Taula de continguts amagar 1 El Factor de la baixa autoestima 2 Complex d'Èdip no resolt 3 Poca intel·ligència interpersonal 4 El Neurosi de fracàs 5 El Temor a les relacions sexuals 6 Recomanacions davant la qüestió de per què no trobes parella

L'ésser humà des del seu naixement és un ésser sexuat. Això, per descomptat implica que tindrà la disposició i la tendència biològica per viure una vida sexual i en unió en parella, amb l'objectiu de preservar l'espècie. Però que passa quan no trobes amb qui compartir experiències eròtiques, és a dir, per què no trobes parella?

La resposta a aquest interrogant remet al teu esfera psicològica. En aquest sentit, podríem parlar dels següents principals factors que, incideixen en per què no trobes parella: Baixa autoestima. Complex d'Èdip no resolt. Poca intel·ligència emocional. Neurosi de fracàs i temor a les relacions sexuals.

El Factor de la baixa autoestima

Una de les causes principals de per què no trobes parella, és la poca autovaloració i auto acceptació que pots tenir de tu mateix. En efecte, la manera com ens percebem a nosaltres mateixos és la manera en què ens projectem als altres. T'has preguntat com em mostro al món, ia les persones que m'agraden?

Si hi ha falles en la conducta afectiva manifestada en l'autovaloració, així com en la manera de estimar-te a tu mateix, és molt difícil que aconsegueixis estimar a algú més, en conseqüència tenir dificultats a l'hora de trobar parella.

Cal no oblidar que, la conducta afectiva involucra els sentiments, especialment a l'amor experimentat com una fortalesa de la idea del jo, (a través de l'imaginari, i la fantasia), que permet unificar a través de la subjectivitat el compartir la identitat amb una altra persona, i veure reconegut en ella. A això Erikson dóna el nom de "verificació mútua".

Complex d'Èdip no resolt

El complex d'Èdip, és un conjunt d'idees, representacions, impulsos i afectes inconscients esdevinguts en la vida sexual infantil i en el desenvolupament humà de totes les persones. Aquests, després són reprimits, per aglutinar al voltant de la vida emocional, i formar l'estructura psíquica de la persona.

La sintaxi del complex d'Èdip es resumeix de la manera següent: "anar a dormir amb mama i matar papa", (o viceversa si és dona) si no està resolt no pot donar-se la verificació mútua sent ella, una condició necessària que constitueix la pregunta del per què no trobes parella.

Depenent de com la persona hagi resolt el seu Èdip, es formés la seva estructura, aquesta abasta: la neurtica, la perversa, i la psicosi. Per qüestions d'espai i per no sortir-nos del tema, només es toqués l'estructura neurtica.

En efecte, tot el problema de l'Èdip, és la manera de com la persona arriba a estimar. Si t'has quedat fixat en algun temps lgic de l'Èdip, és possible que inconscientment ests desitjant estar amb algun dels teus pares, en conseqüència, no trobar en la realitat aquest imaginari de gaudi impossible.

D'aquesta manera, en la teva vida conscient estars sol, o sense parella, però la teva psique estar girant desitjant a papa (si ets dona) o mama (o en cas de l'Varn). D'aquesta manera estimessis neurticamente, no a les possibles parelles en la realitat, sinó als teus imaginaris infantils projectats a la realitat. Això és el focus de les distorsions cognitives de tu mateix, la sexualitat i les relacions interpersonals.

D'aqu, es deriva tamb l'homosexualitat a partir de l'anomenat Èdip negatiu. El que en alguns casos particulars, especialment durant l'inici de l'adultesa jove (18 anys) podrà crear una gran angoixa i una baixa autovaloracina mercè d'una distorsi cognitiva del s mateix producte del conflicte inconscient.

També, és comú que la persona fixada inconscientment a ser el desig d'algun dels seus pares, tingui una abstracci selectiva a persones de més edat, de manera que intervé una variable sociocultural que generés sentiments de culpa en desitjar gent gran, i influir en el fet per qu no trobes parella.

Poca intel·ligència interpersonal

Donada l'estructura d'alguna de les persones que no saben per què no troben parella, es troba les poques habilitats interpersonals, manifestat per una gran timidesa amorosa. Això es treballa a partir de la intel·ligència emocional.

La persona, davant la seva interrogant de per què no troba parella ?, pot tenir emocions d'abandonament, rebuig i culpa. En primer lloc pot tenir por a l'abandonament, de manera que tindrà trets evitatius de personalitat, i un constant por al compromís.

Potser també, senti rebuig de si mateix, aquest sentir de projectés a l'exterior, de manera que tindrà la dinàmica neuròtica de rebutjar fins i tot a qui agradi d'ell. Així mateix, poden emergir sentiments de culpa, de sentir que el seu buit no podrà ser omplert mai, així assumeix un paper de víctima.

La Neurosi de fracàs

La neurosi entesa com conflicte amb el desig, afecta les dimensions cognitives i emocionals de les persones, per això pot influir en la formació de dissonàncies cognitives, i distorsions sobre la relació de parella, la sexualitat i el propi futur de l'individu.

També, la neurosi de fracàs s'experimenta en que cada vegada que la persona obté una mica del seu grat se les enginya (inconscientment) per autosabotearse, i convertir la seva triomf en fracàs, ja sigui amb una parella, a nivell laboral o metes individuals, per això assenyala Jodorowsky (2009):

si la persona: cada vegada que emprèn una tasca no la pot acabar; si cada vegada que triomfa en alguna cosa se les enginya per convertir aquest triomf a fracàs; si cada vegada que aconsegueix formar una parella del seu grat acaba provocant conflictes que porten a la separació; si ho persegueix un incomprensible sentiment de culpa; si constantment se sent inconforme amb si mateix; si tot i tenir talent, per més que ho intenta no pot triomfar ... té una neurosi de fracàs. (P.60)

Així, cada vegada que el subjecte assoleix una satisfacció de parella, es veu immers dins d'un sentiment de culpa, mostrant-inconforme amb la situació tot i les seves aptituds i talents interns, sempre busqués la manera de portar-se al fracàs i demostrar que és incapaç, tornant neuròticament a la pregunta de per què no trobes parella.

El Temor a les relacions sexuals

Pot també, que el per què no trobes parella, es relacioni a una por irracional del contacte genital amb una possible parella. Aquesta por, pot constelarse per la no resolució del complex de castració (donat en el complex d'Èdip).

Això pot complementar-se amb sentiments de vergonya, negacions de la seva pròpia autonomia que causaria un nul exercici de la funció sexual, transformat en angoixa i en un estancament de la libido. Això últim d'acord amb el diccionari Akal de psicologia:

Aquest estat, si no es descarrega mitjançant una acció específica * pròpia per aportar la satisfacció (i per tant el relaxament) o si no és objecte d'una elaboració psíquica *, es transforma automàticament en angoixa *. Tal procés és el mecanisme de base de la formació de les neurosis actuals *. (P.226)

Això conformés tamb un estat psquico de afanisis, és a dir, de inhibici dels desitjos erticos, després d'una regresina estadis previs de la castracin, accentuant els trets evitatius de personalitat i accentuant la qüestió del per qu no trobes parella.

Recomanacions davant la qesti de per qu no trobes parella

És recomanable sempre que comprovis les teves esquemes cognitius, i les creences nuclears que tens de tu mateix, els altres i el món.

Per a això, es recomana que meditis, i acudeixis a psicoteràpia. Ja que com s'ha vist la pregunta de Per qu no trobes parelles? No té una resposta superficial, sinó que es lliga a les dimensions cognitives, emocionals i inconscients formades al llarg de la vida.

Autor: Kevin Samir Parra Rueda, redactor en la gran família de Hermandadblanca.org.

Fonts i més informació:

• Anzieu, D., Bronckart, P., Le Moal, M., Lévy-Leboyer, C., Richelle, M., i Widlocher, D. (2004). Dicionario Akal de psicologia. Madrid, Espanya: Edicions Akal, SA
• Freud, S. (1924). El sepultament del complex d'Èdip. Obres completes, vol. XIX, Buenos Aires: Amorrortu, 1976.
• Jodorowsky, A. (2009). Manual de psicomàgia. Consells per manejar la teva vida. Santiago de Xile: Siruela. SA
• Lacan, J. (2010). El Seminari de Jacques Lacan. Llibre 5, les formacions de l'inconscient 1957-1958. Bones Aires, Argentina: Paidós.