Poesia de Fades per María Jesús Verdú Sacases

  • 2016

La nit i el silenci presents a la platja de les fades

Les fades voletegen al voltant de la caiguda de la nit

i s'escapen cap a la llum de les estrelles

i es reflecteixen en el mirall platejat de la lluna

i segueixen jugant,

perdudes en el cel,

fins que l'alba les sorprèn

i amb els raigs rosats de l'alba,

decoren els seus cabells.

Es recolzen en els núvols

on s'adormen

i segueixen descansant, ah,

a la falda de l'univers,

mentre el sol les amanyaga amb la seva calor

i segueixen somiant ...

Somiant des del silenci de l'ànima,

aquest racó espiritual,

que s'infla d'amor,

quan ens mecemos en ell

i que ens endinsa

en la màgia i en la pau

del corrent de sentiments

que ens trasllada a la plenitud interna ...

El silenci corre a la calma de la mar i es filtra a la llum de l'ànima, on veuràs els teus ulls.

El silenci s'amaga després de les paraules i després dels pensaments que no callen.

El so de les ones ens convida a endinsar-nos en el silenci del fons de l'oceà i del nostre ésser.

Cada raig de sol neix en el silenci de l'alba i mor en el silenci del vespre.

Balla en silenci i veuràs les ales de l'ànima.

Mira al silenci i el trobaràs i arribarà un dia en el qual no caldrà buscar més, ja que el silenci ja s'haurà quedat amb tu i aquest dia, sentiràs el batec del teu cor molt profund en la teva ànima.

"Fluir en l'aigua,
la seva corrent bressola lentament
els teus pensaments,
a la llum de les estrelles i la lluna,
mentre els teus somnis transcorren
a l'abric de la serenitat de la nit
amb la màgia que habita
en el regne de la imaginació
més profunda.

Provinc d'un regne
on conflueixen el cel i la terra,
on puc tocar els núvols
amb el cor,
on la mirada dels innocents
s'omple de llàgrimes d'alegria
a rendir-se a tanta bellesa,
la mateixa que han aconseguit construir
amb les seves il·lusions i nobles propòsits. "

Platges de fades i sirenes

Les fades s'acosten
a les platges d'aigua dolça
on la brisa marina
es passeja capritxosa
i es barreja
amb l'alè hadado,
quan els raigs del sol
s'escapen al capvespre
i es rendeixen a la lluna.

Les fades es banyen
en el camí platejat
que teixeix la lluna sobre el mar,
mentre les arpes
dels àngels
toquen melodies ancestrals
que eleven a l'univers
a la vibració angèlica
d'amor i de pau.

Els centelleigs de llum
del cor de les fades
acaricien a les ones,
mentre l'escuma
es fon complaguda
davant de tanta meravella.

Les seves ales protegeixen
a aquells els ulls
saben reconèixer-les
des de la saviesa de l'ànima
i alhora
envolten els nostres somnis
per portar-los a l'ara.

Les fades juguen amb la brisa dolça de caramel
i assaboreixen la seva suavitat,
mentre llisquen amb ella
cap a la puresa de les muntanyes elevades.

Les fades somriuen al rierol

que s'ha format a la sorra

i que transcorre serè i afable
en la seva llera,
banyat de llum de l'alba
i d'essència hadada.

Les estrelles ballen sobre la superfície del mar
en el misteri de la nit
i llauren un camí còsmic
sobre l'aigua salada,
que uneix al cel amb la terra.

Els follets dansen en aquest sender mgic
amb les estrelles i els planetes,
quan el ocano
desplega les seves ones
per acariciar l'ànima
als seus visitants nocturns.

Les fades i les sirenes es postren
davant la bellesa que batega
a les entraas marines
i que ara es fon
de manera sublim
amb aquest camí csmico
en la infinitat de possibilitats
que l'Univers trama,
cada dia,
en silenci i en secret.

Autor texo I IMATGES: Mara Jess Verd Sacases

VIST A:. com.es

Article Següent