Què és un viatge sagrat?
L'escriptor britànic d'origen indi Pic Iyer ho va expressar de manera immillorable: "Vam viatjar, primer per perdre'ns i després per trobar-nos". Això és el que ens passa en la majoria dels viatges: deixem de ser el personatge que som en la rutina del nostre entorn habitual per "perdre'ns" en un món aliè i diferent. I si estem mínimament oberts, la immersió i adaptació a unes circumstàncies ia un medi aliens ens porta a qüestionar molt del que havíem donat per fet.
A cada viatge vam descobrir coses que ens ressonen i que volem incorporar al nostre jo, i altres coses que ens resulten massa estranyes i que ens reafirmen en el nostre. I aquest conjunt d'experiències ens convida a redefinir-se i evolucionar a una altra versió de nosaltres mateixos. La immersi en l'altre ens permet retrobar-nos amb la nostra essència, perquè el nostre jo original s'havia emmotllat en excés al nostre entorn habitual i el havem perdut de vista.
Aquesta experiència del viatger de perdre a fora per retrobar-se amb un mateix ocorre de forma molt ms intensa en un viatge sagrat. Per qu? Per una especial conjunci dels tres elements bsics de tot viatge: les destinacions, els viatgers i la guia.
La transcendència de les destinacions
Si admetem que tot est viu, considerarem el planeta com un ésser molt ms longeu, savi i poderós que nosaltres. I si podem admetre tanben que tingui una xarxa energètica de punts especials (similar als que desvetlla l'acupuntura en el cas dels nostres cossos), entendrem millor per qu hi ha llocs que han estat considerats sagrats per cultures molt diverses a través de molts segles o fins i tot mil·lennis.
La veritat és que fins i tot les persones alienes al camí espiritual reconeixen l'essència energètica d'un lloc quan afirmen que té alguna cosa especial. Però els que estem en aquest camí anem una mica ms enll i després d'un viatge sagrat, ens adonem que en realitat la idea de fer-ho no va ser la nostra. Acabem rindonos de la nostra supèrbia i reconeixem que el mateix lloc va ser el que ens va cridar, i que va ser la vida la que obr perquè passés el que ja estava escrit -saldar uns comptes, despertar records, retrobar persones i llocs, o experimentar algun tipus de activaci de la que gairebé som conscientes-.
En aquest tipus de viatge és fcil perdre a la poderosa energia d'un lloc que ens truc. Però és precisament aquesta experiència la que ens posa al nostre lloc, recordndonos que sempre estem sent guiats de manera impecable per la mateixa Vida.
L'actitud dels viatgers
L'actitud del viatger cap al lloc sagrat és diferent de la del turista. El viatger sagrat mostra un major respecte i obertura cap al lloc, perquè és molt més conscient de la seva transcendència.
I la seva actitud cap al viatge en si també és diferent, perquè està més obert a la possibilitat que li transformi. Solen ser persones que tenen molt més present que la vida no entén de casualitats i en comptes de tractar-la com enemiga, col·laboren amb ella.
D'altra banda, un viatge sagrat compta amb l'avantatge de la força del grup. Perquè quan un grup de persones diverses s'uneixen per un desig comú de créixer, descobrir i gaudir, es creen moltes sinergies i la transformació es multiplica exponencialment.
En el meu cas, he constatat en els primers dies d'un viatge sagrat fotografio els llocs sense importar-me els viatgers, però en els últims dies fotografio als viatgers sense importar-me els llocs. Adonar-me d'això m'ha servit per entendre que la meva intenció de perdrem en llocs en realitat m'ha portat a retrobar-me amb les persones.
La saviesa de la guia
El que fa que alguns viatgem repetidament d'aquesta manera és la forma de plantejar els viatges. En la meva experiència, he constatat que combinen una planificació intel·ligent i pràctica amb un acompanyament resolutiu i detallista. I sobretot, he sentit sempre un gran respecte cap a la vivència de cada viatger com a individu i del grup com a col·lectiu.
Crec que aconseguir això no és fàcil. Qualsevol persona observadora s'adonarà que després de cada jornada d'experiències gratificants s'amaga molta feina de rastreig, coordinació i negociació, i unes bones dosis d'intuïció, mà esquerra i fins bon fario.
Tots sabem que les virtuts necessàries per capitanejar un vaixell, dirigir un rodatge o conduir una orquestra són moltes i molt diverses. Però organitzar i guiar viatges sagrats suposa a més moure en un terreny poc transitat i fart complex, en el qual és necessari combinar una logística totalment terrenal amb una gran sensibilitat energètica.
No crec que sigui fàcil moure bé en tots dos regnes sense una gran implicació personal, tant a aquest nivell físic i material com a nivell subtil. Per això, qualsevol que s'aturi a pensar-ho, de deduir que només una gran alquimista és capaç d'organitzar transports, rutes, allotjaments i activitats en entorns tan poderosos, barrejant a persones d'orígens molt diversos per aconseguir que el nostre plom gris transmute en lluent or.
Gràcies, Susana Ortega (Viatges Sagrats), per oferir-nos cada any aquests destinacions en què perdre'ns per trobar-nos. Gràcies per aquests alambins fascinants i precisos que precipiten grans transformacions en nosaltres gairebé sense saber-ho.
Gabriel Magma per www.viajessagrados.com
Què és un viatge sagrat?
