Quin és el significat de Ser Humà? Alguna vegada has pensat en les possibilitats de la teva existència com a ésser humà?
Explica una història que hi havia un àguila que va néixer i va créixer entre gallines. Com tots sabem les gallines només poden alçar el vol uns quants metres i res més, no poden realitzar vols llargs com ho fan altres aus. L'àguila que havia crescut entre les gallines pensava que ella era una gallina més i per tant tampoc podia volar més enllà d'un parell de metres, per tant mai ho va intentar. Així que la seva vida estava destinada a romandre en un galliner menjant blat de moro sense poder explorar el món.
L'àguila es despertava en els matins i veia amb enyorança uns ocells volant pel cel sobre el galliner, els veia donar un parell de voltes sobre el galliner i després allunyar-se cap a l'infinit. Aquestes aus que ella veia diàriament eren àguiles igual que ella, però aquesta no ho sabia, i tots els dies sentia el desig de poder volar com aquelles aus, sentint-se trist i frustrada per no poder fer el que elles feien.
Això va succeir durant molts anys i amb cada any que passava l'àguila se sentia pitjor, més trist, més frustrada, creient un impossible el seu somni i resignant-se a viure com una gallina. Un matí una de les àguiles que diàriament solcava el cel va baixar fins al galliner on es trobava l'àguila que es creia gallina i la va convidar a volar.
L'àguila que es creia gallina li va dir - No puc, només sóc una gallina.
L'àguila que havia baixat del cel sentint-se estranyada per la resposta, ja que ella coneixia la veritable essència de l'àguila li va dir - Tu no ets una gallina, ets un àguila.
Però l'àguila que es creia gallina pensar que tot era un absurd, tants anys menjant blat de moro en un galliner, coneixent la seva rutina, com no anava a saber distingir entre un àguila i una gallina? Sempre havia viscut aquí, per tant havia de ser una gallina. Sempre havia volat un parell de metres com a màxim, per tant era una gallina.
Llavors l'àguila que havia baixat del cel tom a l'àguila que es creia gallina i la porto fins la branca més alta de l'arbre més alt que hi havia als voltants i insto novament a l'àguila que es creia gallina perquè volés, però aquesta es trobava plena de pànic, immòbil, pensant que si queia moriria.
L'àguila que es creia gallina va romandre en l'arbre una, dues, tres hores, dos, tres, quatre, cinc dies, sis, set setmanes sense moure, ja sentint que anava a morir de fam o d'un fort cop si perdia l'equilibri i queia. L'àguila que havia baixat del cel es va adonar que l'àguila que es creia gallina mai volaria, així que tallo la branca de la qual es trobava subjecta l'àguila que es creia gallina.
L'àguila que es creia gallina en sentir que no tenia res sobre el qual recolzar i veient-caure de manera vertiginosa va pensar que aquest seria el seu final; però de sobte enmig del pànic les seves ales es van estendre al màxim i va començar a volar. Així va ser com l'àguila va descobrir la seva grandesa, la seva veritable potencial, qui era en realitat ia partir d'aquest moment va complir el seu somni de volar i conèixer el món.
De petits creiem tot el que ens diuen. Aquesta és la naturalesa del nen, veure el món com el veuen els altres. Però mai ens ensenyen a qüestionar el que ens van dir i vam arribar a ser adults creient el que vam aprendre de petits. "Ets nen i per això no pots plorar, els homes no ploren", "ets dona i no pots jugar amb carros", "com se t'ocorre perdre el teu temps ballant? Això no et donarà diners ". I així, existeixen una infinitat de coses que ens diuen i tants anys vivint de la mateixa manera i amb les mateixes creences vam acabar fent-les part de nosaltres, com li va passar a l'àguila. L'única cosa que sabia fer era viure com gallina.
Qui sóc Jo?
Quantes vegades hem pensat en la impossibilitat d'assolir els nostres somnis? Quantes vegades hem credo que som una cosa que no som en realitat? Quantes vegades hem dubtat del nostre potencial? Quan vam deixar de ser el que en realitat som i volem, ens sentim frustrats yvctimas.
Però és justament el desconeixement de qui som en realitat el que fa que ens sentim d'aquesta manera. Quin sóc Jo? Un pare, un fill, pintor, arquitecte, l'amo de l'empresa, una dona, el gerent i ens omplim de títols, alguns diran Joan, Mara, Pere, Lina. Qu significat té per a nosaltres tot això? Aquests són títols que ens serveixen per desempear un paper però no som aquest rol, llavors hem de qüestionar-nos qui som en realitat. Tampoc som els nostres prejudicis, ni el lloc de dnde venim, ni les coses que fem o sentim. As com el guila va descobrir que no era una gallina, de menjar tots els dies maz no la feia gallina, així mateix hem de descobrir de fer alguna cosa diàriament no ens converteix automticament en això, llavors qui som en realitat?
A l'desprendre'ns de totes aquestes etiquetes imposades durant anys podem començar a sentir ansietat de no saber qui som realment. Les etiquetes que tenim són la nostra roba per cobrir la nuesa de qui som i és aterridor treure'ns la roba i veure'ns nus davant del mirall sense poder reconèixer aquest reflex que es veu a l'altre costat. Si et empeas a aconseguir títols i coses només estars sobrevivint. La resposta de saber Ser aquesta dins de cada un i ningú ms té aquesta resposta. Però potser ens hem allunyat tant de nosaltres mateixos que necessitem ms temps del que vam crear per poder trobar aquesta resposta. El camí cap al nostre propi Jo pot ser llarg però amb cada pas anem sentint l'alegria d'apropar-nos a aquesta cosa que un dóna vam perdre.
Queda llavors el reflex d'un Ésser humà. I tornem a la pregunta inicial qu significa Ser humà? Tenim un cos físic amb el qual percebem diferents aspectes de la realitat, podem olorar, assaborir, tocar, veure i escoltar. Però a més tenim la capacitat de sentir emocions i pensar. La nostra capacitat de pensar és el que ens diferencia dels animals. Però no és només aquesta capacitat racional que ens diferencia d'altres éssers que ens fa humans, és un significat més transcendental, més enllà de la nostra corporeïtat.
Deepak Chopra en "Les set lleis espirituals de l'èxit" ens fa veure com físicament som una quantitat de substàncies químiques de la mateixa manera que moltes altres coses sobre la faç de la terra, som un grapat de carboni, hidrogen, oxigen, nitrogen i altres elements més . Llavors, què fa que no siguem una planta o un animal? ¿Aquesta forma física que tenim té algun sentit en la nostra experiència humana? ¿Les experiències que vivim diàriament ens permeten trobar aquest significat del que és Ésser humà? Llavors, per què tots passem per experiències diferents? Podem identificar-nos amb aquestes experiències i pensar que som víctimes del destí, que simplement som aquí per patir, creure que som el que vivim. Però seguirem plens d'etiquetes, que definiran qui som, però que no corresponen al nostre veritable Ésser. Moltes d'aquestes experiències ens qüestionessin si val la pena viure.
La ignorància de la nostra Essència
La ignorància de la veritable raó per a existir, de Ser humà, és el que ens produeix la por a enfrontar-nos a aquesta veritat suprema, i per això preferim continuar creient que som "empleats", "caps", "fills", "pares" i totes les etiquetes que ens posem. Perquè si som una simple etiqueta ja sabem quin és el camí que hem de recórrer fins al dia en què morim, però si ens traiem les etiquetes, haurem d'enfrontar a alguna cosa més, a la nostra veritable essència, a alguna cosa per al que mai ens van preparar, cosa per a la qual no existeixen manuals; Ser humà significa reconèixer la nostra corporeïtat i les experiències perceptibles només com a part d'un aprenentatge, sense identificar-nos amb elles, significa transcendir tot aquest món físic per veure què hi ha darrere de tot això que percebem amb els sentits. Ser humà significa saber que tot el que passi en aquest pla físic no correspon a la meva veritable essència i que per tant no vaig a ser danyat per res del que em passi, encara que perdi el meu cos, aquesta essència sempre romandrà. Ser humà significa tocar la vida d'un altre ésser humà per junts créixer en experiència i saviesa. Transcendir el terrenal per trobar l'espiritual. Ser humà significa ser, simplement Ser.
Podem veure aquestes experiències com un camí d'aprenentatge, com l'àguila que va haver de viure entre gallines molt temps no perquè fos una víctima de les circumstàncies sinó per descobrir i valorar la seva veritable essència. Per apreciar millor la possibilitat de volar, però també per aprendre sobre el coratge. Per això cadascú té experiències diferents, per aprendre això que a cada un de nosaltres li cal saber. Les experiències no són situacions que simplement ens marquen per complir amb un paper, si les mirem amb més profunditat ens estan ajudant a trobar qui som en realitat, a trobar aquest veritable Ser que hi ha en nosaltres. Les proves que tenim a la vida són només passos per acostar-nos a la nostra veritable essència, però només aconseguirem passar-si som capaços d'obrir les nostres ales com ho va fer l'àguila per arribar a descobrir qui Som en realitat.
Autor: JP Ben-Avid
referències
Chopra, Deepak. (1995). Les set lleis espirituals de l'èxit. Editorial Norma: Colòmbia