Què Em Fa Feliç ?, O També ... Què Em Feia Feliç? Per Francesc de Sales

  • 2014

En el meu entendre, la felicitat pot manifestar-se, simplement, a partir de ser capaç de viure el present amb consciència, el taxa en la seva justa mesura els inconvenients sense desmesurarlos com es fa habitualment- i apreciant en la seva justa mesura els que són agradables sense infravalorar-com es fa habitualment-.

La felicitat és una cosa diferent per a cada persona, és clar, però bsicament s'aconsegueix trobant la pau interior que posteriorment es manifestar a l'exterior-, sabent gaudir els petits moments que en realitat són els grans moments- i procurant sentir de continu, almenys una moderada satisfacci personal.

Ser feliç no és una opció per la qual uns han resultat agraciats, sinó una opció possible per a cada persona. L'arribar a una cota de felicitat raonable depèn exclusivament de la persona i no de les seves circumstàncies. Tots hem vist fotografies en què nens que viuen en la misèria somriuen, juguen, i mostren una indubtable felicitat. Això passa abans que un es faci gran i comenci a valorar, equivocadament, que la felicitat està supeditada a l'assoliment de béns materials, posició social, o el compliment dels objectius personals.

La felicitat depèn d'un i és un qui se la permet. Però per poder tenir la sensació de felicitat, i permetre que aquesta es manifesti i la puguem celebrar, convé prèviament marcar els mínims que ens donin accés. Això s'ha de fer perquè pot succeir que les aspiracions per a la felicitat siguin excessives, inabastables, i això condemni a la frustració i impossibiliti una felicitat que, si fos una mica més senzilla en les seves exigències, podria tenir-al seu abast.

Per exemple, un motiu pot ser tenir salut -que ja és un bon motiu-, però de manera que al seu torn no condicioni el qual si un està malalt s'elimini la possibilitat de felicitat.

Una altra persona pot ser feliç si està aparellada, però que ho tingui clar i no base únicament la seva felicitat en això; que no sigui una condició imprescindible, sinó que pugui ser feliç i permetre la felicitat fins i tot si està sol.

Convé, quan un es pregunta si és feliç, tenir una sensació indefinible però convençuda que pugui contestar la pregunta sense haver de fer per a això un inventari de la situació personal en tots els aspectes de la vida, perquè en aquest cas sempre es va a trobar una pedreta a la sabata. Sempre hi ha alguna cosa que no està com un voldria, i això es deu al fet que tenim massa fronts oberts d'exigències com perquè totes estiguin en estat òptim.

Si observem en el record, amb tranquil·litat, alguns dels moments de felicitat de la nostra vida, comprovarem que coincideixen amb moments en què no hem estat atents als "problemes pendents", o la situació global actual, sinó que han estat en moments d'atenció al que estava succeint, i no era present aquest inquisidor exigent, rigorós, negatiu i pessimista, que tots portem dins: aquest que posa els peròs i les pegues.

Per promocionar la felicitat, i que sigui cada vegada més contínua i assequible, és interessant esbrinar les raons que la produeixen, i per a això gens millor que preguntar a un mateix, o deixar una part vigilant i atenta perquè cada vegada que detecti una aparició de la felicitat, per molt breu que sigui, ho faci saber.

Si un es pregunta: "Què em fa feliç?", I obté respostes sinceres, el que podria fer seria promocionar aquests moments o aquestes situacions, però vigilant una cosa: la vida no es tracta de fórmules químiques de laboratori que a igualtat de condicions provoquen sempre la mateixa reacció o resultat.

Pot ser que una posta de sol en un moment determinat i unes circumstàncies determinades ens hagin provocat un sentiment agradable i vulguem repetir-ho en una altra ocasió per sentir el mateix. Es crea una dificultat pel fet que es porten unes expectatives, generalment altes, i un no està obert al fet que li inundi inesperadament la sensació, com la primera vegada, sinó que està més atent al que espera sentir que al que realment sent.

Què em fa feliç ?, cal peguntarse, i procurar quan es esbrini totes les ocasions possibles per ser feliç. I si un descobreix que porta un temps en què els desencants li han canviat el caràcter, l'han convertit en un ésser massa seriós o alguna cosa retret, i difícilment s'il·lusiona, potser és bo utilitzar una altra variant de la pregunta: "Què és el que em feia feliç? ", i pot descobrir que ha abandonat certes coses que en un altre moment de la seva vida li van fer feliç però, pel que sigui, va renunciar o haver de renunciar-hi.

Però ara, si volgués i es posés a això, podria recuperar alguna d'elles ...

Cal no oblidar que la felicitat, i ser feliç, són raons primordials de la vida. Si no, el Creador no hagués posat al nostre abast la capacitat de gaudir -per sentir-feliç-, els cinc sentits -per poder

captar el plaer que cada un d'ells proporcionat, la bellesa, l'amor, el somriure, els bons sentiments, la noblesa, oa la resta dels humans.

Què em feia feliç ?, Què em fa feliç ara ?, Què em pot fer feliç?

El suggeriment és que no ajornis molt el dedicar-te a repetir-te aquestes preguntes ia esperar i escoltar les respostes. Mentre abans ho esbrinis, abans i més podràs gaudir dels plaers que la felicitat et pot proporcionar. Dedica temps a buscar el que et fa o et pot fer feliç: és una excel·lent inversió que et va a proporcionar gaudi, plaers, somriures, optimisme, alegries, benestar, satisfaccions, diversió ... o sigui: felicitat.

Et deixo amb les teves reflexions ...

el somriure, els bons sentiments, la noblesa, oa la resta dels humans.

Què em feia feliç ?, Què em fa feliç ara ?, Què em pot fer feliç?

El suggeriment és que no ajornis molt el dedicar-te a repetir-te aquestes preguntes ia esperar i escoltar les respostes. Mentre abans ho esbrinis, abans i més podràs gaudir dels plaers que la felicitat et pot proporcionar. Dedica temps a buscar el que et fa o et pot fer feliç: és una excel·lent inversió que et va a proporcionar gaudi, plaers, somriures, optimisme, alegries, benestar, satisfaccions, diversió ... o sigui: felicitat.

Et deixo amb les teves reflexions ...

Francesc de Sales és el fundador del web www.buscandome.es per a persones interessades en la Psicologia, l'Espiritualitat, i el Autoconeixement per a la millora i el Desenvolupament Personal.

Què Em Fa Feliç ?, O També ... Què Em Feia Feliç? Per Francesc de Sales

Article Següent