Pels camins de Déu: Reflexions sobre la nostra recerca espiritual

  • 2018

Si revisem la història i en particular la història de les religions, veiem que des de temps remots l'home s'ha emprès la seva recerca espiritual, plantejant-se preguntes que qüestionen el seu origen i destinació, l'origen i destí de l'univers i així, sobre altres misteris de la creació per als quals no tenia respostes. Preguntes com, qui sóc ?, d'on vinc ?, què passarà quan mori ?, qui em va crear ?, qui va crear l'univers?

La recerca de les respostes a aquestes preguntes ha portat l'home per diferents camins, la destinació final és el mateix, trobar la font de tots els misteris, de totes les respostes, trobar l'Ésser Suprem, independentment de si es tracta d'un Déu personal com el de les religions tradicionals o d'un Déu impersonal com el d'altres religions i creences.

La ruta espiritual cap a la comprensió del diví

En la meva recerca m'he adonat de la gran quantitat de religions i creences que ha creat l'home per intentar concretar aquesta trobada amb La Divinitat, moltes de les quals ja pràcticament han desaparegut, tot i la grandiositat que van tenir en la seva època, com per exemple, la religió sumèria, l'egípcia, la babilònica, la grega, per esmentar algunes. No obstant això, enfocat a les religions i en les tendències espirituals actuals, he identificat alguns camins que poguessin resumir les rutes que segueixen els creients per assolir la fita de la seva trobada amb Déu, que segurament no són els únics, però si alguns dels més transitats. Els he cridat: El Camí de la Fe, El Camí del Coneixement, El Camí del Servei, El Camí de la Meditació i El Camí de la Nova Era.

En aquest article descric de manera molt general de què tracta cadascun d'aquests camins. En propers articles ampliaré la informació sobre el que he trobat quant a les seves creences, les portes que ens porten a cada un d'ells i alguns dels obstacles que hem de superar per poder avançar i finalment arribar a la nostra meta de trobada amb Déu.

El Camí de la Fe

Aquest és el camí que segueixen els creients de les religions tradicionals monoteistes, entre les quals les més representatives en l'actualitat són el cristianisme, l'islam i el judaisme, que són les creences religioses amb major nombre de seguidors a nivell mundial. Totes elles creuen en un Creador únic de l'univers, revelat als homes a través dels seus profetes i totes tenen les seves arrels en l'aliança primigènia del patriarca hebreu Abraham amb Déu.

Segons alguns estudiosos d'aquests temes religiosos i espirituals, aquest camí és l'única via per arribar al Creador, perquè, segons els seus arguments, l'única manera de comunicar-nos amb ell és mitjançant el nostre amor incondicional i l'acceptació i el respecte absolut a la seva voluntat, el qual sorgeix de la fe que tinguem en ell.

El Camí del Coneixement

El coneixement és la capacitat d'entendre la realitat a través de la raó. Els creients en el camí de la fe opinen que no és possible accedir al Senyor a través del coneixement. No obstant això, els creients en aquest camí pensen que la saviesa que podem aconseguir a través de l'enteniment profund de la creaci, ens pot portar al desitjat trobada amb el seu Creador.

La filosofa és la via que tradicionalment hem utilitzat per intentar comprendre, a través del raonament, l'origen i la naturalesa de la creaci i per aquesta va accedir al Déu creador concebut per les religions.

A partir de la filosofia va sorgir la ciència moderna, que és el camí a través del qual molts científics dediquen temps i esforç a explicar la no existència de Déu, el cosa fa pensar que el atesmo que s'atribueix la ciència realment no és tal, perquè, qu sentit té buscar-li una explicació a la "no existència" d'alguna cosa l'existència es nega per principi?

En conclusió, tot i que les ciències modernes no declaren que estan a la recerca de Déu, és evident que part del seu esforç està encaminat a la recerca de les mateixes veritats que busquen les religions, les quals han estat explicades limitadament través de la fe en la existència d'un Déu creador i sostenidor de tot el que existeix.

El Camí del Servei

Aquest és el camí de l'amor incondicional al proïsme. El de donar ajuda sense que ens sigui sol·licitada. És la compassió de fer el que estigui al nostre abast per evitar el patiment dels altres. És la solidaritat amb els més vulnerables. Encara que no sempre, però sí en molts dels casos, aquest camí és un complement per als seguidors del Camí de la Fe, a través del qual aconsegueixen el seu màxim anhel de finalment servir Déu. Aquest sender comença per l'amor al proïsme, segueix amb l'amor a la humanitat i culmina amb l'amor i el lliurament al servei devocional al Senyor.

El Camí de la Meditació

Aquest és el camí tradicional de les religions orientals, el qual ens ensenya que a través d'una atenció concentrada i la contemplació dels productes de la nostra ment, podem aconseguir un estat d'assossec que ens permet entrar en sintonia i en unió amb la creació i amb La Divinitat.

Si bé és cert que no es discuteix el seu origen en la tradició religiosa oriental, especialment a través del ioga, les tècniques de meditació, amb algunes modificacions, han transcendit a altres religions. Així, les trobem en el budisme amb diferents versions, igual que en el judaisme, el cristianisme i en l'islam, per esmentar algunes de les principals religions actuals.

L'objectiu comú de totes les tècniques de meditació és alliberar la consciència de les distraccions i divagacions de la ment i, a través d'aquesta consciència alliberada, aconseguir el màxim nivell possible de desenvolupament espiritual, el qual varia depenent de la religió o de les creences del practicant.

El Camí de la Nova Era

Encara que l'origen filosòfic d'aquest camí pot remuntar-se a creences esotèriques, ocultistes i religioses antiquíssimes, és a mitjans del segle vint quan comença a fer-se visible aquest moviment. Està carregat de sincretisme espiritual i religiós i integra elements de diferents creences, cultes i religions, especialment orientals i anteriors a les religions monoteistes tradicionals, tot i que també pren alguns dels seus plantejaments i formalment no es declara contrari a elles.

L'enfocament de la nova era persegueix l'evolució espiritual de l'home fins a aconseguir el seu estat essencial diví i la unió fraternal entre els homes i d'aquest amb la mare natura i amb Déu.

Donada la sensibilitat que implica l'abordatge de temes religiosos, vull disculpar-me amb tots aquells seguidors de les moltes religions i creences que no he esmentat, perquè sé de la importància que té per a cada creient la fe que professa, com a mapa de la seva ruta de retorn al seu Déu. Espero que amb les consideracions generals que he fet en la descripció dels camins, algun d'ells pugui adaptar-se a les característiques del seu propi recorregut. També em disculpo amb aquells creients de les religions que he esmentat, si de cas he comès alguna imprecisió en les idees que he expressat.

Per acabar, considero important precisar que el contingut d'aquest article no pretén anar més enllà de la meva pròpia reflexió i que el seu objectiu no és promoure la recerca per algun camí en particular, sinó despertar en el lector la motivació d'emprendre la seva pròpia recerca i trobar el seu camí, si és que encara no ho ha fet. Espero, en properes lliurar poder compartir les meves reflexions sobre cadascuna d'aquestes rutes de desenvolupament espiritual.

______
Autor: Juan Sequera, autor per a la família de Germanor Blanca.

Article Següent