Recentment, emani i Pedagoogia 3000 ha publicat la seva declaració blau, on nens i nenes d'avui i de demà sol·liciten un canvi en l'educació, una educació que els permeti connectar amb el seu Ser i ser escoltats; una educació que, entre altres aspectes, sigui útil, divertida, els permeti expressar-se, descobrir i aprendre per ells mateixos. Per assolir els objectius proposats, l'educació holística proposa la incorporació de nous aprenentatges a través de mitjans diversos així com el desenvolupament de les intel·ligències múltiples i els diferents àmbits de la persona des d'un enfocament multidisciplinari. La seva metodologia consisteix a facilitar els mitjans, entorn i activitats adequades que facilitin l'expressió dels talents innats de la persona. Defensa, a més, un enfocament sistèmic, on l'individu que aprèn, l'escola, la família i la societat col·laboren com a organisme viu i col responsable en el desenvolupament de tots els seus membres.
Des del meu punt de vista, aquesta és l'única perspectiva que pot adaptar-se a les necessitats educatives de les noves generacions, que tenen a les mans la responsabilitat d'un canvi humà, ecològic i social. Mentre la burocràcia institucional permet un lent avanç de l'educació formal cap a un model més holístic, podem oferir als nostres infants i joves altres espais de desenvolupament des de l'àmbit no formal: tallers extraescolars, casals, grups de criança, ludoteques ....
Per començar el canvi des d'aquí, hi ha certs aspectes que hem de tenir en compte:
1. Les experiències d'aprenentatge han de ser lúdiques. L'aprenentatge passarà de manera espontània sempre que l'activitat aconsegueixi despertar la motivació i la necessitat d'explorar l'aprenent, sense perdre com a referència els objectius de l'aprenentatge. La nostra proposta és fusionar joc i aprenentatge. L'objectiu del joc és aprendre, i l'aprenentatge s'aconsegueix a través del joc.
2. ¿De veritat es pot memoritzar només jugant? Per generar confiança en l'eficàcia de l'educació holística és necessari un procés d'adaptació des de la metodologia educativa tradicional. Si bé hem dit que les activitats han de ser lúdiques, és veritat que els xavals estan acostumats a aprendre en entorns molt estructurats: asseguts en cadires i pupitres, copiant i memoritzant conceptes, omplint fitxes, o mitjançant un llibre de treball que els permeti saber per quin tema van, i la manera tradicional d'avaluar l'aprenentatge és mitjançant exàmens. L'educació holística consisteix a incorporar l'art, la música, el debat, els jocs ... .El que proposem, en aquest període de transició és mantenir un equilibri entre un model i un altre. Si els xavals només veuen joc, pot passar que no posin la seva consciència (mindfulness) en l'aprenentatge. Si només veuen aprenentatge, i ja que relacionen aprendre amb l'escola, i l'escola és avorrida, no estaran motivats. Proposem dividir l'activitat en tres parts, una primera que incorpori els aprenentatges de forma tradicional (lectura d'un text, visionat d'un contingut pedagògic, ...) una segona que inclogui un debat sobre els continguts i una tercera que consistirà en un joc per reforçar i experimentar els continguts.
3. Grups per edats o mixtes? Cada modalitat té els seus beneficis i inconvenients. Els grups mixtos permeten que la gent gran ensenyin als petits, i d'aquesta manera els majors adquireixen responsabilitat i els petits aprenen d'un igual avantatjat (model pedagògic de demostrada eficàcia). Els grups per edat permeten dissenyar activitats més homogènies i adaptades als interessos de cada etapa.
4. L'educació holística té cura també dels bioritmes i la salut. Per aconseguir el màxim rendiment i benestar, les activitats d'aprenentatge han de procurar una alimentació adequada i suficient temps d'esplai i descans a l'aire lliure. No és que ara hi hagi més nens hiperactius, és que demanen desesperadament poder alliberar l'energia que, com nens que són, corre pels seus cossos. L'aportació de carbohidrats de combustió lenta evita pics de sucre i sobre excitació i les vitamines i minerals afavoreixen la concentració. D'altra banda, i atès que és impossible, fins i tot per als adults, mantenir l'atenció, concentració i motivació en una tasca durant més d'una hora, el més saludable és permetre deu o quinze minuts d'esplai, fora de l'aula, ia ser possible a l'aire lliure, cada hora. Això permet, a més, oxigenar i ventilar l'aula regularment.
5. Incorporar activitats d'estimulació d'ambdós hemisferis cerebrals (gimnàstica cerebral). L'hemisferi dret del cervell governa les funcions que tenen a veure amb la intuïció, la creativitat i la fantasia, mentre que l'esquerre es relaciona amb el raonament lògic i analític. Els exercicis que impliquen el moviment de les dues parts del cos (per exemple, caminar) permeten que l'aprenentatge s'incorpori des dels dos hemisferi, afavorint la concentració i permetent que aflorin moments de "coneixement espontani" o insights - es diu que un passeig pot dur a resoldre un problema de manera més eficaç que un munt d'operacions matemàtiques. El ioga i la meditació, quan s'incorporen com a activitats a l'aula, produeixen el mateix efecte.
6. Crear un enllaç educador-aprenent permet conèixer les seves necessitats, interessos i característiques. Per a això és necessari treballar en grups petits, passar un temps prou prolongat amb el mateix grup, i prestar atenció a cada un dels seus membres. L'educador ha de mirar en l'ànima de l'aprenent, escoltar-lo i adaptar-se a seus ritmes, i no al revés.
7. L'experiència d'aprenentatge ha de ser triada lliurement per l'aprenent. Per molt que ens entossudim en què els xavals aprenguin alguna cosa que considerem és bo per a ells, o de la manera que pensem és el millor, són ells els que han de decidir. És inútil, i contraproduent associar el càstig o el premi a qualsevol experiència educativa. El propi aprenentatge i el gaudi de fer-ho ha de ser l'únic estimulant.
8. L'educació no pot ser considerada com un negoci en primer lloc. Encara que està bé mirar pel bé del negoci que tenim entre mans si som educadors, els nostres interessos han d'estar sempre dirigits a proporcionar li mitjans més adequats perquè els nostres clients (els nens, no els pares) es desenvolupin de la millor manera possible.
9. L'entorn d'aprenentatge serà relaxant però estimulant. Aules acolorides, lluminoses i espaioses, si pot ser en un entorn natural; Espais polivalents que permetin agrupar els nens de diferents maneres, o seure o tombar a terra. Decoració amb murals que mostri les creacions dels nens.
10. La salut emocional dels pares i docents ha de ser una prioritat. L'actitud i el modelatge dels adults seran les fonts més valuoses d'aprenentatge. Els nens i nenes del tercer mil·lenni ens escoltaran si som coherents, confiarn en nosaltres si som sincers, honestos i respectuosos, si som pacients i cariosos. Per això és tan important el nostre equilibri emocional i hem de treballar per mantenir-lo.
Si ets educador, si treballes amb nens i adolescents en qualsevol mbit, t'animo a que tinguis en compte aquests aspectes. Que els campaments d'estiu o les classes extraescolars no siguin sols per passar-ho bé, aprendre una llengua o tocar un instrument, sinó que sigui una diversi amb consciència, que fomenti la creativitat i cultivi els valors. Que permeti a cadascú descobrir els seus talents que fomentem el contacte humà entre els docents, els aprenents i les seves famílies. Que defensem la criança respectuosa dels nens i adolescents entre tots, com una veritable comunitat d'aprenentatge. Que dediquem als nens i adolescents l'espai i el temps que necessiten com a individus i deixem de veure el bosc per veure l'arbre.
Font: https://paulaferrergonzalez.wordpress.com
