Paràboles budistes. La fletxa enverinada

  • 2017

El gran mestre Buda es va dedicar a ensenyar una filosofia eminentment pràctica per aconseguir que l'ésser humà es veiés alliberat de la ignorància. Aquest punt el portaria alliberar-se del sofriment. No obstant això, qu millor manera de fer-ho que a través d'exemples. Precisament d'ah sorgeixen aquestes parbolas budistes. Avui ens centrarem en una en concret, la fletxa enverinada.

Buda buscava la senzillesa, ja que considerava que era intil complicar l'existència amb conceptes infinits i absoluts. Sempre és millor que ens centrem en coses ms senzilles. I d'una manera fcil d'entendre i assumir però profunda que ens fes pensar, el va transmetre.

Parbolas budistes. La paràbola de la fletxa enverinada

Aquesta paràbola forma part del Majjhima Nikaya. Es tracta d'una col·lecció d'escrits que s'atribueixen als ensenyaments predicades per Buda. Al seu torn estan integrats en el Cànon Pali. Va ser narrada per Gautama Buda a resposta a un deixeble que estava impacient perquè el mestre expliqués les respostes que donaven sentit a les qüestions de naturalesa metafísica. Per exemple, la vida després de la mort. També l'eternitat, etc., que formaven part de les "14 preguntes sense resposta".

La paràbola diu així:

"Hi va haver una vegada un home que va ser ferit per una fletxa enverinada.

Els seus familiars i amics volien procurar un metge, però el malalt es negava, dient que abans volia saber el nom de l'home que l'havia ferit, la casta a la qual pertanyia i el seu lloc d'origen.

Volia saber també si aquest home era alt, fort, tenia la pell clara o fosca i també desitjava conèixer amb quin tipus d'arc li havia disparat, i si la corda de l'arc estava feta de bambú, de cànem o de seda.

Deia que volia saber si la ploma de la fletxa provenia d'un falcó, d'un voltor o d'un paó ...

I preguntant-se si l'arc que havia estat usat per disparar-li era un arc comú, un corb o un baladre i tot tipus d'informació similar, l'home va morir sense saber les respostes ".

En resum, es pot dir que el que l'ensenyament que Buda va tractar de transmetre'ns és que tots estem ferits per la fletxa ja que som mortals i morirem en algun moment. Però no sempre ho apreciem i en comptes de gaudir cada dia i ser conscients que morirem, tenim la nostra ment plena de coses que ens preocupen, ens impedeixen viure el present i són completament intranscendents. Per això veiem els ensenyaments que podem obtenir a través d'aquesta paràbola.

Ensenyaments que podem obtenir a través de paràboles budistes com la fletxa enverinada

Centrar-nos en el que està passant realment

Sovint la nostra ment divaga i ens caminem per les branques quan hem d'enfrontar-se a un problema. El millor és centrar-nos en el que està passant en realitat. Hem de prioritzar en el moment present i adoptar una solució definitiva per no viure angoixats mai més per aquest problema.

Anar pas a pas i centrant-nos en el present

Un viatge s'emprèn donant el primer pas. Per això el millor és fer una acurada valoració del moment actual en què ens trobem. Així ens encaminem pas a pas a gaudir de cada dia com si fos l'últim, oblidant pensaments catastrofistes i evitant anticipar problemes.

Permetre que res influeixi en el nostre pensament i que hi hagi fluïdesa

No hem de pensar en el que ens passa, tampoc en el que ens passarà. Cal viure el moment present, ser agraïts pel que som i per allò que tenim. D'aquesta manera aconseguirem assolir l'equilibri i eliminar l'impacte al qual ens han sotmès les experiències negatives.

Elimina tot allò que no necessitis

En general, molts sentiments, estereotips, creences, etc. no són nostres, sinó que ens han estat inculcats. Per això el millor és fer neteja i eradicar-los. Elimina de la teva ment dels ressentiments. La por per alguna cosa que ni tan sols saps si passarà, l'angoixa per si alguna vegada perds allò que tens ... Viuràs el present. Viuràs més feliç. Segueix els ensenyaments de les meravelloses paràboles budistes.

Per Pere, redactor de la Gran Germanor Blanca

Article Següent