La vida ens porta molts reptes i el nostre major anhel és trobar la manera de viure-la sense haver de patir. Sembla ser la tasca ms difcil i la que menys vam aconseguir perquè no sabem cmo enfrontar els successos diaris que contínuament van apareixent.
La clau per evitar el patiment és acceptar en comptes de resistir-nos a tot el que ens passa. Acceptar el que passa sense reaccionar, sense resistir-nos al que es presenta, per molt desagradable que els successos semblin, aquesta és la va. Aquestes són les dues niques opcions que tenim, no hi ha una altra. Acceptar o reaccionar.
Generalment ens resistim, lluitem, manipulem, tractem de controlar i canviar allò que no ens agrada, o ens fa patir. Altres vegades fugim, evitem, ignorem o acabem reaccionant violentament perquè no coneixem altra manera d'enfrontar allò que estem sentint. El que sentim és el veritable problema, no el que realment est succeint. És com percebem les coses que passen segons els nostres conceptes del que est bé o malament. Un simple exemple podria ser que algú benintencionat se'ns acosta per donar-nos un consell que no hem demanat i ho vam prendre com un atac a la nostra persona, com una interferència, llavors reaccionem perquè el concepte que tenim sobre nosaltres es veu amenaçat, qüestionat . Això ens produeix sentiments d'ira, impotència i arremetemos contra aquesta persona, en lloc de mirar qu creences ocultes tenim sobre nosaltres mateixos que ens fan sentir d'aquesta manera. Són innombrables els exemples que serviran per adonar-nos com vam projectar les nostres creences a l'exterior, però això serà un altre escrit. Aqu fem èmfasi en el que sentim que és on hem de col·locar la nostra atenció, en les nostres interpretacions errneas i no en els successos en es que no tenen valor.
Estem tan adormits que no ens adonem que les situacions sigui les que siguin: allò que ens resulta desagradable, allò que ens causa ansietat, allò que aparentment ens fan o ens treu el son; no procedeixen del fora, del món extern. Tenim un filtre mental, una lent que distorsiona tot el que entra, ajustant-ho a la nostra visió del món. Som nosaltres els que jutgem, interpretem i ho sentim o com una amenaça o com una benedicció.
Tot el que ens passa no té cap significat, i nosaltres som els que li atorguem el significat segons com ho interpretem. Res del que sentis és personal només són els teus memòries que li donen significat a les paraules. Res del que vegis té significat sinó en tu i per a tu.
El món que vivim és neutre, el que li dóna color i sabor és la nostra percepció basada en les nostres creences. Que bo seria veure el món neutre, com realment és o potser amb els ulls de l'amor i deixar de donar-li el significat que li estem donant. Això depèn únicament de l'autoobservació constant, ensinistrar la nostra ment i mantenir-nos alertes perquè estem programats.
Si poguéssim entendre que la causa d'absolutament tot està en nosaltres i l'efecte és el que estem sentint, el món deixaria de lastimarnos. La causa són les definicions que li donem, que procedeix d'allò que creiem. Si podem adonar-nos que el que ens produeix patiment és la nostra manera de pensar i que podem veure les coses, i el món d'una altra manera, sense jutjar, sense donar-li significat, acceptant el que és, sense posar ment, sense tractar d'analitzar, ... llavors sentirem pau.
Tot és neutre, no passa res realment fora de la nostra ment. Tot l'univers és mental. La resistència que posem al que estiguem experimentant, ens portarà més d'allò que estiguem evitant. Si acceptem desligándonos amb una actitud de completa tranquil·litat i deixem passar allò que ens causa patiment sense aturar-nos en ell, fluiremos com el riu que vorejant les pedres segueix el seu curs sense desviar-se.
Depenent de com decidim veure un esdeveniment, ja sigui com una amenaça o com una benedicció, es convertirà en un problema més o en una oportunitat i marcarà la diferència de com ens anem a sentir. D'allí depèn l'efecte que en la nostra vida tingui; si patim o ens sentim en pau. Si acceptem el que és, sense col·locar-hi la nostra energia tot passarà sense deixar residus.
Quina realitat prefereixes experimentar? ¿Acceptar, estimar, donar les gràcies i beneir el que veus, el que sents i tot el que passa al teu realitat o queixar-te, lamentar-te i victimizarte? Sempre hi haurà situacions que semblin desafiants, injustes, malvades i tràgiques. Sempre hi haurà raons perfectament justificades per enfocar-se en el que està malament. No obstant això, l'elecció de col·locar el teu enfocament en aquestes situacions et vincularà a les línies de temps de menor vibració i per tant viuràs més situacions similars.
No necessites escapar del sofriment, no tens per què escapar del dolor, de les penes, del que et causa estrès, de la soledat o del disgust. Si tan sols pots romandre-hi, sentint en silenci, observant-, fent-ho teu, sense tractar de solucionar i sense tractar d'interpretar ni jutjar. Si ho poguessis veure com si a les teves mans tinguessis un diamant amb moltes arestes i el aprecies pel que és, sense tractar de transformar-lo, aviat començaràs a veure els seus altres facetes que et donaran un sentiment de gran llibertat. Si acceptes el que és, sense prejudicis i sense preferències, molt aviat començaràs a veure benediccions amagat en totes les situacions.
Les benediccions implícites en allò que més mal ens causen és que elles tenen el major potencial de transformar-nos.
Els canvis és l'única constant en l'univers, pots acceptar-los dient GRÀCIES, estimant-o pots resistir-lluitant, però són inevitables. En no enganxar-nos en el que ens fa mal, deixant-lo passar, aquest seguirà el seu camí sense tocar-nos. Si reacciones, si et resisteixes a ell, és teu i hauràs de bregar amb els seus efectes.
Abraça qualsevol situació desagradable, en comptes de resistir i lluitar contra ella i després que la experimentis, trobaràs pau.
t'estimo
Jocelyne Ramniceanu
Font: http://hooponoponoenvenezuela.wordpress.com/2013/01/15/que-debo-hacer-resistirme-o-aceptar/
