Abril 7
Omple't de pau i d'harmonia. Entra en contacte amb la Font de vida que està en tu i genera en tu el goig, la pau i l'equilibri.
Recorda que tot està en el teu propi ser i que has de reconèixer-ho així i elevar-te, conscientment, a través de la teva pròpia força, del teu propi poder.
Nosaltres podem ajudar-vos només quan, en perfecta llibertat, heu iniciat la recerca sincera.
Et demano també que respectis profundament a tots els fills de Déu. Que respectis la seva llibertat com Ell la respecta. Que siguis, si ho desitja, pau i harmonia, Amor i Llum que il·lumini el camí, però sense forçar mai la llibertat divina de cada ésser.
També et demano, amb tot amor, que et respectis a tu mateixa, totalment, com respectes als teus germans i que, des d'aquest profund respecte i en total llibertat, actuïs en conseqüència amb els teus desitjos.
Connecta sempre amb aquesta Font de Vida, que ets tu mateixa i permet que flueixi lliurement i il·lumini el camí per a tu i per a tot aquell que, lliurement, ho desitgi.
Jo et beneeixo i et embolico en el meu Amor i el meu Llum, respectant profundament, la vida que tu ets.
Abril 9
Que la pau que tu mateixa ets t'ompli i s'expressi a través teu. Anem a parlar una mica sobre la mort.
La mort és una cosa que hi és, en la ment, en la consciència de tot ésser encarnat. Però molt podes vegades desitgeu encararos amb ella i comprendre-la, comprendre el seu significat i la seva fi.
L'espurna divina que tot Ésser és ha de passar per l'experiència de la vida terrenal, per tornar a trobar-se a si mateixa en tota la seva plenitud, per ser una amb el Pare.
L'experiència terrenal és imprescindible per aquesta trobada, perquè és a través de l'aprenentatge -al superar la llei de resistència- com ser realitza, com l'Ésser pot anar elevant cada vegada més, fins que arribi el moment en què ja no necessiti més experiències físiques, perquè podrà aprendre de si mateix, de la seva pròpia Llum, de la seva pròpia veritat. Mentre aquest moment no arribi, l'ésser ha de tornar una i altra vegada per poder realitzar l'aprenentatge a través de l'experiència en l'Terra.
Quan ha arribat la fi d'una experiència terrenal, els elements de que estava compost el cos físic es desintegren i tornen a la Terra d'on procedeixen, i l'espurna divina de vida va al pla espiritual que li pertany, segons el grau d'elevació que hagi aconseguit en la seva experiència terrenal. Un cop allà, l'ésser té consciència de l'aprenentatge que ha realitzat i del grau d'elevació aconseguit i esperarà una altra oportunitat per tornar a encarnar i continuar el camí.
Tingueu en compte que només es pot aprendre i elevar-se a través de l'experiència física. L'experiència terrenal és indispensable per a l'aprenentatge, perquè només a través de comprendre i elevar-se per sobre de la llei de resistència que es troba en el pla físic pot l'espurna de la vida trobar-se a si mateixa.
S'aprèn a través de les experiències terrenals. Primer, comprenent-i acceptant com a mestres indiscutibles i, després, elevant-se per sobre d'elles durant el procés de la pròpia elevació personal.
A mesura que l'ésser va estant més elevat, va necessitant menys experiències dures perquè, per la seva elevació, és capaç d'aprendre de les més subtils, no necessitant, per tant, aprendre del dolor. Fins que l'ésser és capaç d'aprendre i comprendre a través de la seva pròpia Llum trobarà en si mateix tot el que necessita i generarà en si mateix el que desitgi, pau, Amor, harmonia, etcètera, per aprendre a través d'això.
Quan l'ésser arriba a aquest grau de comprensió, deixa de necessitar més experiències terrenals i no cal que torni a encarnar per aprendre. A partir d'aquest moment no haurà de passar pel procés de la mort, perquè s'unificarà amb el tot. I això ho pot fer amb el cos o sense, depenent de la seva pròpia elevació, de la seva força i el seu poder en el moment de l'ascensió.
Vull fer-te adonar i que et quedi gravada la importància que té cada experiència física en el procés d'aprenentatge. Com s'ha de comprendre i acceptar així tota l'existència i com, gradualment, a mesura que es va guanyant la llei de resistència i es va aprenent i elevant, l'ésser va necessitant menys experiències dures, fins que ell mateix és capaç de crear la seva pròpia experiència.
Abril 12
Omple't de l'energia divina de la vida, rep-en tu i permet que regeneri i elevi la vibració de les teves cèl·lules físiques.
Omple't de pau a través d'aquesta energia i accepta, si ho desitja, la meva força, el meu Amor i el meu Poder, perquè potenciïn la teva pròpia força, el teu propi Amor i el teu propi Poder.
Anem a parlar una mica sobre el desig. Què és el desig? El desig és una projecció de la personalitat externa, del que anomenem ego. Mai l'ésser intern que, en ser un amb la Presència de Déu, és l'absència del desig ja que tot està en Ell.
Com la personalitat externa, l'ego, està separada de la Font de vida, de la qual raja l'opulència de Déu, crea un sí mateixa el desig, amb el qual intenta cobrir les deficiències del seu propi ésser.
El desig així creat per la personalitat externa es converteix en un tirà que es possessiona, primer, del cos de sentiments, passant després, a través d'un procés ràpid, al cos mental. Una vegada que el desig ha esclavitzat els sentiments i la ment de l'ésser, aquest perd totalment la seva llibertat, convertint-se en una joguina en mans del desig, que el manipula i l'arrossega, anul·lant totalment la seva voluntat.
Em preguntes si, per exemple, un desig d'elevació espiritual, que sembla ser bo i constructiu, pot produir els mateixos resultats negatius d'anul·lació de la llibertat de l'ésser. I jo dic: si. Si, quan es possessiona dels sentiments i de la ment, ja que tant l'un com l'altra han d'estar sempre lliures per rebre la voluntat de Déu sense interferències externes.
El desig només és acceptable en el cas que l'ésser el reconegui com un graó que ho eleva i ho porta a la seva pròpia realització i no es deixa mai esclavitzar per ell.
L'ésser intern ha d'estar sempre lliure i per sobre de tot desig, ja que ha de trobar en si mateix la font de tot, que és la seva veritat. I en aquesta plenitud de tot no hi ha cabuda per al desig.
Jo et dic: sé. En ser, el trobaràs a tu tot i aquest tot et omplirà i no necessitaràs, en absolut, la projecció externa del desig ni la seva manipulació. Tot està en tu.
Uneix-te a la veritat de la vida, a la veritat del teu ésser, a la veritat de Déu, i sé.
Abril 15
Omple't de pau. Allibera la ment i el cor de tot lligam i obre't a la veritat de Déu que està en tu.
Anem a parlar avui una mica sobre la llibertat.
No sempre l'home ha estat preparat per acceptar la llibertat plena del seu propi ésser. És per això que s'han anat donant idees, ensenyaments, guies, perquè sabés per on havia de caminar i cap a on dirigir-se.
D'alguna manera se li ha anat ensenyant perquè no es perdés en la seva recerca i fora trobant fars de llum que li permetessin reconèixer el camí. Però ara ja ha arribat el moment en què l'home és capaç d'assumir la seva responsabilitat i acceptar la llibertat total que posseeix com a fill de Déu, el seu lliure albedro, ia través d'aquesta llibertat, alliberat de tota limitaci n, tornar-se net i pur cap a la seva divina Presència Jo Sóc i acceptar que ella és la nica Llum que el guai l'il·lumina.
Lliurement ha de tornar cap a aquesta Llum que est en ell i demanar-li que prengui el comandament, que el netegi i el purifiqui de tota idea, ensenyament o prejudici que ha en l, perquè noms la veritat del seu propi Ésser diví ho gueix.
Això no implica que no pugui aprendre d'altres éssers, però sempre guiat per les paraules de veritat del seu propi ésser, volvindose contínuament cap a l, perquè noms la veritat de Déu l'ompli.
Tingueu en compte que aquesta llibertat interna que posseeixes, com a filla de Déu, és la porta oberta que et porta a la realització total del teu ésser, quan, a través d'ella, et tornes cap a la teva Presència i la acceptes en tu.
A través de la llibertat que Jo Sóc, et embolico amb el meu Amor, la meva força i la meva Poder, i et beneeixo.
Del llibre NOVES ensenyaments, Ed. ElSiguientepaso
Merry Human Life Society
