Reflexions sobre l'amor- Paramahansa Yogananda.

  • 2014

L'amor és una mansin d'or en la que el Rei de l'Eternitat alberga a tota la família de la creació. I, a l'ordenar-Déu, l'amor es torna un foc mstico que pot dissoldre la densitat del cosmos en la invisible substància de l'Amor Etern.

Com un ro, l'amor flueix contínuament en les ànimes humils i sinceres; però evita les roques de les ànimes egoistes i lligades als sentits, perquè no pot penetrar-les.

L'amor és una deu omnipresent, que brolla en innombrables fonts. Quan un dels seus sortidors que raja a través del cor humà es obstrueix amb les deixalles de la mala conducta, veiem que l'amor sorgeix d'algun altre cor. Però creure que l'amor pogués estar mort en algun cor significa ignorar la seva omnipresència. Jams has obstaculitzar el canal de l'amor de la teva ànima amb males accions; es, bebers amb les incomptables boques dels sentiments de l'ànima a la font divina de l'amor, que flueix il·limitadament a través de tots els cors ben disposats.

L'amor pot existir en presència de la passi, però quan es confon passi amb amor, l'amor s'escapa. La pasiny l'amor junts constitueixen un cctel agredolç que produeix alguna alegra però, gairebé sempre, acaba en tot. Quan un beu l'amor pur, el gust per la passi es perd en la dolçor del veritable sentiment.

En les ànimes sinceres brillen gotes d'amor, però només en l'Esperit es troba l'oceà de l'amor. Esperar perfecció en l'amor humà és una bogeria, llevat que un busqui perfeccionar aquest amor sentint, al seu interior, l'amor de Déu. Troba, primer, l'amor de Déu; després, amb el seu amor, estima el que vulguis oa qui vulguis.

No limitis el teu amor a un sol ser - per digne d'amor que sigui - excloent així a tots els altres. En canvi, amb l'amor que sentis per aquell a qui més estimes, estima a tots els éssers i totes les coses, incloent a aquest ésser estimat. Si tractes d'empresonar l'Amor Omnipresent en una sola ànima, aquest escaparà i jugarà a fet i amagar amb tu fins que aconsegueixis trobar-lo en cada ànima. Augmenta la intensitat i la qualitat espiritual de l'amor que sents per una o diverses ànimes, i prodiga aquest amor a tots. Llavors sabràs en què consisteix l'amor de Crist.

L'amor és meravellosament cec, perquè no es fixa en els defectes dels éssers estimats, sinó que estima incondicionalment per a tota l'eternitat. Quan els éssers estimats ens abandonen en morir, possiblement la seva memòria mortal no recordi les promeses d'amor que van fer; però l'amor veritable mai s'oblida, i tampoc mor. En successives encarnacions, aquell amor escapa del cor d'un cos i entra en el d'un altre, buscant l'estimat, complint totes les seves promeses fins que aquelles ànimes arriben a la emancipació en l'Amor Etern.

No pateixis per l'amor perdut, ja sigui a causa de la mort o de la volubilitat de la naturalesa humana. L'amor mateix mai es perd: simplement juga a fet i amagar amb tu en molts cors; així, en anar darrere d'ell, podràs trobar manifestacions seves cada vegada més grans. L'amor seguirà evitant-i decepcionándote fins que hagis buscat prou per trobar el seu estatge en Aquell que resideix en els racons més profunds de la teva pròpia ànima i al cor de totes les coses.

En aquest moment diràs:

"Oh. Senyor !, quan jo residia a la llar de la consciència mortal, creia que estimava als meus pares i amics; suposava que estimava els ocells, les bèsties i les possessions. Però ara que m'he mudat a la mansió de la Omnipresència, sé que és només a Tu a qui estimo, manifestat en forma de pares i amics, en totes les criatures i en totes les coses. A l'estimar-te només a tu, el meu cor es va expandir fins a aconseguir estimar tot. A l'ser-te fidel en el meu amor, sóc lleial a tots els que estimo. I estimo a tots els éssers per sempre ".

Veig la vida a la Terra només com un teló de fons darrere del qual tots els meus éssers estimats s'amaguen en morir. De la mateixa manera que els estimo quan estan davant els meus ulls, el meu amor els segueix amb la meva sempre desperta mirada mental quan es dirigeixen a un altre paratge, darrere de la pantalla de la mort.

Mai podria odiar als que he estimat, tot i que perdessin tot encant a causa de la seva conducta reprotxable. En el meu museu de records, encara puc contemplar aquelles qualitats que van fer que jo els estimés. A sota de les transitòries màscares mentals d'aquells la conducta desaprovo, veig l'amor perfecte de la meva gran Estimat, de la mateixa manera que ho contemplo en aquelles ànimes valuoses a les que estimo.

Deixar d'estimar vol dir aturar el flux purificador de l'amor. Jo estimaré amb lleialtat a tot ésser, a cada cosa, fins que trobi a totes les races, totes les criatures i tots els objectes animats i inanimats reunits en el si del meu amor.

Jo estimaré fins que cada ànima, cada estrella, cada criatura oblidada, cada àtom, trobi aixopluc en el meu cor, perquè en l'infinit amor de Déu, la meva falda d'eternitat és tan immens com per donar cabuda a tot quan existeix.

Oh, Amor !, veig la teva resplendent rostre a les gemmes. Contemplo el teu tímid rubor a les flors. Estic embadalit, perquè et escolto en el cant de les aus. I son en èxtasi quan el meu cor et abraça en tots els cors. Oh, Amor !, et percebo en totes les coses- només una mica i durant un temps-, però en la Omnipresència et atrapo per complet i eternament, i em alegria en el teu dita per sempre.

Del llibre "L'Amant Còsmic" (Com percebre a Déu en la vida diària) de Paramahansa Yogananda.

Reflexions sobre l'amor- Paramahansa Yogananda.

Article Següent