 |
Hi ha moments en les nostres vides que no trobem sentit a les nostres experiències negatives, només les positives semblen tenir sentit per a nosaltres, no entenem perquè patim, perquè la vida ens fa viure aquests moments tan durs, tan difícils de comprendre, de superar i sovint pensem que no els mereixem, ens preguntem que hem fet per merèixer això ... la veritat és que tot passa per alguna raó, potser aquesta raó no la vegem fins passat un temps, de vegades curt, de vegades més llarg. Això ens frustra, ens incomoda, perquè la nostra ment lgica intenta donar sentit i explicaci al succés i no aconsegueix fer-ho.
Des de la meva experiència, he viscut situacions en les quals no he entès el significat fins passats diversos anys, el seu dolor era tan intens, tan profund, que em semblava inhumà viure alguna cosa es i no podia entendre que tot això succeeixi per a mi aprenentatge, per créixer com a persona, per evolucionar.
Quan ens ocorren experiències de decepcin, de desamor, de desilusin, no podem entendre les reaccions dels altres cap a nosaltres, només veiem la nostra veritat però no ens adonem que veritats hi ha moltes i que cada un posseeix la seva veritat.
Tots som bones persones, tots som ànimes bones, el que passa és que els nostres pors, els nostres dimonis, ens fan actuar es, sense ser conscients del dany que poden causar els nostres actes als demsya nosaltres mateixos.
Hi ha experiències doloroses, en què el nostre nic afany és justificar el nostre dolor, posar a l'altra persona com el equivocat i nosaltres com les vctimes. En fer això ens anem sempre al passat, aqu és on la nostra ment justifica les coses que hem fet i el injusta que és la nostra recompensa, o això creiem. De la mateixa manera ens preocupa el nostre futur, pensem com estarem com viurem desprs d'aquesta situació, aqu nostres pors, el nostre ego, entren en joc.
Qu és viure en el present, en l'ara?
La nostra ment i el nostre ego no poden viure en el present, la ment no pot processar una cosa que est succeint en aquest moment, perquè quan ho fa ja és passat, i el nostre ego, les nostres emocions i sentiments, es basen en experiències passades i futures però no es formen en el present, l'ego té por al present i s'ocupa de tenir la nostra ment ocupada amb pensaments del passat o del futur, perquè d'això depèn la seva existència.
Viure en el present és deixar de pensar en el que va succeir i en el que podrà succeir, és un mínim espai en blanc abans de crear un nou pensament.
Quan s'és més conscient d'aquest estat, més es viu en present, és en el present on ens sanem, ens enfrontem a les nostres pors i ens perdonem, per començar a estimar-nos i estimar tot.
I per poder estimar cal perdonar. Perdonar, que paraula tan senzilla, tan fàcil de dir i tan gran i àmplia al mateix temps. No n'hi ha prou amb dir, val el perdono o et perdono, cal sentir-ho, cal treballar-lo i fer-ho des del cor.
Què és perdonar?
Perdonar és perdonar-nos a nosaltres mateixos per les nostres equivocacions, perquè som humans i ens permetem equivocar-nos, és perdonar als altres perquè les seves pors els fan actuar així, és defensar-nos, sempre des de la calma i l'amor, de les agressions cap a nosaltres, quan aquests passos es fan des del cor, els pensaments de rancor, d'ira, d'odi, d'incomprensió desapareixen i una pau s'instal·la en el nostre ésser.
Quan per fi vaig aconseguir entendre tot això, la meva vida va començar a canviar ia fluir cap a un benestar més gran, fent-la més plena.
Carmen Moriana.
24 febrer 2014.
Perdonar és Estimar per Carmen Moriana
