Relació entre Pensament, Realitat i Llenguatge: Els actors de la nostra capacitat creativa
- 2018
"El llenguatge ha creat l'home més que l'home al llenguatge."
-Jacques Monod
Anem a parlar d'un tema que trobo apassionant: la relació entre Pensament, Realitat i Llenguatge.
Moltes vegades hem sentit que el poder per canviar la nostra vida està en nosaltres. Una i altra vegada llegim sobre el poder de la ment. Sabem també que gran part del que esdevé en la nostra vida és provocat per nosaltres mateixos.
Alhora llegim sobre la importància d'abandonar la posició de control sobre el nostre destí i acceptar el que la vida té per a nosaltres. Que no podem obligar els esdeveniments a esdevenir. Quin significat té tot això? ¿Quina de les dues afirmacions és veritat? Quina està errada?
Doncs bé, moltes són les corrents que suporten tant una com l'altra afirmació, amb la mateixa solidesa de base. És que és possible una comunió entre ambdós conceptes? Podrien tots dos estar operant en la realitat al mateix temps?
Per a aquells interessats, adjunt un apunt de la professora Àngels Varó Pera, on es tracta en profunditat el tema.
Una cosa està clar, és que aquesta relació entre pensament, llenguatge i realitat és estreta. Tot i que per fer-nos una idea clara d'això hem de plantejar on està el límit entre cada un.
El paper del Pensament: Què és el que veus
Quan un pensa en la relació entre pensament, realitat i llenguatge, ha d'entendre que cada un d'aquests ocupa un paper diferent. Però primer i fonamental, com sempre, definir les paraules que utilitzarem.
Estem d'acord que el pensament és el resultat d'un procés mental. D'aquesta manera vam elaborar els conceptes i relacions que estructuren l'experiència.
Sabem que un arbre és un ésser viu perquè tenim un concepte clar d'arbre i entenem que compleix amb la condició de posseir vida. Ara bé, sabem també que hi ha milions de tipus d'arbres, però gràcies a un procés anomenat abstracció, podem extreure de la nostra percepció d'un arbre particular una sèrie de característiques que utilitzarem per ficar a tots en la mateixa categoria. Tronc, copa, textura: és un arbre.
Aquest procés actua també en conceptes més complexos. Categories com a bo, dolent, veritat, déu i univers també són creats a partir d'aquest procés.
Llavors, el procés d'abstracci és l'encarregat d'ordenar el món que percebem perquè puguem accedir al seu informaci sense major esforç. D'aquesta manera, la nostra conducta i experiència de la vida es ordenar d'acord amb aquests conceptes que vam elaborar amb el pensament.
Ara bé, si l'experiència que tenim de la vida est estructurada per conceptes que són directament o indirectament la nostra creaci, som capaços de modelar?
La resposta a aquest interrogant est relacionada amb potser l'eina creativa ms important de l'ésser humà: el llenguatge.
El paper del Llenguatge: Com ho descrius
Dins de la relació entre pensament, realitat i llenguatge, aquesta és l'eina que els uneix. El llenguatge no és més que les paraules amb què estructurem el nostre discurs i els nostres pensaments. Un pensa amb paraules, ¿no és així?
No obstant això, aquesta és una eina molt més complexa del que s'esperaria a simple vista.
Quan parlem de llenguatge hem d'entendre que cada persona neix en un determinat context. Aquest es compon, a grans trets, per família, altres relacions, lloc geogràfic i temps històric. És aquest context el primer factor fonamental en la creació del llenguatge. Cada persona posseeix amb les seves particularitats fisiològiques i genètiques que alteren la percepció del que l'envolta, la qual cosa és un altre factor. I valent-se de les vivències que va adquirint al llarg de la vida, va creant un diccionari de conceptes nous per categoritzar el món, la qual cosa és el tercer i últim factor d'aquesta llista.
Dic creació ja que el llenguatge ha canviat i canvia constantment, atès que no és diferent de totes les altres coses que hi ha en l'univers material.
Aquests tres factors en combinació tenen la capacitat de prendre un concepte simple i concret, com arbre, i adossar significats adquirits i formats gràcies a totes aquestes variables.
Si et vas caure d'un arbre quan eres noi, pot ser que el concepte d'arbre posseeixi la categoria de perill per a tu. Si et vas criar en una comunitat hippie, pot ser que posseeixi la de germà. És a dir, deixa de ser simplement tronc, copa i textura. Passa a admetre categories com a bo, capital, plaga, bell, o qualsevol altra cosa. Les possibilitats són infinites.
Així, vam crear una realitat basada en aquests conceptes contaminats. Però la realitat està més enllà d'això, més enllà de nosaltres. ¿No és així?
El paper de la Realitat: Com és
Podríem dir que tots aquests processos complexos són inherents a l'ésser humà. Però la veritat és que no només l'ésser humà aprèn a reconèixer patrons i actuar en conseqüència. Els gossos aprendre a reaccionar al xiulet del seu amo quan el relacionen amb el menjar.
No obstant això, les persones tenen la capacitat de posar en dubte aquestes categories si així ho desitgen. Aquells que arriben a dubtar de les categories que ells mateixos els imprimeixen a les coses, tenen davant seu la possibilitat d'enriquir la seva experiència de vida.
Si l'arbre del qual et vas caure de noi et dóna taronges tot l'estiu cinc anys després, podries arribar a pensar "Hey, els arbres no són tan dolents després de tot".
De la mateixa manera, si comences a aprendre dels teus errors, podries arribar a crear una experiència del món en la qual no vegis els teus equivocacions com a motiu de frustració i angoixa, sinó una possibilitat de creixement.
Podries fins i tot entendre que la vida no és fàcil, que no és culpa teva que no tot sigui color de rosa. Imagina quant més lleuger podries arribar a sentir-te.
Té sentit, però llavors per què ens sentim víctimes, indefensos o superats per la vida?
La resposta podria ser que no sempre es dóna una situació clara en què queda demostrada la limitació de la teva pensament. I així estem completament segurs que el nostre pensament és la veritat sobre la realitat.
El més probable és que mai tornis a acostar-te a un arbre i d'aquesta manera no et trobis de front amb una realitat que supera la teva concepció. Potser segueixis evitant i negant els teus errors, i la teva experiència de vida sigui escassa. Potser per sempre creguis que hi ha una cosa dolenta en tu.
Doncs bé, és aquí on podem fer alguna cosa.
Relació entre Pensament, Realitat i Llenguatge: El Poder de la Ment
Si depenem d'un esdeveniment particular en la nostra experiència per dubtar sobre els pensaments que estructuren la nostra experiència, correm el risc de no canviar mai la nostra forma de veure el món. No podem estar a mercè de la nostra pròpia limitació.
En tota aquesta relació entre pensament, realitat i llenguatge, quin és el nostre veritable poder?
Estàs a punt? Aquí va:
L'alternativa és posar en dubte les nostres creences. Totes elles.
Si ens acostumem a prendre els nostres pensaments i escoltar-los amb atenció, podrem detectar aquelles categories que encomanen amb algun valor cada objecte, persona o situació de la vida quotidiana.
Si creus que realment estàs en contacte amb la veritat, has de saber que segons els estudis, al voltant del 90% dels records que conservem quan vam arribar a la vida adulta són producte de la nostra invenció. La nostra història personal està totalment modificada per nosaltres en el fet de ser relatada. Aquest és el poder creatiu del llenguatge.
Posa en dubte aquestes veritats. Qui sap, potser acabis millorant-les i fins reafirmándolas amb més profunditat. Aquest procés és el que ens porta a conèixer realment allò en el que creiem.
O potser t'adonis que no tot és el que sembla. Que la vida és misteriosa i complexa, i que podem perdonar, aprendre, créixer i seguir endavant.
Sé per experiència que no és fàcil posar en pràctica això de qüestionar les nostres bases. Però també sé que en la mesura en què es practica això, cada vegada es aceitan més els engranatges d'aquest procés mental.
Amb temps i esforç, podem donar-li una nova forma als nostres processos de pensament, conceptualització i abstracció.
O podem seguir com venim, és clar. Però que sigui la nostra decisió, no una imposició de la destinació.
Ningú sms ni menys vctima que ningú.
Però sols alguns exerciten la humilitat de qüestionar les seves creences per ampliar la seva experiència de vida.
És el teu decisi.
Autor: Lucas, redactor de la gran família de hermandadblanca.org
FONTS:
- https://www.nodo50.org/filosofem/spip.php?article132
- Pensament, Llenguatge i Realitat de ngels Var Pera
