M'imagino una escena quotidiana on un nen li diu a la mare: "Mamà estic avorrit", què creuen vostès que faria la mare davant aquesta situació? No és molt difícil encertar amb la resposta. Puc assegurar que el primer que faria una mare avui dia davant aquesta situació, seria buscar qualsevol alternativa o estímul "extern", ja sigui videojoc, televisió, joguina, activitat ..., per tal de que el nen s'ocupi en alguna cosa que suposadament ho traurà d'aquest "estat" tan temut per tots actualment.
Ara em pregunto, com anem a incentivar llavors la creativitat, la imaginació, la curiositat dels nostres nens, si en realitat no els donem l'espai apropiat? Tots parlem de la creativitat, de conservar la curiositat, la sorpresa, de potenciar la imaginació; però no ens hem posat a pensar que és en els moments d'avorriment on poden sortir a la llum la nostra habilitats i dons més particulars.
Moltes vegades he llegit que personatges reconeguts es van descobrir i van tenir contacte amb els seus talents precisament quan no tenien res a fer. Va ser all on van sortir a la superfície les seves capacitats, capacitats que cada un de nosaltres posseeix i seran fciles de descobrir si no viviramos en una societat sobreestimulada des de l'exterior, el que fa que a poc a poc es vagi perdent la nostra aptitud de crear i inventar.
Tots som curiosos per naturalesa. Em atreveraa dir que fins inventors per naturalesa. No obstant això en passar els anys, a poc a poc aquesta capacitat, aquesta lampareta màgica es va apagant. Puc dir-los que jo he tornat a encendre la bombeta, la vida l'últim temps m'ha regalat molts moments d'avorriment i els he sabut aprofitar, he descobert que m'encanta escriure. Recordo que el feia quan era nia, m'agradava escriure poemes, cites per pensar, cançons, no em vaig ni adonar quan tot això va comenar a allunyar-se, el que s s és que l'he recuperat i no ho deixar anar una altra vegada.
Encara que soni sorprenent, és en aquests moments en què ens avorrim on vam inventar, creem, vam descobrir, imaginem; que no tenim la possibilitat d'experimentar si estem sempre ocupats o tenim estmuls externs.
Permetem que els nostres petits s'avorreixin, això els permetrà sentir i inventar guiats per la seva curiositat. Saldrna flotació una infinitat de dones que moltes vegades s'amaguen i són invisibles arran de tantes activitats dirigides.
Potser visquem més connectats que mai exteriorment: tecnologies, internet, xarxes, televisió, però no oblidem que la connexió més important és la que fem amb nosaltres mateixos.
Jo estic perdent la por a avorrir-me, espero que a poc a poc tu perdis també ...
PD: A que no saps com es va acudir escriure aquest text ?, crec que la resposta ja la coneixes.
Per Evelyn E.
Font: https://cambiemoslaeducacion.wordpress.com/
Perdem la por a la paraula "avorriment"
