Retrobament d'Ànimes

  • 2012

Algunes paraules del llibre "Missatge dels Savis"

EL CICLE DE LA VIDA

Quan estem aquí passem per moltes etapes. Ens despullem d'un cos de nadó, passem al d'un nen, del de nen al d'adult, i del d'adult al d'ancià. Per què no fer un pas més i desprenem del cos adult per passar a un pla espiritual? Això és precisament el que fem.

Mai deixem de créixer. I quan arribem al pla espiritual seguim creixent encara més. Passem per diverses etapes de desenvolupament. Quan vam arribar, estem cremats.

Hem de passar per una etapa de renovació, una de aprenentatge i una de decisió. Vam decidir quan volem tornar, on i per quins motius. Alguns resolen no tornar. Prefereixen passar a una altra etapa de desenvolupament i romanen en forma espiritual, uns més temps que d'altres, abans de tornar. Tot és creixement i aprenentatge, un creixement continu. El cos no és més que un vehicle que utilitzem mentre som aquí. El que perdura eternament és l'ànima i l'esperit.

Les nostres vides no són el resultat d'actes i esdeveniments aleatoris. Les trajectòries vitals estan previstes sàvia i detingudament per millorar l'aprenentatge i l'evolució.

Triem als nostres pares, que solen ser ànimes amb les que hem interactuat en vides anteriors.

Aprenem de nens, d'adolescents i d'adults, i evolucionem espiritualment a mesura que els nostres cossos canvien. Quan l'ànima abandona el cos en el moment de la «mort» física, vam seguir l'aprenentatge en plans superiors, que en realitat són nivells superiors de consciència. Repassem la vida que acabem d'abandonar, aprenem les lliçons i preparem la propera existència. L'aprenentatge no acaba amb la mort del cos.

Hi ha molts nivells de consciència que visitem quan l'ànima abandona el cos físic. Un important és l'etapa d'aprenentatge, en la qual repassem les nostres vides. Tornem a experimentar cada trobada, cada relació. Sentim les emocions de la gent a la qual hem ajudat o fet mal, estimat o odiat, afectat positiva o negativament. Sentim les seves emocions molt profundament, ja que es tracta d'un recurs d'aprenentatge amb molta força, una mena de reacció de resposta instantània i intensa al comportament que vam tenir quan érem a la Terra, en un cos físic. Aprenem a través de les relacions, i per això és important comprendre com hem afectat els altres.

El concepte de la reencarnació explica i aclareix les relacions de la vida actual. Sovint resulta que fets del passat llunyà segueixen influint en les relacions actuals. Adonar-se de les causes fonamentals de vides anteriors pot servir per arreglar la relació del present. La consciència i la comprensió són potents forces reparadores.

EL RETORN

Triem quan volem passar a l'estat físic i quan volem abandonar-lo. Sabem quan hem aconseguit allò al pel que ens van enviar aquí baix ... Quan has tingut temps de descansar i revigoritzar l'ànima, se't permet triar quan tornar a l'estat físic.

No naixem a la nostra família per accident ni per casualitat. Triem les circumstàncies i vam preparar un pla per a la nostra vida abans fins i tot de ser concebuts. Ens ajuden en aquesta preparació els serenes espirituals plens d'amor que després ens guien i protegeixen mentre estem en el cos físic i es va desenvolupant el pla de la nostra vida. Podem cridar destinació als fets que van desenvolupant-se després que els hàgim triat.

Existeixen proves importants que veiem els principals esdeveniments de la vida que tenim per davant, els punts de destinació, en l'etapa de preparació que precedeix al nostre naixement. Es tracta de proves clíniques, recopilades per mi i per altres terapeutes a partir dels pacients que han experimentat records previs al naixement mentre estaven hipnotitzats o medicats, o de forma espontània. Ja està programat qui seran les persones més importants que coneixerem, quins els retrobaments amb ànimes bessones i companys de l'ànima, fins i tot els llocs en què succeiran aquests fets. Alguns casos de déjà vu, aquesta sensació d'haver estat abans en un lloc o d'haver viscut un moment, poden explicar-se com un vague record d'aquesta anticipació de la vida que està cristal·litzant en la vida física que vivim.

El mateix succeeix en el cas de la gent. Les persones adoptades solen preguntar-se si el pla de la seva vida s'ha vist alterat d'alguna manera. La resposta és negativa. Els pares adoptius es trien, el mateix que els naturals. Tot té la seva raó, i en el curs del destí no existeixen casualitats.

Encara que tots els éssers humans tenim un pla vital, també tenim lliure albir, el mateix que els nostres pares i totes les persones amb les que ens relacionem. Les nostres vides i les seves quedaran afectades per les eleccions que fem mentre estiguem en estat físic, però els punts de la destinació succeiran de totes maneres. Coneixerem a les persones que projectem conèixer i ens enfrontarem a les oportunitats i els obstacles que havíem previst molt abans de néixer. No obstant això, la forma d'movem davant aquestes situacions, les nostres reaccions i decisions subsegüents són les expressions del nostre lliure albir. El destí i el lliure albir coexisteixen i interactuen constantment. Són coses complementàries, no contradictòries.

Les proves procedents dels pacients als quals he sotmès a regressions coincideixen que l'ànima sembla reservar-se un cos concret, aproximadament en el moment de la concepció. No pot ocupar una altra ànima. No obstant això, la unió del cos i l'ànima no es completa fins al moment i naixement. Abans d'això l'ànima d'un ésser nonat pot estar tant dins com fora del cos, i sovint és conscient d'experiències que succeeixen a l'altre costat. També pot adonar-se de fets que ocorren fora del seu cos i fins i tot del de la seva mare.

L'ànima no pot danyar-se mai. Ni els avortaments espontanis ni els provocats poden fer-li mal.

Quan un embaràs no acaba bé, no és infreqüent que la mateixa ànima ocupi el cos d'un fill posterior dels mateixos pares.

El karma i les lliçons

Tenim deutes que cal pagar. Si no les hem abonat, hem de llevárnoslas a una altra vida per saldar-. En pagar els deutes progressem. Algunes ànimes ho fan més de pressa que d'altres. Si alguna cosa interromp la teva capacitat de pagar aquest deute, has de tornar al pla del record i esperar allí fins que et vingui a veure l'ànima amb la que tinguis el deute. Quan els dos pugueu tornar a una forma física al mateix temps, se us permetrà tornar, però el que decideix quan tornar ets tu. Tu decideixes el que cal fer per pagar aquest deute.

Hi haurà moltes vides per satisfer tots els acords i tots els deutes pendents.

Encara no se m'ha comunicat res sobre molts dels altres plans, però aquest, el relacionat amb «els deutes que cal saldar», evoca el concepte del karma. El karma és una oportunitat d'aprendre, de posar en pràctica l'amor i el perdó. El karma és també una oportunitat d'expiar, de fer creu i ratlla, de compensar a aquelles persones a les que hàgim pogut molestar o fer mal en el passat.

El karma no és només un concepte oriental. És una idea universal, plasmada en totes les grans religions (vegeu La responsabilitat per les pròpies accions en l'apèndix A, Valors espirituals compartits). La Bíblia diu: «Es recull el que es sembra«. Tot pensament i tota acci tenen conseqüències inevitables. Som responsables de les nostres accions.

La creació d'RELACIONS D'AMOR

Són nivells d'aprenentatge diferents, i hem d'aprendre alguns d'ells en carn pròpia. Hem de sentir el dolor. Els esperits no senten dolor. Estan en una etapa de renovació. L'ànima es renova. En estat físic, quan entren en la carn, senten dolor; poden patir. En forma espiritual no se sent dolor.

Noms existeix felicitat, un sensaci de benestar. Però és un perode de renovació pel qual passem. En estat espiritual, la relaci entre la gent és diferent. En estat físic, poden experimentar les relacions.

Després néixer en estat físic, la nostra principal font d'aprenentatge és la relació amb els altres. A través de la alegria i el dolor de les relacions amb altres persones, progressem en la nostra senda espiritual per aprendre sobre l'amor de tot arreu. Les relacions són un laboratori vivent, una prova sobre el terreny per determinar cmo ens va, si hem après les nostres lliçons, per descobrir fins a quin punt ens acostem al nostre pla vital predeterminat. En les relacions s'evoquen les nostres emocions, i reaccionem. Hem après a posar l'altra galta o contraatacamos amb violència? Tendim la mà als altres amb comprensi, amor i compasin, o reaccionem amb por, egosmo o rebuig?

Sense les relacions no ho sabramos, no podrem avaluar el nostre progrés. Són oportunitats meravelloses per aprendre, encara difcils.

L'eliminaci de obstacles PER A LA FELICITAT I LA ALEGRA

Vostè sap molt ms que els altres. Comprèn moltes ms coses. Sigui pacient amb ells. No tenen els coneixements que vostè té. Enviarem esperits perquè l'ajudin, però el que està fent ja és correcte Seguiu es. No cal desaprofitar aquesta energia. Ha de desfer-se de la por. sa ser la seva millor arma.

Tots hem estat creats a imatge i semblança de Déu, i Déu està dins de tots. La nostra naturalesa bsica subjacent es basa en l'amor, la pau, l'equilibri i la harmonia. La nostra essència innata és compassiva, cariosa i bona. Som ànimes.

En el transcurs de les nostres vides va acumulndose un revestiment de por, ràbia, enveja, tristesa, inseguretat i molts altres sentiments negatius que tapa la nostra bella naturalesa interior. Aquesta embolcall s'intensifica i es reforça a causa de la educacinya les experiències de la nostra infantesa a la vida actual. Semblem el que no som: persones furioses i temoroses, plenes de sentiment de culpa i inseguretat. Ens hem oblidat de qui som en realitat.

No ens cal aprendre qu són l'amor i l'equilibri, la pau i la compasin, el perdny la fe. Els coneixem des de sempre. La nostra tasca és, per contra, oblidar aquestes emocions i actituds negatives i dainas que assolen les nostres vides i ens produeixen tant patiment a nosaltres, a les nostres comunitats i al nostre món. En anar deshacindonos d'aquests trets negatius, quin ho havia de dir, redescobrim la nostra autntica naturalesa, el nostre jo positiu i amorós. Sempre ha estat ah, però tapat, enfosquit i oblidat.

Quan vam retirar les capes exteriors de residus i immundícia, les idees i les emocions negatives, quan netegem i polim el revestiment exterior, podem albirar de nou els autèntics diamants que en realitat som. Som ànimes immortals i divines i estem recorrent un camí. En el fons, sempre hem estat diamants.

EL PODER CURATIU DE LA COMPRENSIÓ

Tot és amor ... Tot és amor. L'amor porta a la comprensió. La comprensió porta a la paciència.

I llavors s'atura el temps. I tot passa aquí i ara.

Les regions més profundes de la nostra ment no estan subjectes a les lleis temporals normals. Successos del passat remot poden afectem encara amb una aguda immediatesa. Les ferides del passat influeixen en el nostre humor i en la nostra conducta com si ens les haguessin infligit ahir, i de vegades la seva força augmenta fins i tot amb el temps.

La comprensió pot ajudar a cicatritzar aquests traumes del passat. Atès que la ment més profunda no està subjecta a les condicions habituals del temps i l'espai, els successos del passat poden rescriure i reformular-se. La causa i l'efecte no estan lligats tan inextricablement. Els traumes poden desfer i els efectes perjudicials, invertir-se. Pot donar-se una curació profunda, fins i tot quan s'interposen grans distàncies o hagin passat molts anys de dolor i sofriment.

De la mateixa manera que l'amor aporta una profunda curació a les relacions, la comprensió comporta una reducció de la por. La comprensió obre una finestra per la qual la brisa de l'amor es porta suaument els dubtes i les ansietats, refresca l'ànima i nodreix les relacions.

Les pors solen referir-se a fets que ja han succeït, en aquesta mateixa vida o en altres molt anteriors.

Com ens hem oblidat, projectem aquestes pors al futur però, en realitat, el que temem ja ha acabat, L'únic que hem de fer és recordar, despertar al passat.

Font: mariacristinacatuara.wordpress.com

Retrobament d'Ànimes.

Article Següent