Fa anys que no veig algú passejant o trotant mentre escolta els seus pensaments i gaudeix del paisatge ... Hi ha massa coses per sentir i tants artefactes que ens allunyen de la trobada amb un mateix. Ara les sortides són a molear (visitar mall) i anar de compres ... però sortir a caminar pel gaudi que això significa ja gairebé ningú ho fa, gairebé tots van parlant pel mòbil, amb el seu iPhone, el seu MP3, o MP4, o MP5, etc.
Vivim tan apressats que ja no ens aturem ni tan sols a gaudir dels àpats. Estem empassant i pensant que cal tornar a la feina, o en les tasques dels nens, o el regal de l'amiga ... No hi ha temps ni tan sols per gaudir de l'aire fresc que entra per la finestra o de l'olor de les flors quan passem, a la carrera, pel jardí. Fins als cigars es fumen amb pressa, per tapar el nerviosisme i omplir amb alguna cosa aquesta ansietat que ens corroeix l'ànima ... No es viu el moment i cada instant preciós, en comptes de gaudir-lo, ho perdem per voler capturar-ho en la màquina de fotos.
Tot això no és més que una fuita perquè no volem trobar-nos tot sol per sentir els nostres pensaments, o el nostre sentir, o la veu de l'ànima. Totes les distraccions només ens mantenen ocupats en el mirar cap a fora perquè mirar cap a dintre ens produeix paüra Per què? Perquè sentir els nostres clams ens connecten amb el que som en realitat i estem tan perduts ... ja no recordem quan va ser l'última vegada que ens trobem a soles amb el nostre SER i el vam abraçar.
Generalment és en els moments tristos quan ens trobem per aquí perduts en algun racó, ens retrobem per abraçar-nos i donar-nos protecció. Ens fem promeses de no tornar a separar-nos i després, quan tot torna a la normalitat tornem a perdre el nord fins que la vida t'obliga novament a tenir aquest diàleg íntim amb tu mateix.
La vida no t'exigeix viure com un monjo meditant tot el dia a la quietud de la natura però podem regalar-nos 30 minuts de silenci cada dia per reconnectar amb l'essència saludar-nos, donar-nos una abraçada i saber que estem aqu que habitem un planeta meravellós i que serà valent viure ms connectats amb la vida, amb la Terra, amb els seus habitants i sobretot amb la nostra ànima
Font: http://mer-sanandoelalma.blogspot.com.es/2012/03/reconectarnos.html
Reconnectar per Mer Vivar
