Plutó en Capricorn Re-Establint l'autoritat interna per autoritat en amor

PLUTÓ A CAPRICORN ...

Re-Establint l'autoritat interna per autoritat en amor !!!

En aquests dies, qui s'hagi sentit estranyament tens; preguntadose sobre que és el que li passa que no troba respostes a una poc clara sensació barreja de tristesa, nostàlgia, fatiga, frustració, dolor, odi, -antic i actualitzat-, cansament i un desig irrefrenable de transformar una realitat que l'enfonsa en un bagul de vells esquelets que es conserven com a relíquies; els explico que es troben sota els efectes del trànsit de Plutó que en aquest moment, està reprenent el seu ritme directe.

Aquest és un planeta transpersonal, ia les nostres vides pot tenir més o menys influència d'acord al lloc que ocupa a la carta natal; sent decisiu en una vida; si es troba en aspecte al nostre Sol, la nostra Lluna, els angles de la carta o al regent de l'ascendent. Per aquest motiu; -la força destacada o la debilitat aparent de la posició del déu de l'Hades en el mandala natal personal-; no va a ser viscuda per totes les persones amb la mateixa intensitat; ni arribaran a transitar amb la mateixa força o pregnància, experiències en el relat, la "negror" plutoniana tregui el cap de tant en tant, provocant crisi que podrien ser descrites com aquest túnel que és pura foscor, fins que es pugui entreveure un llum al final del trajecte. Si bé aquesta és una imatge metafòrica de la mort i el renaixement; és una de les descripcions més populars explicades per qui alguna vegada s'ha vist caminant per l'enigmàtic passadís de la mort; i que sense saber cap a on conduïa, va acabar renaixent a la vida com si fos la primera vegada en què puc respirar lliure de pudors arrossegats del submón, fent un tall net amb un passat de rancúnies.

Les experiències Plutonianas, solen portar amb elles al final un alliberament, -tal com s'allibera una papallona que amb dolor, lluita en la seva capoll per desplegar les seves ales-; fent possible una altra vida que si bé se sent com renovada i pròpia; pot palpar com un abans i un després de "la mort". No en va, en la mitologia i en la Astrologia; Plutó és el símbol de la transmutació, la resurrecció i el canvi que ens porta cap a un punt on abandonem la nostra vella pell, personalitat, ego o qualsevol altre factor que -ens agradi o no; ens impedeix créixer; per poder elevar-nos a un estat abans desconegut i de canvi inexorable.

Fins fa uns dies, i des de fa uns mesos, aquest planeta va estar en el seu període retrògrad; tractant de desprendre de velles estructures a les que considerem directrius i referents de la nostra vida i història.

Plutó en recorreguda per Capricorn, segueix instant a revisar paraules com PARE, AUTORITAT, LLEI, ESTAT, EXPERIÈNCIA, TEMPS, PODER, ESTRUCTURA, EGO, LIMITACIÓ, MORT, AMBICIÓ, PODER, MANO ..., i moltes altres concepcions que en general es deriven dels primers atributs que irrenunciablement vam heretar juntament amb l'ADN dels nostres pares biològics: SÓN ELLS, -I SOBRE TOT eL PARE O lA SEVA FUNCIÓ; -Aquest AQUESTA EN MANS DE QUI aquest-; QUI ENS INTRODUEIXEN EN EL MÓN DE L'OBEDIÈNCIA I EL DEURE, i per tant de la llei; és el pare el que ens limita i ens ensenya que l'amor de la mare (Càncer), es topa amb un punt en on no hi ha lloc per a la incondicionalitat que d'existir, arribaria a l'acte del que incestuós. El pare ens ensenya l'exogàmia; la necessitat d'anar més enllà de la nostra mare i construir un lloc fora del clan; i en aquest punt, podem associar a la paraula mare; tot allò que d'alguna manera ens ofereix arrels i ens conté; com per ex. pàtria, família, terreny, terrunio, llar, casa, dona, úter ...; I EN GENERAL AMB EL PASSIU, YIN I FEMENÍ DE L'EXISTÈNCIA MENTRE I QUAN, ENS OFEREIXI PER SOBRE TOTES LES COSES, PROTECCIÓ EN TEMPS DE CREIXEMENT I PERTINENÇA.

Quan Plutó passa per Capricorn, EL TEMA DE L'AMOR I LA LLEI, DE LA PERTINENÇA I EL ÚTER, DEL PARE I LA MARE; L'ESTAT I EL POBLE; S'ACTIVEN COM PAUTES arquetípiques que INUNDEN LES NOSTRES VIDES D'UNA MANERA MÉS O MENYS VISIBLE PER A TOTS; I ENCARA PER ALGUNS HO FACI EN FORMA MÉS VETLLADA; Hi ha d'haver ALTRES ALS QUALS LES TRANSFORMACIONS LI URGIRÁN I desencadenaran CRISI DE ALGUN TIPUS MANIFEST. Amb la intenció de donar un exemple concret; és visible per a qualsevol persona en qualsevol lloc del món; que estem assistint a tot punt del globus, a marxes o manifestacions multitudinàries dels "FILLS", "POBLADORS", "HABITANTS" DE CADA PÀTRIA / MARE / CASA / PAÍS; SORTINT AL CARRER AMB ALGUN MISSATGE DE DONAR ALS SEUS PARES / GOVERNS / AUTORITATS / MANDATARIS, ETC ..

Ja sigui per donar suport a causes o erigir protestes; el missatge QUE JEU AL FONS ÉS EL MATEIX QUE ALGUNA VEGADA HEM SOSTINGUT DAVANT ELS NOSTRES PROGENITORS, I HA QUEDAT ALLÀ arraconat I DISCONFORME EN ALGUN UN RACÓ FOSC DE LA NOSTRA PSIQUE; ESPERANT ALGUNA OPORTUNITAT ON DESPERTAR I SORTIR A LA LLUM AMB LA CÒLERA DE L'INFANT FURIÓS QUE TOTS PORTEM DINS. L'ODI PER LES ofenses PATIDES ALGUNA VEGADA; S'apodera DELS NOSTRES IMPULSOS DIRIGINT AQUESTA VEGADA A ALGUNA FIGURA QUE PER A NOSALTRES, REPRESENTI D'ALGUN MANERA, EL ROL "COMANDAMENT", O s'erigeixi DAVANT ELS NOSTRES ULLS, COM "AUTORITAT" A ALGUN ASPECTE DEL NOSTRE psiquisme.

QUALSEVOL SIGUI EL LÍDER O L'ANTIHEROI Al COM dirigim NOSTRES RECLAMS; EL QUE EL TRÀNSIT DE PLUTÓ SIMBOLITZA, ÉS LA NECESSITAT D'TIRAR BAIX VELLS ÍDOLS; VELLES FORMES D'EXERCIR PODER, DOMINI I AUTORITAT; QUE AVUI ES reediten i encarnen EN AQUELLS QUE REPRESENTEN, EN EL NOSTRE psiquisme, Als PARES injustos QUE DESCANSEN AL FONS DELS NOSTRES COMPLEXOS INCOSNCIENTES.

Sota els trànsits de Plutó, PERÒ; L'ODI SOL SER PROJECTAT I ENS MIRA ASSEGUT A LA VEREDA DE DAVANT; L'ALTRE ÉS SÍ O SÍ AL RESPONSABLE DE LA MEVA EMPIPAMENT, L'ALTRE ÉS EL QUE destil·la ODI, I L'ALTRE ÉS EL INTOLERANT MANIPULADOR QUE ENS OBLIGA A SER punyents; QUAN EN REALITAT, EL LLOC ON TÉ DIPOSITADA SEU CEDE CENTRAL AQUEST SENTIMENT, ÉS A LA PRÒPIA ÀNIMA; dolguda pel record inconscient d'allò que ha considerat vexació; i el sentiment horripilant espera encara venjança.

Plutó representa un monstre antic al qual temem i odiem; i que per voler atacar de front; agredint, colpejant-lo i humiliant com ell ens ha humiliat fa temps; lluitem per oblidar mentre ell com la Hidra; reprodueix els seus caps ni bé li tallem un. Solem desconèixer i fer de compte, que els tresors que amaga Plutó, moren; però no obstant això, és ell qui té la potestat de presidir "el lloc de baix"; aquest l'imperi instal·lat en el regne del les profunditats, de l'inconscient o de l'infern; de les ànimes que han partit, i del lloc del qual, ningú que sigui humà, est exempt de visitar en algun moment de la seva vida.

Llavors, ens podem preguntar:

Que pot ser considerat com vejaciny sensaci de mort per un nen ?;

i la resposta no podr descriure tan sols com una cosa de connotacin espectacularment sinistra; i menys an com una cosa tan cru i literalment plutoniano com una mort o un violacin, si bé aquestes poden ser les ocasions de la seva aparicinms terrible. Plutn té ressonància molt especial a qui la manipulació emocional ha tingut un paper imporant en la seva vida; on l'excés o el defecte de l'amor i l'odi, ens ha causat un dany que considerem irreparable i al qual solem adjudicar-li un si calgués reclama venjança. Allò per la qual cosa clamem i elevem el nostre plor iracund al cel; crida sempre un si m'hagués volgut ms; si hagués pensat en m; si em estimés realment; si m'hagués maltractat menys; si no hagués estat tan cruel. I el pitjor de tot, és que sent Plutn el déu del subterrani, només hi va percep per la seva pudor, producte del pas del temps en un lloc fosc i profund; sepultat, negat, resistit o reprimit de la nostra consciència; amb la qual cosa moltes vegades viu al soterrani, mentre nosaltres creiem sols habitar un prat.

Per tant, no hi ha ésser humà que no tingui tal energia en la seva Carta Natal; i simplement podem saber d'ella en moments en què algun esdeveniment, visible i invisible alhora; relacionat amb els temes ms tabes i marginals del món (mort, bogeria, sexe, violència, manipulació del poder, marginalitat en qualsevol tipus, exclusió, etc.), FAN IRRUPCI N A LA NOSTRA VIDA COM PER transformar-la en MICA DE LA QUAL COSA emergir COM PAPALLONES. NO OBSTANT, EL PROCÉS ÉS SEMPRE inexorable i DOLORÓS.

Reprenent la pregunta del principi sobre que és allò que sentim com un polsim gris, odiós i gris que s'abat sobre el nostre nim destil·lant verí o vindolo en la sendera de davant; podem dir que es tracta d'Plutn, qui reprenent en aquest moment el seu moviment directe, ens porta del fons del substrat inconscient, valuosa informació que debiramos observar a la llum d'una consciència ampliada en lloc de donar curs a la compulsin de prendre la destral i tallar el cap de la Hidra; (O el que és el mateix, el coll aliè).

PLUTN REMOU ELS CONTINGUTS PROFUNDS; I PUJA A NIVELL DE LA CONSCIÈNCIA ASPECTES aclaridors I en gran EVOLUTIUS, PER A QUI PUGUI FER-SE CÀRREC D'ALLÒ QUE AL NOSTRE INTERIOR, grué enfurit clamant NO JUSTÍCIA, SINÓ VENJANÇA.

Si no podem observar que tot el que es transforma en qesti de vida o mort, est relacionat en algun punt amb la nostra vida i experiència personal primerenca; SEGUIREM RECLAMANT A QUI SIGUIN OCASIONALMENT la metfora DELS NOSTRES PARES, QUE ENS SOLUCIONIN LA VIDA I ENS LA DIRIGEIXIN.

Per un nad, alimentar-se és qesti de vida o mort. Per un nad, no hi ha comprensió de temps, d'obligacions ni possibilitat que li sigui explicat el per qu el mos no va arribar a temps. Per aquest moment del desenvolupament; les raons de temps i espai són desconegudes; i per l'infant, el món és una massa amorfa que es defineix per presències i absències sense explicació. Els nadons bullen d'odi i fúria fins que comencen la seva socialització; PERÒ ELS SENTIMENTS D'ODI I VENJANÇA, PROVENEN D'AQUESTES Primeres experiències preverbals, A ON LA VULNERABILITAT EN LA FALTA DE LA PARAULA; ELS CONVIERTÍA A INDEFENSOS, EN PRESES DE L'PÀNIC I LA POR, I EL TEMOR A l'aniquilació.

SI AIXÒ ES COMPREN, començarem a albirar D'ON VE LA NOSTRA FURIA, D'ON PROVÉ EL NOSTRE DOLOR, EL NOSTRE POR I LA NOSTRA NECESSITAT QUE ALGUNA COSA ES TORNI etern i immutable PER A EVITAR LA SENSACIÓ DE MORT I DESAPARICIÓ; O ALLÒ QUE AMENAÇA AMB destruir-nos de seguir en la mateixa condició que fins a l'actualitat. Plutó s'ha posat directe; ha recopilat de la nostra instància inconscient una quantitat d'informació que pretén fer-se conscient tractant DE FER-NOS ÉSSERS MÉS RESPONSABLES, COMPLETS I MENYS DEPENDENTS; tenint més consciència que allò que anomenem "PODER", NO ESTÀ FORA SINÓ ENDINS; I QUE ALLÒ EN EL QUE HEM DELEGAT RESPONSABILDIAD, -els nostres PARES, MAJORS, GOVERNANTS, etc-; NO TENEN PER QUÈ SER CAUSANTS DE LA NOSTRA VIDA O LA NOSTRA MORT.

HEM CRESCUT, JA NO PODEM SEGUIR COM NADONS tement PER L'ABSÈNCIA D'UN PARE, I ÉS HORA QUE CANVIEM ELS NOSTRES CONCEPTES QUE FA A EL QUE ENS FA FALTA PER SEGUIR EVOLUCIONANT. El nostre psiquisme pot prendre el demolir les imatges parentals, -i amb elles les de autoritat-, com una amenaça, com si en això ens anés la vida. ÉS UN REFLEX immadur D'HAVER QUEDAT ancorats a una FURIA QUE EN EL SEU MOMENT, NO VA TENIR PARAULES, NO VA PODER SER NOMENADA, I COM TOT EL QUE NO TÉ NOM I DESAPAREIX, RECLAMA VENJANÇA DES DE LES PROFUNDITATS D'ON TROBI: el psiquisme, LA TERRA I EL INCONSCIENT. RECONÈIXER QUE LA FURIA ÉS LA NOSTRA, QUE EL DOLOR ÉS EL NOSTRE I QUE LA VENJANÇA ÉS LA NOSTRA, POTSER ENS AJUDI A NO PROJECTAR TANT EN L'ALTRE AQUEST ODI arrelat i COMPULSIU, que FA que reiterem COM UN SÍMPTOMA, EL SENTIMENT DE IMPOTÈNCIA I ODI DEL NADÓ.

Butlletí Consciència Blau

Publicació original: Ale Sandoval

Plutó en Capricorn