La veu de Déu mai s'equivoca i és la veu que hem d'escoltar en tenir dubtes sobre quin decisió prendre quan tenim diferents opcions per triar. Penso que la decisió més transcendental en les nostres vides és quin camí prendre de tornada al nostre origen, de tornada al nostre Déu. En aquest sentit, si bé és cert que una recomanació és deixar-nos guiar pels mestres espirituals que ja coneixen els camins de retorn a la llar, penso que cada un de nosaltres va venir a aquest món pel seu propi camí i el mateix hauria de passar per tornar per ell. Pel que crec que els mestres ens poden ajudar a decidir quin camí prendre i acompanyar-nos en el nostre recorregut, però la decisió final sobre aquest tema és la nostra, perquè es tracta d'una elecció molt personal.
En la meva opinió, els mestres, gurus o líders espirituals de les diferents religions o creences ens poden mostrar els camins que ells coneixen per retornar a la nostra Deïtat i donar-nos recomanacions sobre el que hem de fer davant del que podríem trobar en aquests camins, amb base a el que ells ja coneixen, la qual cosa segurament tindrà similituds amb el que nosaltres trobarem en el nostre recorregut, però cap camí és igual, perquè cada vegada que prenem una decisió, per més insignificant que ens sembli, estem prenent un nou rumb que ens acostarà o ens allunyarà del nostre objectiu i el bo o el dolent de cada decisió depèn que tant ens acosta o ens allunya de l'objectiu de tornar al nostre Déu.
Sempre he pensat que la vida és l'oportunitat, el camí que ens ha donat Déu per trobar-nos de nou amb ell i les decisions que prenem en ella són les portes que obrim o deixem d'obrir per aconseguir-ho. Per això, cada vegada que prenem una decisió hem de preguntar: ¿què espera Déu que fem en aquesta situació ?, quina decisió s'espera que prenguem ?, si aconseguim aconseguir les respostes a aquestes preguntes, amb seguretat la decisió que prendrem serà la correcta. Encara que alguns consideren que no hi ha decisions correctes o incorrectes, que només hi ha decisions i que el correcte o incorrecte són etiquetes que els col·loquem en funció de si els resultats que obtenim en prendre-són o no els que esperem.
En molts casos no resulta fàcil aconseguir aquestes respostes, sobretot que no sorgeixin dubtes en el procés de buscar-les. De vegades entrem en conflicte entre el que volem i el que hem de fer. En aquests casos la nostra consciència escolta simultàniament dues veus, un que ve de la nostra ment, del nostre costat racional, que ens diu el que hauríem de fer i una altra que ve del nostre cor, del nostre costat emocional, que ens diu el que ens agradaria fer . Aquest conflicte és difícil d'afrontar, perquè qualsevol sigui la decisió que prenguem per complaure a una d'aquestes veus, sempre una d'elles resultarà vencedora i l'altra derrotada i el gust de la derrota mai és agradable.
Altres vegades ens sentim tan confosos i ofuscats sobre quin alternativa prendre que ni tan sols sentim les veus de la nostra ment ni del cor, vam acabar bloquejats, esperant que sigui Déu qui prengui la decisió per nosaltres, la qual cosa està bé per aquells la fe els dóna la convicció que no importa quina sigui la decisió que prenguin ni els seus resultats, perquè sempre serà una decisió i uns resultats avalats per Déu. Però per a aquells que creuen en el lliure albir i que prefereixen fer ús d'aquesta vènia divina, prendre les seves pròpies decisions és la millor alternativa, encara que per això hagin de resoldre el conflicte entre les veus de la seva ment i el seu cor.
Per resoldre aquest conflicte, en general ens recomanen que, si volem ser feliços li fem cas a la veu del cor i si volem ser responsables es ho fem a la veu de la ment. La veritat és, que si fem el que volem però sentint que no hem de fer-ho, ens sentirem culpables. Si per contra, fem el que hem de, però no volent fer-ho, ens sentirem frustrats. Pel que l'única manera d'evitar la culpa o la frustració en aquests casos és ser congruents entre el que volem i el que hem de fer. Però no sempre les situacions es presten fàcilment per a això.
Llavors, com aconseguim aquesta congruència ?, precisament en aquestes circumstàncies difícils, quan estem confosos sobre quin decisió prendre, és quan la nostra consciència ha de fer el major esforç per "apagar" les dues veus i quan ho aconsegueix escoltarà una sola veu, una veu totalment diferent a les que hem estat escoltant. Escoltarà la veu que mai s'equivoca, escoltarà la veu de Déu. L'oració i la meditació són les vies que conec per apagar aquestes veus en conflicte. Per això recomano que quan estiguem confosos sobre quin camí prendre, preguem o meditem i això ens ajudarà a sortir de la confusió ia prendre una millor decisió.
Finalment, considero important assenyalar que no només la veu de Déu est sempre disponible per a guiar-nos en el nostre camí de tornada a l, també ho estan els seus ots quan necessitem que algú ens escolti i no només en la presa de decisions difcils, sinó tamb quan necessitem una orientacino un consol en moments de afliccin. Tamb s important saber que la veu de Déu ens pot arribar per moltes vas, a través de les paraules del personatge d'un programa o una pellcula que estiguem veient en el moment que la nostra ment est pensant en l'ajuda que necessitem oa través d'un estrany que seu al nostre costat a conversar al bus o d'un amic que ens crida en aquest moment per telfon. Fins i tot, si parem atenció, podem escoltar-la en el murmuri de la brisa en passar entre els arbres, o de les ones del mar en trencar a la platja, inclusivament, en el lleu so dels batecs del nostre cor. Amb tot el seu poder, els recursos de Déu per a comunicar-se amb nosaltres són infinits.
___________________
Autor: Juan José Sequera. Autor de la família Germandat Blanca
