Taula de continguts amagar febrer 1) LES DEESSES VULNERABLES: HERA, Demter I PERSFONE març 2) LES DEESSES ALQUMICAS 3 Com afecta la societat a les Deesses que habiten en cada Dona? 4 Activant a les Deesses
2) LES DEESSES VULNERABLES: HERA, DEMÉTER I PERSÈFONE
L'autora ressalta que en la mitologia grega aquestes deesses són conegudes per haver estat violades, raptades, humiliades i dominades per deïtats masculines. Al seu torn, confirma que totes van patir enormement, fins al punt de desplegar simptomatologia psicològica, quan els vincles maritals o sentimentals es van veure exposats, finalitzats o deshonrats. Això les porto a desenvolupar impotència la qual va ser expressada per cadascuna d'una manera particular. Aquests comportaments que van prendre van ser les que les van caracteritzar històricament. Per la seva banda, Hera és coneguda per expressar aquesta impotència en forma de gelosia i ràbia desmesurada, i Deméter i Perséfone com depressió.
L'avantatge de conèixer el comportament que invoquen aquestes deesses vulnerables quan són activades per determinades situacions o simplement habiten en nosaltres (sense saber bé perquè) com una constant, (Hera, Deméter i Perséfone) poden proporcionar-nos un major enteniment de la seva (o millor dit nostra) necessitat de relacionar-nos i poder gestionar, en el millor dels casos, el patró que s'activa davant les pèrdues de relacions sentimentalment significatives.
Quan aquestes deesses, són les forces intrínseques que dominen la ment d'una dona, cal saber que la seva atenció aquesta posat en els altres, fora, de manera que allò que les motiva són les relacions més que la persecució i concreció d'un èxit o l'autonomia, etc. (Com sí que ho és per a les deesses verges l'interès és una meta externa o estat interior determinat per exemple)
D'aquesta manera, les dones que senten que tenen similituds amb aquestes deesses ja que desenvolupen comportaments com els d'estar contínuament receptives i atentes als altres, la seva major motivació serà l'aprovació, l'amor i l'atenció. Per tant, "les dones identificades amb aquestes deesses estan atentes i són receptives a les altres persones. Estan motivades per la compensació de les relacions: aprovació, amor, atenció, i per la necessitat de l'arquetip d'aparellar-(Hera), nodrir (Deméter) o ser dependent (Persèfone com la koré). Per a aquestes dones, exercir papers tradicionals de dones pot estar ple de sentit ".
3) LES DEESSES alquímiques
Jean Shinoda Bolen situa a Afrodita (només una deessa) perquè posseïa el do de la transformació, de manera que és correcte anomenar-la deessa alquímica. Afrodita és la deessa de l'amor i de la bellesa. La magistral psiquiatre esmenta que segons la mitologia grega, Afrodita era una presència tan imponent que aconseguia que qualsevol mortal o deïtat s'enamorés d'ella i concedissin vida. Expliquen les llegendes que Afrodita juntament amb Pigmalió (escultor que es va enamorar de l'estàtua que havia creat), va convertir a una estàtua en una dona amb vida (totalment oposat a Atenea qui convertia a les persones en pedra).
Afrodita era una musa inspiradora tant de poetes com dels que escrivien discursos persuasius. Ella simbolitza el poder transformador i creatiu de l'amor.
Aquesta deessa té aspectes en comú amb els altres dos grups de deesses, però això, no pertany a cap. És coneguda com la deessa que més relacions sexuals va tenir, pel que mai va ser una deessa verge, tot i que compartia característiques similars amb Artemisa, Atenea i Hestia com ara fer el que se li plagui. Mai arribo a ser una deessa vulnerable fins i tot tenint moltes semblances amb Hera, Deméter o Perséfone com ara el fet d'estar vinculada a deïtats masculines o en tenir fills. A diferència d'elles, Afrodita mai va ser víctima de manera que no va patir com a tal. En totes les seves relacions amb els homes, els sentiments de desig van ser recíprocs; mai va ser raptada, violada, humiliada o dominada per deïtats virils. "Valorava més l'experiència emocional amb els altres que la seva independència d'ells (que era el que motivava a les deesses verges), o els vincles permanents (que caracteritzaven a les deesses vulnerables)".
Tot i compartir característiques amb les altres dues categories de deesses femenines, l'essència d'Afrodita la fa totalment diferent d'elles. A Afrodita li interessava consumar relacions i generar vida, és a dir li importaven les relacions com a experiència emocional, però no esperava que aquest vincle es convertís en un compromís a llarg termini (desig de les deesses vulnerables).
Aquest arquetip s'expressa com un procés creatiu que es materialitza en una relació física. "Qualsevol persona o qualsevol cosa que sigui impregnada de bellesa per Afrodita és irresistible. Es produeix una atracció magnètica, una "química" especial entre dues persones, i desitgen la unió per sobre de qualsevol altra cosa ".
Com afecta la societat a les Deesses que habiten en cada Dona?
La cultura, pel seu lloc, dóna suport a aquelles deesses que afavoreixen els rols socials que desitgen que siguin desenvolupats per les dones, imposats per les societats en què són part. Algunes actituds de les deesses, depenent la societat, són considerades o com semblants positius o com aspectes totalment negatius.
En les societats patriarcals, usualment els rols que són acceptats són els de l'esposa (Deessa Hera), la mare (Deessa Dmeter), i la donzella (Deessa Persfone). Encara que actualment aquest estereotip es troba en desús. El paper de la Deessa Alqumica, Afrodita, s'ho jutja com la puta o la temptadora, que van en detriment de la sexualitat i sensualitat propi d'aquest arquetip. Quan el paper de mare (Hera) per exemple assumeix una actitud d'enuig o simplement s'afirma a si mateixa, és considerada com una "harpia" o "boja".
Moltes cultures, al llarg de la història i fins i tot actualment, neguen rotundament l'expressió de llibertat (ja sigui vestimenta, gustos, etc.), de la independència, intel·ligència o sexualitat en les dones. D'aquesta manera les actituds, sentiments, desitjos, necessitats i comportaments de les deesses Artemisa, Atenea o Afrodita estan absolutament prohibits.
És així com tots els aspectes de la vida d'una dona, membre d'una determinada societat, estan predissenyats pel fet que quan neixen ja estan configurats els rols que són acceptables i els que no. Així com el que s'espera de cada dona en el rol que li toco assumir. Això afavoreix la personificació o expressió de certs patrons de deesses sobre uns altres. Això succeeix també amb els cicles de la vida. Les etapes de la vida d'una dona, pubertat, embaràs, menopausa i vellesa, són moments claus que reforcen certs comportaments en detriment d'altres.
Activant a les Deesses
Jean Shinoda Bolen ens recorda com els grecs invocaven als déus quan necessitaven determinades coses o requerien de certes habilitats per a realitzar algun tipus de gesta, o simplement demanar la seva benedicció. Per això molts dels seus himnes eren invocacions a les seves deïtats. Pel que, recorrien a invocar per obtenir el que desitjaven. La tècnica que ensenyaven per invocar era: imaginar-les i després invocar. És així com poden "invocar" a la deessa que sentin que els falta desenvolupar, o algun arquetip que els sigui beneficiós, fent un esforç per sentir, veure i posseir la sensació de la seva presència, després mostrar-mitjançant la imaginació creativa i posteriorment demanar la seva força característica. Seguidament tindràs exemples, donats per la magistral psiquiatre Bolen, d'aquestes invocacions:
● Atenea, ajudeu-me a pensar amb claredat en aquesta situació.
● Persèfone, ajudeu-me a romandre oberta i receptiva.
● Hera, ajudeu-me a comprometre i ser fidel.
● Deméter, ensenya-me'n a ser pacient i generosa, ajudeu-me a ser una bona mare.
● Artemisa, Mantenme centrada en aquest objectiu llunyà.
● Afrodita, ajudeu-me a estimar ia gaudir meu cos.
● Hestia, hónrame amb la teva presència, dóna'm pau i serenitat.
Què deessa Ets tu? Et sents identificada amb alguna d'elles o diverses? o potser t'has sentit com alguna de les deesses es va sentir en algun moment de la teva vida? Si et gust l'article et convido a que comparteixis si has experimentat el domini d'alguna deessa en tu o si ets home potser ho has observat en alguna dona de la teva vida.
REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.
PART 1:
FONT: Bolen, JS (2012). Les deesses de cada dona: una nova psicologia femenina. Editorial Kairós.
