Pels camins de Déu: Reflexions sobre la nostra recerca espiritual: El camí del coneixement

En el primer article d'aquesta sèrie vaig fer una breu descripció dels cinc camins que he identificat en la nostra recerca de creixement espiritual. En aquest article a mpliaré el que he trobat sobre el camí del coneixement, que és la via dels intel·lectuals, els teòlegs, els filòsofs, fins i tot d'alguns científics i en general, de tots aquells que prefereixen la recerca de Déu a través del raonament en lloc de la revelació.

El coneixement ens dóna la capacitat d'entendre la realitat que ens envolta a través de la raó. Alguns estudiosos de l'espiritual coincideixen que no és possible arribar a Déu a través del coneixement, que només és possible arribar-hi a través de la fe. No obstant això, penso que a través de la saviesa que ens pot brindar el coneixement, podem aconseguir el nostre anhelat trobada amb Déu.

La filosofia ha estat la via emprada per tractar d'entendre, a través de la raó, l'origen i la naturalesa de la creació i, per mitjà d'aquest coneixement, comprendre la seva relació amb el Déu que conceben les religions. Això ha fet que un dels objectes d'atenció de la filosofia sigui precisament el concepte de Déu i encara que el Déu dels filòsofs dista molt del Déu de les religions monoteistes predominants, el sol considerar dins de l'abast dels seus estudis, deixa veure la importància que té per a la filosofia l'enteniment de la creença en un Déu.

La ciència moderna té el seu origen en la filosofia i és través de la ciència que molts científics dediquen temps i esforç a explicar la "no existència" de Déu, la qual cosa sona contradictorioconsiderando l'ateisme que se li atribueix a la ciència, perquè ¿quin sentit té buscar-li una explicació a la "no existència" d'un Déu l'existència es nega per principi?, El sol fet de fer-ho, deixa entreveure la possibilitat o almenys el dubte que realment pugui existir.

Tal com ho veig, un problema que enfronta la ciència en aquesta situació, és que, si bé és cert que no ha estat possible demostrar científicament l'existència de Déu i no sé si amb la metodologia científica actual això sigui possible algun dia, tampoc li ha estat possible demostrar que no existeix, de manera que la conclusió més acceptable seria assumir la incapacitat del nostre nivell actual d'entesa per accedir al coneixement que aconsegueixi explicar l'existència o no de Déu.

Pel que fa a les ciències modernes, tot i que no declaren oficialment que estan a la recerca de Déu, és evident que alguna cosa del seu esforç està encaminat a la recerca de veritats que expliquin l'origen, el comportament i la destinació de la creació, incloent a l'home com a part molt important d'aquesta creació, cosa que en bona part és la mateixa recerca de les religions, només que aquestes s'han limitat a explicar-ho a través de la fe en un Déu creador i sostenidor de tot el que existeix.

Entre les branques de la ciència que actualment escodrinyen més en els secrets de la creació estan: la física de partícules, la cosmologia, la biologia molecular, la neurologia i la psicologia, per nomenar algunes. La primera busca entendre les lleis que regeixen el comportament de la matèria i l'energia a nivells subatòmics. La segona persegueix el mateix, però a nivell còsmic, buscant comprendre la creació, l'evolució i destí final de l'univers. La tercera busca explicar la meravella de la creació, el funcionament i evolució de la vida i, especialment, de l'espècie humana, a través de l'enteniment de la bioquímica molecular que li dóna origen i la sustenta. Finalment, la neurociència i la psicologia busquen en la intricada interconnexió neuronal dels nostres cervells, l'explicació al sorgiment de la consciència que ens fa anar més enllà del comportament bàsic dels animals no humans, a la recerca d'explicacions a la nostra pròpia existència i de tot el que ens envolta, incloent l'existència de Déu.

L'interessant d'aquestes recerques científiques, és que a mesura que aprofundeixen ms en els seus estudis, tot i que s'aconsegueixen respostes abans desconegudes i algunes d'elles explicades només per la fe, sorgeixen noves preguntes que apunten a la necessitat de buscar respostes al que semblés ser un ordre implcit en la creació. És com si a nivell subatmico ia nivell cosmolgico, passant per tots els nivells de iteracin de la matèria i l'energia, hagués lleis que garantissin el comportament ordenat l'univers tal com és i no com el caos total que pogués ser de no existir aquestes lleis. Aquest comportament que semblés intel·ligent, ha fet pensar a alguns científics que darrere de l est precisament aquest Déu que, si bé no compleix amb totes les característiques dels Déus de les religions tradicionals, és omnipotent, omnipresent, creador i sustentador de tot el que existeix.

D'altra banda, donada la creença en què la ciència i la religi no són compatibles, sona paradoxal que la erudicin en les ciències ens pugui encaminar al nostre encontre amb La Divinitat; però, són coneguts els casos de científics que a mesura que han avançat en el coneixement profund de les seves especialitats, s'han convençut ms de l'existència d'alguna cosa l'enteniment va m sa all de la ciència i tot i que a aquesta cosa no l'hagin anomenat Déu, la sola percepci de la seva existència els ha conduït a la recerca del seu explicaci.

Com avancem en el camí del coneixement

Al meu entendre, la porta que obre el camí del coneixement és el dubte. El dubte com a impuls a buscar la resposta a la gran interrogant: ¿Déu existeix o no?

A l'inici d'aquest camí ens sentim ignorants o incrèduls en temes religiosos o espirituals que ens puguin ajudar a respondre les nostres preguntes sobre la creació i la seva faedor. En aquesta etapa estem conscients de saber molt poc o gens sobre Déu, però també estem conscients del nostre desig de conèixer més sobre ell.

Per superar aquesta ignorància o incredulitat e s necessari decidir per quina de les branques del coneixement avançarem per assolir el nivell de comprensió i saviesa que ens permeti aconseguir la meta de la nostra trobada amb Déu. En funció de amb quina branca ens identifiquem més, podem escollir la filosofia, la teologia o la mateixa ciència o una combinació d'elles. Un cop seleccionada la via, ens tocarà fer el nostre major esforç en aprofundir cada vegada més el nostre enteniment dels principis que regeixen el camí específic que hàgim triat.

Obstacles en el camí del coneixement

El principal obstacle en aquest camí és la mandra d'estudiar i adquirir nous coneixements. Si no aconseguim vèncer-la, la recomanació és buscar altres camins que requereixin un menor esforç per assolir la nostra meta.

Si la mandra no ens venç, llavors podem estudiar i adquirir coneixements que ens ajudaran a entendre cada vegada més la creació i al seu creador. Aquests coneixements ens poden convertir en erudits en la religió o en les ciències ia mesura que avancem ens adonarem que anem aprenent cada vegada més sobre ells, la qual cosa ens motiva a seguir ampliant el nostre enteniment. La filosofia i la teologia ens ajudaran a assolir l'erudició religiosa, mentre que la científica la podem aconseguir per mitjà de les branques especialitzades de la ciència que busquen explicar els misteris de la creació i entre ells el gran misteri de Déu.

Una vegada que arribem aquest nivell d'erudició pot aparèixer l'obstacle de la vanitat, amb la qual ens creiem únics i especials. Podem arribar a creure que ho sabem tot i que ja no necessitem aprendre més. Si resultem presa de la vanitat la recomanació és afrontar-la i superar-la, perquè és un obstacle que ens impedirà avançar en tots els camins.

Quan la vanitat no aconsegueix impedir el nostre avanç, podem seguir adquirint més coneixements, a un nivell tal que no necessitarem ia estar conscients del que sabem, la intuïció serà part de les nostres capacitats i accedirem al coneixement sense un raonament previ. Arribarem al nivell de la saviesa.

Aconseguida la saviesa, l'obstacle que hem de superar per concretar la nostra trobada amb Déu és el perfeccionisme, que és l'obsessió de no sentir-nos mai satisfets amb el que hem aconseguit, pensant que podem anar més enllà. A través de la saviesa ja coneixem a l'Altíssim, però el perfeccionisme ens impedeix acceptar-ho. Quan vam arribar a entendre que sent humans no som perfectes i que només ho serem quan arribem al Creador, llavors finalment entendrem que ho hem aconseguit.

______

Autor: Juan Sequera, autor per a la família de Germanor Blanca.