Paquet d'Esperanza per Irene i Aníbal J. Herrera

  • 2011

meravellós Amor

L'amor és la celestial atracció de les ànimes i dels mons, la potència divina que uneix els universos, els governa i els fecunda. L'amor, és la mirada de Déu !.

No designéis amb semblant nom la passió ardent que excita els desitjos carnals. Això no és més que una ombra, una grollera imitació de l'amor. no; l'amor és el sentiment superior en què es fonen i s'harmonitzen totes les qualitats del cor.

És la coronació de les virtuts humanes, de la dolçor, de la caritat, de la bondat; és el naixement en l'ànima d'una força que ens impulsa, per sobre de la matèria, cap a les altures divines.

Ens uneix a tots els Éssers, i desperta en nosaltres felicitats íntimes que arriben molt més lluny que totes les voluptuositats terrenals.

Estimar és sentir-viure en tots i per tots: és consagrar fins al sacrifici, fins a la mort, a una causa oa un Ésser.

Si voleu saber el que és amor, considereu les grans figures de la humanitat, i, sobretot, el Crist, per a qui l'amor era tota la moral i tota la religió. ¿No va dir: "Estimeu els vostres enemics, i feu bé aquells que us persegueixen" ... ?.

En emprar aquest llenguatge, Crist no ens exigeix un afecte que no pugui cabre en el nostre cor, sinó l'absència de tot odi i de tot esperit de venjança; una disposició sincera per ajudar, quan arribi l'ocasió, a aquells que ens afligeixen.

Cal reaccionar contra tota tendència a l'aïllament, considerant tot el que existeix de gran i de bell en l'ésser humà, recordant-se de totes les mostres d'afecte, de tots els actes benefactors que va ser objecte.

Què és l'home separat dels seus semblants, privat de la família i de la pàtria? Un ésser inútil i desgraciat. Les seves facultats es debiliten, les seves forces es minoren i la tristesa l'envaeix.

En la solitud, no progressa. Així doncs, cal viure amb els homes i veure en ells a uns companys necessaris. El bon humor és la salut de l'ànima. Deixem que el nostre cor s'obri a les impressions sanes i fortes.

Estimem per ser estimats !. Si la nostra simpatia s'ha d'estendre fins tot el que ens envolta éssers i coses, fins a tot el que ens ajuda a viure i tot fins als membres desconeguts de la gran família humana.

Què amor profund i inalterable no haurem als nostres pares al pare la sol·licitud del sustentar la nostra infància, a qui durant molt de temps va treballar per aplanar davant nostre el rude camí de la vida ?.

I a la mare, que ens va portar en el seu si i ens va alimentar, que va vetllar amb angoixa les nostres primeres passes i els nostres primers dolors? Amb quina tendra abnegació no haurem envoltar la seva vellesa i reconèixer el seu afecte i els seus assidus cures ?.

L'amor, profund com el mar i infinit com el cel, abasta a tots els éssers. Déu és el seu centre. Com el Sol s'eleva indiferentment sobre totes les coses i dóna calor a la Natura sencera.

L'amor diví vivifica totes les ànimes; seus raigs penetren a través de les tenebres del nostre egoisme i van a il·luminar amb resplendors tremolosos el fons de tot cor humà.

Tots els Éssers han estat fets per a estimar. Les parcel·les de la vida moral i els gèrmens de bé que reposen en elles fecundats pel focus suprem, brollaran un dia i floriran fins que quedin reunits en una comunió d'amor, en una fraternitat universal.

Qualsevol que sigui qui llegeixi aquestes pàgines, sàpiga que ens trobarem algun dia, bé en aquest món, en existències ulteriors, bé en una esfera més avançada o en la immensitat dels espais, i que estem destinats a influir en el sentit del bé.

A ajudar-nos en la nostra ascensió comú. Fills de Déu, membres de la gran família Universal, assenyalats al front amb el signe de la immortalitat, estem destinats a conèixer-nos ia unim en la santa harmonia de les lleis morals divines.

Lluny de les passions i de les grandeses enganyadores de la Terra. Mentre esperem aquest dia, que el meu pensament vagi cap a tu, oh, germà o germana meva !, com un testimoni de dolç simpatia; que et sustenti en els teus dubtes.

Que et consoli en les teves dolors, que et reanimi en les teves defalliments; que s'ajunti amb el teu per demanar al nostre Pare Déu Totpoderós donador de la vida que ens ajudi a conquerir un futur millor.

Amb molt d'amor.

Irene

límits

Al sud, limito amb el país del Record.

Nits de vidre; sonoritat de grills;

les mans; les cares; mil noms.

Les banderes de petons flamejant en els merlets,

on l'amor s'aixopluga.

Les adolescents carreres, que culminaven amb el premi

l'abraçada patern. Al sud ...

A l'Oest limito amb el país de l'Ocàs.

Els amors que van ser;

les promeses incomplertes que, sense demanar-les,

em regalessin un dia.

Els ulls aquells, en els quals buscant l'alba,

travessava la nit estrella per estrella. a l'Oest

A l'Est limito amb el pas d'Esperança.

Els somnis i la fe que guardo;

la imatge idealitzada, que un dia espero veure complerta:

nens sense plor i sense fam; vells somrient;

els Déus agermanats,

i l'Home vivint la pau resultant. a l'Est

I a Norteel Sender.

Sempre en algun punt de l, caminant.

Vivint l'alegria de caminar un altre dóna;

mirant amb ulls silenciosos el paisatge

que diàriament em presenta la destinació.

Aferrant les mans d'aquells que al meu costat caminen.

La Llum, all al finalal Nord.

Anbal J. Herrera

Grup Espirita Nova Esperança

www.gnuevaesperanza.divulgacion.org

www.boletin-nuevaesperanza.blogspot.com

Article Següent