Pels camins de Déu. Reflexions sobre la nostra recerca espiritual. El Camí de la meditació

  • 2018

En el primer article d'aquesta sèrie vaig descriure breument el camí de la meditació com sender de la nostra recerca espiritual. Ara ampliaré una mica la informació que he trobat sobre aquest camí. Com segueix sent aquesta una exposició limitada, per endavant convidar als lectors interessats en aquest sender a investigar més sobre aquest tema.

Si bé és cert que no és possible datar amb precisió el seu origen, és un fet que les tècniques de meditació neixen a l'antiga religió vèdica de la índia, els textos s'estimen que daten d'uns 1.000 a 2.000 anys aC Es presumeix que els continguts d'aquests textos ja existien i es transmetien de manera oral molt abans d'aquesta època.

Fora de discussió està el seu origen en la tradició religiosa hindú i la transcendència, amb algunes modificacions, de les tècniques de meditació, a altres religions, especialment a través del ioga. Així, les trobem en el budisme amb diferents versions, igual que en el judaisme, el cristianisme i en l'islam, per esmentar algunes de les principals religions actuals.

En les seves diferents versions, l'objectiu comú de totes les tècniques de meditació és alliberar la consciència de les constants distraccions i divagacions de la ment ia través d'aquesta consciència alliberada assolir el màxim nivell possible de desenvolupament espiritual, el qual varia depenent de la religió o de les creences del practicant. Per aconseguir la quietud de la ment que es busca amb la meditació, es recorre a diferents estratègies, les quals es podrien agrupar en dos tipus de tècniques com les més usades o la combinació d'ambdues.

  • Concentració: En aquesta tècnica, es focalitza l'atenció de la ment en un objecte físic o mental. La concentració més bàsica és en el propi cos i en la respiració.
  • Contemplació: En aquesta altra, la ment s'observa a si mateixa, contemplant els pensaments, emocions i sentiments que sorgeixen en el procés, sense identificar-se amb ells, sense jutjar-los ni controlar-los.

Existeixen tantes tècniques de meditació que resulta impossible consolidar totes en una de sola, i inclusivament en unes poques metodologies, de manera que cada interessat en emprendre aquesta pràctica, depenent de la seva religió o creença, ha de documentar bé en cadascuna de les opcions i seleccionar aquella que millor s'adapti a la seva recerca i sobretot a l'objectiu de creixement espiritual que vol aconseguir.

Com avancem en el camí de la meditació

Des del meu punt de vista, el que ens motiva a transitar pel camí de la meditació és la sensació que alguna cosa falta en les nostres vides, que la nostra experiència de vida no és tal com voldríem. És com si tinguéssim un buit en algun lloc de nosaltres que no vam aconseguir omplir i això ens porta instintivament a cercar dins nostre el que no aconseguim aconseguir fora.

En la primera etapa del viatge, hem d'aprendre a alliberar el nostre cos de les tensions que normalment tenim i que s'han fet tan quotidianes que ni ens adonem que hi són. La via més fàcil ia la mà per aconseguir aquest alliberament és concentrar-nos en relaxar el nostre cos i la nostra respiració, la qual cosa ens permet assolir els nivells de tranquil·litat i pau que necessitem per avançar a la següent etapa. En molts llibres trobarem tècniques de relaxació que ens ajudaran a transitar aquesta primera etapa.

Un cop que vam aconseguir els nivells de relaxaci requerits per seguir avançant, hem d'aprendre a alliberar la nostra ment del bombardeig constant i de vegades incoherent de pensaments, per a això hem de deixar que arribin i desapareguin, sense tractar de controlar-los, gaudint d'aquesta sensaci n de silenci i pau que hi ha entre la desaparició d'un pensament i l'arribada del següent. A mesura que gaudim ms d'aquesta sensaci, aquesta es perllongar, anuncindonos que estem cada vegada més a prop de la nostra meta. Hi ha diferents tcniques d'meditacin que ens ajudaran transitar aquesta etapa i totes elles busquen aquietar la ment i fer-la entrar en l'estat d'assossec que necessitem per aconseguir el nostre objectiu.

Un cop que vam aconseguir aquietar la nostra ment, hem de alliberar la nostra consciència de la illusi de ser una entitat individual i separada de la resta de la creació. La vamsfcil per aconseguir-ho és lliurar-nos plenament a la sensaci de silenci i tranquil·litat que ja vam conèixer en l'etapa anterior i submergits en aquest silenci i aquesta pau ja no hi haur un jo que tingui sensacions ni pensaments que ens pertorben.

En aquest estat d'abstracció ens adonarem que algú ens observa i comprendrem que qui ens observa és la nostra pròpia consciència que ja ha pres el control de si mateixa, sense les pertorbacions del Jo. En aquest estat de consciència sentirem que ja no hi ha un "fora" ni un "dins" de nosaltres, que som part del tot i que en aquest estat ja no necessitem d'un cos físic per ser l'essència que en realitat som.

Obstacles en el camí de la meditació

Un dels principals obstacles que trobem en aquest camí és el desig, que és aquesta afició que tenim a sentir plaer sensorial. El desig pertorba el nostre objectiu de relaxar-nos, perquè de la mateixa manera que la ment no concep deixar de pensar, el cos no concep deixar de sentir. Si no aconseguim superar-ho, hem de prendre qualsevol altre dels camins en on aquest obstacle no ens impedeixi avançar.

Si aconseguim superar el desig de complaure constantment els nostres sentits, el següent obstacle que normalment se'ns presenta és la impaciència, que és la sensació de no estar avançant, la qual cosa ens porta a tractar d'accelerar el pas ia caure en el parany del cercle viciós de cercar controlar la generació de pensaments en la nostra ment i amb això, a generar més impaciència.

Si no aconseguim superar la impaciència, és millor que prenguem una altra de les rutes, perquè en aquesta ens mantindrem donant voltes en cercles sense aconseguir avançar. Si aconseguim superar-la, el següent obstacle i potser el més difícil de superar és el nostre jo, aquesta entitat que ha creat la nostra ment per relacionar-se amb el món exterior i que al llarg de la vida l'hem anat investint amb el nostre ego, confonent a la nostra consciència amb aquesta entitat.

Si no aconseguim superar la il·lusió que som aquest jo que ha creat la nostra ment, hem de prendre alguna de les altres vies. Si ho aconseguim superar, només ens queda lliurar-nos a aquest estat de consciència alliberada ja descrit en l'última etapa del recorregut i en aquest estat finalment trobar-nos amb Déu, amb el tot o amb l'entitat superior que regeix la nostra religió o creença.

Considero important assenyalar que algunes religions i sectes que practiquen la meditació són atees o agnòstiques, de manera que la finalitat última de la seva meditació no és la unió amb un ésser suprem, sinó l'alliberament definitiu de la consciència dels lligams terrenals. També trobem en les religions monoteistes, que l'objectiu de la seva meditació no és alliberar la consciència sinó aconseguir estats sublims de l'ànima en unió amb el seu deïtat.

_____

Autor: Juan Sequera, autor per a la família de Germanor Blanca.

Article Següent