alta i infranquejable tanca. Qu li estan dient el precipici i la tanca? Senzillament, que s'ha equivocat de camí, que es no és el camí correcte.
Exactament el mateix passa amb el dolor. Ens est dient clarament que l'actitud que hem pres no és la correcta, ja que ens ha portat a una vivència falsa i equivocada i que és la que ens produeix el dolor.
La segona missi del dolor és fer-nos prendre consciència de l'error comès. Quan prenguem contacte amb el dolor hem de parar-nos, com el caminant davant un camí tallat, i reflexionar, serenament i en pau, per comprendre quina ha estat l'actitud equivocada que ens ha portat al dolor.
Per molt que meditem, pensem, i que sorgeixin multitud d'idees com a possibles causes de la equivocacin, totes ens llevarn al final a la nica causa real i veritable: la separació conscient o inconscient de la nostra Presència Jo Sóc.
Quan vam arribar a donar-nos compte de la realitat d'aquesta separació, podem tornar a reflexionar i preguntar-nos qu és el que ens ha portat a ella i respondre'ns amb sinceritat. Generalment anem a trobar-nos amb l'ego, en forma de egosmo, orgull, vanitat, por
Acceptem, llavors, el dolor com un mestre benvolo que ens torna a indicar el camí correcte.
Març 18
Anem a parlar una mica sobre la pau. Qu és la pau? Amb la pau passa com amb l'Amor. Es parla molt d'ella a la Terra, però no se sap en realitat qu és, ni de dnde escau, no cmo acta.
La pau no és absència de disturbi, no és l'absència de desarmona, no és l'absència de la guerra, en definitiva, no és l'absència del dolor. Tot això són efectes de la manca de pau.
I com anem a arribar al coneixement de la veritat? El coneixement es busca, normalment, de moltes maneres: en els llibres, en les conferències, escoltant persones anomenades instruïdes, persones sàvies, i molts altres maneres. Però, realment, va arribar as el coneixement a la persona que el busca? As, el nic que pot arribar és el coneixement extern, de servir per a poc ja que, perquè el coneixement tingui la força suficient i que la persona pugui aplicar la Llei correctament, ha de procedir des de l'interior del propi individu.
I com aconseguir aquest coneixement intern? A través de la llibertat. I en dir llibertat vull dir deslligar la ment de tot lligam imposada per l'ego propi d'individu i també del dels altres éssers. L'ego es disfressa de moltes maneres: de prejudicis, de costums, d'hàbits, d'idees preconcebudes, de vanitat, d'orgull, de por, de lleis externes imposades per l'home i moltes altres.
Cal alliberar la ment de totes aquestes lligams i deixar-la en llibertat. I ella sola, suau i dolçament, s'orientarà cap a la Llum, que emana des del propi ésser i des de tots els éssers i totes les coses creades. Cap a aquesta Llum que és el coneixement real, que és la vida, que és l'Amor, que és Déu.
Quan el veritable coneixement intern arriba, des de la ment, a tot l'ésser, aquest es troba en condicions d'aplicar correctament la llei que regeix tot l'univers: la llei de l'Amor.
Quan l'individu aplica correctament aquesta llei s'expandeix conscientment i en perfecta llibertada, l'Amor cregui més Amor, és a dir, crea vida, crea Llum i Déu es crea a si mateix, perquè Déu és vida, és Amor, és Llum.
Quan l'ésser crea aquesta vida veritable, conscientment, la Llum i l'Amor de Déu li omplen, generant en ell la pau, la veritable pau interna, que res ni ningú pot alterar. I aquesta veritable pau, la pau interna generada pel coneixement de la veritat, per la seva aplicació conscient, és la pau que canviarà el món.
Març 19
Meditació de pau
Sent, suau i dolçament, com flueix la vida en tu. Com, amb cada batec del teu cor, aquesta vida que és Déu es vessa per tot el pensament, omplert tots els teus cossos.
Sent com, amb cada batec del teu cor, aquesta vida divina et comunica amb la vida que batega en tot i en tots i com aquesta vida és Amor.
Sent com d'aquesta vida que és Amor es van formant petites bombolles de pau, que esclaten per tot el teu cos físic i es converteixen en estrella de Llum que ho van omplint.
Sent com aquestes bombolles de pau omplen tot el teu cos mental i esclaten en ell, convertint-se en estrella de Llum que l'omplen.
Sent com aquestes mateixes bombolles de pau omplen teu cos emocional i al convertir-se en estrelles ho omplen de Llum. I aquesta mateixa llum s'expandeix cap el teu cos etèric, cap a la teva aura, irradiant cap a tota la humanitat, cap a tot l'univers, omplint-lo de pau.
Sent com, des de tots els fills de Déu, des de tot l'univers, es irradien cap a tu Llum i pau, que es fonen amb la Llum i la pau que estan en tu, creant-se un circuit de vida i Amor divins, i com tot el teu ésser es converteix en un estel de Llum, pau i amor.
Del llibre NOVES ENSENYAMENTS,
Ed. ElSiguientepaso
Merry Human Life Society
http://www.merrylife.org/
