No s per qu, però darrerament, m'he estat sentint molt bé. No us puc dir precisament d'on ve aquesta sensaci de felicitat i connexió, però m'agrada. I tampoc és per falta de coses a fer. Amb la nostra decisi de per fi auto-publicar el llibre del nostre Camí per la Pau per a coincidir amb el seu des aniversari, em trobo amb molts detalls per atendre; com, per exemple, trobar la impremta adequada, posar al dia la pàgina web i tots els detalls que necessiten ser atesos per poder compartir amb el món el que va ser un moment decisiu en les nostres vides.
M'he sentit present i agraïda per tot el que m'envoltava, fins i tot per algunes coses que normalment solen baixar-me la moral, com veure les notícies o escoltar les queixes constants d'uns i altres; per tamb elles en aquests dies semblaven tenir el seu lloc en el gran ordre universal. Potser va ser precisament per cmo em senta que, en creuar-me una tarda amb un jove demanant al carrer, em vaig aturar. Normalment no ho faig. En aquesta ocasi saqu la meva cartera i li vaig donar una moneda de dues dolars sense parar-me a qüestionar si estava fent el correcte ni si estava realment ayudndole en donar-li diners. Simplement vaig posar la moneda a les mans, li mir als ulls i li sonre, desendole el millor. I ho vaig dir de debò. Li desitjava el millor, en el sentit ms elevat de la paraula, com a un company de viatge ms en el seu propi camí.
Aquest senzill acte de donar sense prejudicis em va fer sentir de meravella, i digueu fer alguna cosa semblant al dia següent. Al supermercat, en acabar amb el carro de la compra, va deixar la moneda dins per sorprendre a la persona que la trobés. Era una cosa tan simple, però només el fet d'imaginar la cara de la persona trobant la moneda em va deixar somrient la resta d'aquell dia.
Ahir, em trobava en un embús de tràfic arran d'un accident que acabava d'ocórrer una mica ms endavant. Va aprofitar el temps per enviar energia guaridora als ferits, invocar als seus Angeles perquè els ajudessin, i perquè envoltessin d'una llum blanca protectora a aquells que estaven assistint als ferits (els sanitaris, els bombers i la policia). De nou això em va fer sentir que estava d'alguna manera ayudndoles en el seu camí, independentment dels resultats.
Crec en el poder dels petits actes de bondat- una paraula amable, un somriure autèntica, un pensament positiu (o millor encara, un sense prejudicis que a vegades és més difícil d'aconseguir). Qualsevol pensament, paraula o acció que prové del cor com una expressió de qui som, i sense afecció ni necessitat d'evidència del resultat final.
I per tant ara, em trobo pensant en petites coses que puc fer, no només perquè puguin ajudar a altres, sinó pel simple fet de com em fan sentir. I com millor em sento, mes inspirada em trobo per fer encara més, en un magnífic i interminable cercle viciós de donar i rebre sense condicions.
Perquè crec que és així com realment canviem el món.
En aquest sentit, puc dir honestament que estic canviant el món.
Que afirmació més poderosa. Quin gran mantra.
I ara tu? Com et sents? Ets ja conscient de com això pot canviar el teu món?
Mony Dojeiji i Alberto Agraso es van conèixer el 2011 i van emprendre junts un camí per la pau des de Roma a Jerusalem en el qual van recórrer 5000 km a peu travessant 13 països durant 13 mesos. Actualment es troben en el procés de publicar la seva història. Podeu descobrir més sobre la seva aventura interior a la seva pàgina web www.caminandoporlapaz.com.
També podeu visitar els seus altres espais d'índole espiritual:
Reflexions d'Mony: www.dejandolamontana.blogspot.com
Reflexions d'Alberto: www.conlaluzenlamirada.blogspot.com
Obra artística d'Alberto: www.albertoagraso.blogspot.com
Compte de facebook: http://es-la.facebook.com/people/Caminando-Por-la-Paz/100001551650692
