Reflexions sobre l'Ànima: el viatge del nostre Jo interior a través del temps

L'Ànima és una substància espiritual més o menys plena de

conceptes i d'amors, però és més que una idea; és una

substància espiritual, no admet descomposició. Per això,

a l'evidència de la seva existència per les operacions que posseeix,

se segueix que és immortal.

Això coincideix amb l'experiència de l'home que es resisteix

a la idea de desaparèixer definitivament amb la mort i ser

un ésser absurd. L'home no és un ésser per a la mort,

o el que és el mateix, un ésser per a l'absurd o per a la nàusea

com afirmaven els existencialistes. L'home ambiciona 1

felicitat plena que només li pot ser donada pel Bé infinit que

és Déu. Voleu més que sigui per sempre i amb la felicitat,

l'amor, la justícia i totes les coses bones.

Aquestes experiències corresponen al raonament que diu que el

ànima és immortal perquè és una substància espiritual.

- Pare Enrique Cases- Universitat Internacional de Catalunya

Alguna vegada us heu sentit esglaiats per la sensació indefinida que ja heu estat en un lloc que visiteu per primera vegada, o reconeixeu a una persona que us acaben de presentar, encara que no l'hagueu vist abans? Escolteu una cançó, llegiu un poema, mireu una fotografia d'algun país llunyà, i de cop i volta ... passa. Imatges oblidades assalten el vostre cervell en fogonades lluminosos, per després esvair com bombolles de sabó.

El record està gairebé al nostre abast, però en intentar atrapar desapareix de la consciència perdent-se en les boires d'una saviesa prenatal que ens és vedada, però que segueix registrada en el més recòndit de la nostra Ànima.

Aix doncs, qu és l'Ànima en realitat? De dnde venim, i cap a dnde anem?

Ja vam estar aqu abans?

Aquestes i altres preguntes de caràcter existencial s'han preocupat l'home des del principi dels temps.

Ni la religi, ni la Filosofa ni la Ciència, han aconseguit donar-nos una resposta definitiva. I no obstant això, tots percebem en el fons, que no és la primera vegada que els nostres peus trepitgen el mateix camí. Anem a fer un esforç per recordar.

L'Ànima i la Natura Humana

Tots els cercadors de la Veritat saben que la nostra essència no és només material. No és que siguem també energia, és que som "Ànima". Som éssers diferenciats creats a imatge i semblança de Déu i posseïm certs atributs que determinen qui som com individus i com membres de la raça humana.

El "Ànima" porta la nostra individualitat d'experiència en experiència, tant a la Terra com en altres esferes.

¿I què és el que distingeix un Ànima d'una altra?

- En primer lloc "la Voluntat". Això és, la capacitat de prendre decisions que produeixen una sèrie d'efectes. Déu ens va fer perfectes en el moment de la creació, però també ens va concedir el lliure albir. Ell no vol entrar a la força dins nostre. No desitja que siguem com robots programats per una voluntat externa, encara quan aquesta voluntat sigui la seva. Vol que siguem els seus col·laboradors, per voluntat pròpia, tal com estem destinats a ser. I és l'exercici d'aquesta voluntat, la que ens permet actuar d'acord amb el pla diví o allunyar-nos d'ell. D'aquí la imperfecció de la societat actual. La majoria d'Ànimes opten pel camí senzill en aquesta època descreguda. Opten per actuar d'una manera aliè al pla de Déu, ja que Ell convida, però no obliga. No obstant això, cada un de nosaltres té la potestat de triar i de recordar que el miracle de la nostra existència va tenir com origen l'expressió de l'amor diví.

- En segon lloc "l'Esperit". L'esperit és l'espurna divina que habita dins de cada un de nosaltres. És la font vital que ens proporciona la creativitat, és a dir, la capacitat de crear el nostre món amb les accions i els pensaments. Mentre que la voluntat individualitza cada Ànima, l'esperit és una cosa que tenim en comú amb tots els éssers vius. Suposa la nostra participació en l'esperit únic i universal, que és l'esperit de Déu. Formem part d'aquest conjunt, exactament igual que les gotes d'aigua formen part de l'oceà.

- Finalment, "la Ment". Consciència (elements mentals dels que ens adonem) i subconsciència (elements mentals dels que no ens adonem), s'entrellacen per formar un tot, que abasta totes les actituds i formes de pensament que generen cada experiència que hem tingut al llarg de la nostra existència.

Aquests tres elements "Voluntat", "Esperit" i "Ment", constitueixen l'essència d'allò que anomenem "Ànima".

Per què la ment humana no recorda el passat anterior al Naixement?

Parlàvem abans de les diferències entre Ment Conscient i Ment Subconscient.

El nivell Subconscient de la nostra percepció, al seu torn, presenta una sèrie de subdivisions. Algunes són relativament accessibles per a la Ment Conscient a través dels somnis o de la meditació. Però altres són molt més profundes.

En els nivells més amagats del Subconscient, les ànimes poden connectar unes amb altres per transmetre informació. I en aquestes aigües profundes, sovint surten a la superfície records d'esdeveniments succeïts en el passat, quan la nostra Ànima s'encarnava en un altre lloc, en un altre cos, en una altra existència, però amb la mateixa Ànima. Doncs és l'Ànima la qual perdura a través dels temps.

De vegades espurnes de records oblidats sorgeixen espontàniament en la nostra consciència, però no som capaços de situar-los. Són els casos de reconeixement inexplicable davant de persones, llocs o situacions. Aquests records són fràgils i volubles.

Per obtenir dades més fiables i recuperar aquest coneixement, caldrà recórrer a eines com la hipnosi on la ment torna al passat, per així dir-ho i el torna a la consciència.

Tenir en compte que la Ment Conscient recull informació sobre el món material que ens arriba des dels nostres sentits físics. El seu funcionament està lligat al cervell físic i al nostre sistema nerviós central. Després de la mort, és la Ment Subconscient la qual tema enterament el comandament. La Ment Conscient està lligada a les accions materials que tenen lloc en una sola vida. Per tant, no percep els records de vides anteriors.

L'Ànima i la Reencarnació

Ara sabem que l'Ànima és el nic que es reencarna. El cos és simplement l'envàs fsic que la conté. El nostre autntic JO resideix en l'Ànima i viatja a través del temps perpetundose en una successi de vides. En mai, l'Ànima existeix no sols quan habita un cos fsic a la Terra, sinó també en els intervals compresos entre les vides terrenals i quest detall és importantsimo, ja que l'Ànima, tant condeixo participa a la vida terrenal, cmo condeixo no ho fa, passa per una sèrie d'experiències que serveixen per a la seva evoluci i la seva comunin amb Déu.

El concepte de reencarnacin, implica per tant, que les Ànimes noves no es creen en el moment de la concepci ni del naixement a sta vida coneguda.

Les Ànimes que van a penetrar en un cos nou ja hi hagi abans, i han estat en altres cossos en vides anteriors. Encara que algunes són ms velles que unes altres.

A les encarnacions prèvies, les Ànimes han passat per diverses experiències i pres nombroses decisions. Tals decisions produeixen uns efectes concrets i determinen el desenvolupament actual de cada Ànima individual. A causa de les eleccions realitzades per l'Ànima, l'individu arriba a un estat en el qual ha d'aprendre determinades lliçons per seguir evolucionant.

Per tant, el cos físic, la família, el medi ambient, les inquietuds, els dons i altres circumstàncies que ens envolten, reflecteixen allò que necessita l'Ànima per al seu desenvolupament. Aquestes necessitats són el resultat de les eleccions realitzades en anteriors reencarnacions.

A més, certes circumstàncies són ms propícies que altres per aprendre determinades lliçons i aconseguir certs objectius específics. Cada vegada que ens encarnem, l'Ànima atreu el conjunt de circumstàncies que resulta més adequat per al compliment de la fi individual que ha d'aconseguir-se en aquesta vida.

Les persones que porten una vida molt desgraciada des de la infància per exemple, han de passar per aquestes experiències per evolucionar, perquè així ho han triat abans del naixement. En alguns casos han de complir obligacions contretes en el passat, o bé treure una important lliçó de la seva experiència. Encara que sigui aprendre a apartar les queixes i els pensaments negatius i buscar la manera de ser feliços.

Sembla un consol saber que, tot i que aquesta vida no ens satisfaci del tot, tindrem noves oportunitats més endavant, i que de qualsevol experiència, per adversa que es presenti, podem treure alguna oportunitat per millorar i construir una vida meravellosa.

Cada encarnació és una oportunitat que Déu ens dóna per aprendre allò que necessitem saber i complir la porció del pla diví que podem executar millor, tenint en compte el grau de desenvolupament que hem aconseguit.

Posem-nos doncs, mans a l'obra.

MÉS INFORMACIÓ A: "El Misteri de les Vides Passades" d'Eleanor Burton, "Pots recordar les teves Vides Passades" d'Edgar Cayce i "El Viatge de les Ànimes" de Michael Newton.