Reneixo en un regne de fades i fantasia on el temps es dissol en cada alba i les fulles dels arbres ballen amb el vent fins que el sol es pon i la lluna em convida a viure la meva millor somni, el d'obrir les ales i deixar-me caure en la meva essència hadada.
Raïms de estrelles il·luminen la meva ànima i em mostren el camí en un món encantat on la il·lusió camina al meu costat, encoratjada pels sospirs dels àngels.
En la foscor de la nit tot pren forma a través d'una llum invisible, perceptible als vostres ulls, que em guia en un deixant de petons i de jocs fins a la meva silenci interior, on una saviesa ancestral jeu des de l'eternitat i es posa en els pensaments més sublims. Des del silenci s'obre la flor del coneixement i de la certesa que ens apropa a la nostra missió des de la intuïció i la confiança en un mateix. Només des del cor som nosaltres mateixos. Ell té batec i veu, i experimentar el seu somriure ens eleva a allò que hem vingut a fer.
Em confonc amb la brisa i em deixo arrossegar fins a la superfície d'un riu on em encisa el fluir sonor i tranquil de l'aigua, aquest fluir del corrent que segueixo eternament i que em captiva des del meu naixement. El riu desemboca a un mar on l'olor de sal obre els meus porus i purifica la meva llum. Les onades trenquen a la costa ia la sorra recullo un cargol de mar. La acosto a cau d'orella per sentir el ronc del mar. Escoltar-per el cargol de mar i alhora presenciar l'esclat de les onades a la riba, em porta a gaudir enormement de la vibracinrtmica i energitzant del ocano davant la bellesa em dissolc i retorn al si de la mare natura. Ella em acull a la falda i em recorda que he tornat a casa.
Autor: Mara Jess Verd Sacases
Tcnica D'Illustraci: Aquarel·la
VIST A: http://zonailuminada.blogspot.com.es
