Pels camins de Déu. Reflexions sobre la nostra recerca espiritual: Els obstacles (I)

primera part

Aquells que han llegit algun dels articles de la sèrie Pels camins de Déu ja estan familiaritzats amb el tema dels obstacles, però per a aquells que encara no ho han fet els comparteixo que els obstacles són aquells comportaments, promoguts principalment per creences, que ens dificulten o ens impedeixen avançar en la nostra recerca de Déu o de la màxima realització espiritual de la nostra creença.

Segons ho veig, en tots els camins ens trobarem obstacles, per la qual cosa és important conèixer quin és el seu origen i sobretot, que podem fer per superar-los. En aquesta primera part parlaré sobre el dubte, la desconfiança, la mandra, la vanitat, el perfeccionisme, l'orgull, l'afecció, la por, el desig i la impaciència.

EL DUBTE

L'origen del dubte és la nostra creença en no ser capaços d'escollir l'alternativa correcta davant d'una varietat d'opcions que se'ns presenten i aquesta creença té la seva arrel en la nostra inseguretat personal, que al seu torn neix d'un sentiment d'inferioritat que hem de superar i del qual parlaré més endavant de com fer-ho.

LA DESCONFIANÇA

Quan obtenim d'algú alguna cosa diferent al que esperem es genera la desconfiança, no importa si es tracta d'éssers humans o de Déu.

Des del meu punt de vista, bona part de la desconfiança té el seu origen en les expectatives que ens plantegem sobre el comportament dels altres i hem d'estar clars que no sempre les altres persones van a fer el que nosaltres esperem d'ells, perquè sobre això no tenim cap control.

En la mesura que tinguem menys expectatives o expectatives més realistes, disminuirem la probabilitat que sorgeixi la desconfiança i si sorgeix, l'impacte de la decepció serà menor. Sé que és natural esperar que els altres facin el que nosaltres faríem al seu lloc, però hem d'acceptar que cadascú té el dret de prendre les seves pròpies decisions i no les que nosaltres voldríem que prenguessin. En el cas de Déu, hem d'estar convençuts que ell sempre ens donarà el que necessitem i això no sempre serà el que volem i que tot el que rebem d'ell és per la seva gràcia i no pels mèrits que creiem tenir.

L'MANDRA

A la religi Catlica la mandra és considerada un dels pecats capitals i s l'nic obstacle que de presentar ens impedirao ens retardés l'avanç en tots els camins.

Penso que l'origen de la mandra podrà tenir dues interpretacions, un, que neix de la creença moltes vegades desconeguda pel propi mandrós, que res en aquest món és tan valuós com per justificar algun esforç. L'altra, la creença en la seva incapacitat per fer alguna cosa profitós que li generi algun benefici.

Tots dos pensaments tenen el seu origen en dues creences que veurem ms endavant. La primera, en la superioritat, en sentir que el seu esforç sempre ser ms valuós que el que pugui obtenir amb ell i la segona en la inferioritat, en no creure capaç d'obtenir alguna cosa valuosa amb qualsevol activitat que realitzi.

L'VANITAT

Aquest és un altre dels pecats considerats capitals pels catòlics. El vanitós està convençut que els seus mèrits, certs o no, el col·loquen per sobre dels altres, fent-ho digne de tota la seva atenció i dels seus afalacs.

Per evitar que la vanitat aparegui o per superar-la si apareix, hem de treballar la creença de superioritat que és la seva font.

EL PERFECCIONISME

Aquest obstacle també té el seu origen en la creença de superioritat, en pensar que som capaços d'aconseguir l'inassolible. Aquesta creença porta a la seva víctima a no sentir-mai satisfeta amb el que aconsegueix ia la recerca infructuosa de la perfecció.

L'ORGULL

Aquí trobem de nou a la superioritat com a font d'aquest obstacle. Si bé és cert que en el llenguatge comú la paraula orgull té un ús i un sentit positiu, quan expressa un sentiment de satisfacció per l'assoliment propi o el d'altres, no és menys cert que si darrere d'aquesta satisfacció s'amaga la creença ser superiors als altres, llavors estem davant el costat fosc d'aquest sentiment.

L'important no és la paraula en si mateixa, sinó el sentiment que està darrere d'ella, ¿satisfacció o superioritat?

EL AFERRAMENT

Aquest obstacle és tan quotidià que la majoria no ens adonem que hi és, sobretot a Occident, on la cultura més aviat ho propicia. En orient és diferent, allà les seves religions tenen un enfocament que promou la desafecció.

L'origen de l'afecció és la creença en què la vida no té sentit sense possessions. El meu i el meu són dues de les paraules més utilitzades en el nostre dia a dia. Ens sentim amos de coses materials, de sentiments, idees i fins i tot de persones. Ens resulta difícil concebre la vida sense tots aquests meus.

Per evitar o superar la inclinació hem de fer una reflexió profunda que és el que realment tenim. En fer-ho, ens adonarem que realment no posseïm res, que totes les coses que tenim són temporals, són un préstec mentre estem vius i que en algun moment ja no hi seran per a nosaltres, bé perquè siguin elles o siguem nosaltres els que ja no hi siguem .

Al final de les nostres vides ens anirem tal com vam arribar, sense res material del que tant valorem en vida.

LA POR

La por és l'últim obstacle en els Camins de la fe i del servei i encara que sembli absurd, la por que pot sorgir al final d'aquests camins semblés ser una por al que tant hem estat buscat, una por a la nostra Deïtat o com aquesta reaccionarà davant la nostra trobada.

Si busquem el seu origen ens adonarem que la seva arrel està en nosaltres mateixos, en la nostra creença de no ser dignes de conèixer l'objectiu de la nostra recerca i això al seu torn té el seu origen en la creença de ser inferiors, pel que més endavant veurem la inferioritat com un obstacle en si mateixa, que al seu torn genera altres obstacles.

EL DESIG

El desig sorgeix de la necessitat d'obtenir plaer o de deixar de sentir dolor. El desig que es presenta com un obstacle és el de sentir plaer sensorial, per això molts pensen que la via per alliberar-nos d'ell és privar-nos del plaer, però estan equivocats. No té res de dolent sentir plaer, el plaer no és l'obstacle a vèncer, l'obstacle a vèncer és el desig.

L'arrel del desig és la ignorància i l'antídot contra la ignorància és la saviesa, la saviesa de conèixer les coses tal com són.

Si reflexionem amb saviesa, ens adonarem que el desig és una creació de la nostra ment en la recerca de complaure a l'ego i que totes les fonts de plaer són finites en intensitat i durada, cap d'elles pot donar-nos plaer infinit i per sempre. És per això que el desig ens fa patir. Patim abans i després del plaer. Abans per l'ansietat de no tenir l'objecte del nostre desig i després per no tenir-lo.

L'altra realitat que hem de conèixer sobre el desig és que en general es manifesta en el passat o en el futur. En el passat, perquè recordem el que ja vam gaudir i volem tornar a sentir-ho, i en el futur, per l'ansietat que ens genera no haver gaudit encara el plaer que anticipem. Quan el desig es manifesta en el present també ens fa patir per la por a perdre el nostre objecte de plaer, el que al seu torn ens impedeix gaudir del plaer que sentim en aquest moment.

Si entenem realment aquestes característiques del desig tal com són, aquest desapareixerà per si sol. Gaudirem del plaer quan estigui i no ho anhelaremos quan no hi sigui.

L'IMPACIÈNCIA

L'origen de la impaciència és la inseguretat en les nostres pròpies capacitats per aconseguir el que ens proposem i aquesta al seu torn neix del sentiment d'inferioritat del que parlaré en el proper article.

A la segona part d'aquest article parlaré sobre els obstacles del jo-ego, la confusió i els sentiments de superioritat i inferioritat. A més, expressaré el meu punt de vista sobre l'elogi i el menyspreu, que tot i que no els esmento com a obstacles en cap dels articles, els considero factors clau en les creences de superioritat i inferioritat.

________
Autor: Juan José Sequera, autor de la família de Hermandadblanca.org