Que és el que realment fa felices les persones ¿Quin és el fonament que la vida mereixi ser viscuda?
- 2010
QUE ÉS EL QUE REALMENT FA FELIÇOS A LES PERSONES
Quin és el fonament que la vida mereixi ser viscuda?
Deixar-se fluir és acceptar els canvis.
Quan alguna cosa no surt com esperàvem solem entrar en desesperació.
Aquesta no és una resposta sana ni d'amor, si tenim en compte que molt poques vegades les coses es donen com les pensem.
Si aprenem a fluir, serem capaços de trobar les oportunitats allà on es produeixen els canvis.
Al fluir tenim una vida sense angoixes i amb la ment oberta a trobar nous camins.
Moltes vegades ens trobem davant d'cruïlles que, simplement, no sabem com resoldre.
Pot ser que rebem una oferta laboral que no ens acaba de convèncer i ens col·loca davant la difícil situació de decidir que fer.
També pot passar el mateix amb els sentiments, de vegades desitgem estar amb algú, però ens sentim impossibilitats de fer-ho ja.
A l'fluir, centrem la nostra energia cap a objectius més elevats i de major plenitud que ens semblin realitzables en cada moment.
Veiem que la vida és bàsicament bona, pròdiga i alegre i que aconseguir el que volem sense tensions ni lluites és part d'un dret innat derivat del simple fet de viure.
Imaginem que la vida és un riu.
La majoria de la gent s'acosta a la riba, temorosa de deixar-se anar i arriscar-se a ser arrossegada pel corrent.
En un determinat moment, tots hem d'estar disposats a deixar-nos anar, confiant que el riu ens porti sans i estalvis.
Quan experimentem un canvi inesperat, és normal que ens quedem descol·locats, sense saber que fer.
No obstant això, aquest lapse de confusió no hauria de durar més que uns pocs minuts.
A l'instant hem de preguntar quina seria la millor manera d'aprofitar el canvi, de quina manera podem construir sobre el que no va poder ser.
Transformar i avançar ens porta al concepte de serendispidad. Aquests és la capacitat per a realitzar descobriments davant l'inesperat.
Augmentar el nostre grau d'serendispidad és un aspecte clau per aprendre a improvisar i deixar que les coses flueixin.
El que ens hem de preguntar és com podem aprofitar al màxim les circumstàncies canviants per apropar-nos, no importa de quina manera, als resultats que esperàvem.
Aquesta és la clau de qualsevol èxit.
A prendre a fluir, també té a veure amb aprendre a esperar.
Si no confieu en que tot el que succeeix és el millor que ens pot passar, ens deixarem atrapar per el decorat i ens convertirem en actors que s'han cregut el seu paper.
Fluir és connectar-se amb la Font, amb la nostra veritable essència, i d'aquí la necessitat de permetre que aquesta connexió arribi a les nostres vides.
Si ens entestem a seguir mantenint el control, si ens enfrontem a tot el que ens passa com si es tractés d'un càstig o d'una penitència, ens desconnectarem del fluir.
Entrarem en el corrent de la desconfiança, la que ens porta lluny de nosaltres mateixos, de qui som realment.
Tot el que ens passa està bé i forma part del pla general del que tots formem part.
Confiar, abandonar el control, abandonar la lluita, fluir.
Totes elles són directrius d'un mateix camí: el camí de retorn a la llar, a la Font de la que tots partim.
"Abans de vestir el teu cos de blanc, il·lumina la teva ànima"
Gràcies Karmen.
font:
