Resiliència: Els 12 hàbits de les persones resilients

  • 2015
Taula de continguts amagar gener Saps què és la resiliència? Vols aprendre a ser més resilient? 2 Com podem ser més resilients? 3 Què caracteritza una persona resilient? 4 La resiliència en els nens 5 Resiliència: Els 12 hàbits de les persones resilients

Saps què és la resiliència? Vols aprendre a ser més resilient?

A vegades la vida ens posa a prova, ens planteja situacions que superen les nostres capacitats: una malaltia, un trencament de parella particularment dolorosa, la mort d'un ésser estimat, el fracàs d'un somni llargament anhelat, problemes econòmics ... Hi ha diferents circumstàncies que ens poden portar al límit i fer que ens qüestionem si tenim la força i la voluntat necessàries per continuar endavant. En aquest punt tenim dues opcions: deixar-nos vèncer i sentir que hem fracassat o sobreposar-nos i sortir enfortits, apostar per la resiliència.

Resiliència: definició i significat

La resiliència és una capacitat que ens permet afrontar les crisis o situacions potencialment traumàtiques i sortir enfortits d'elles. La resiliència implica reestructurar els nostres recursos psicològics en funció de les noves circumstàncies i de les nostres necessitats. D'aquesta manera, les persones resilients no només són capaços de sobreposar-se a les adversitats que els ha tocat viure, sinó que van un pas més enllà i utilitzen aquestes situacions per créixer i desenvolupar al màxim el seu potencial.

Per a les persones resilients no hi ha una vida dura, sinó moments difícils. I no es tracta d'una simple disquisició terminològica, sinó d'una manera diferent i més optimista de veure el món ja que són conscients que després de la tempesta arriba la calma. De fet, aquestes persones sovint sorprenen pel seu bon humor i ens fan preguntar-nos com és possible que, després de tot el que han passat, puguin enfrontar la vida amb un somriure als llavis.

Com podem ser més resilients?

La resiliència no és una qualitat innata, no està impresa en els nostres gens, encara que sí pot haver-hi una tendència genètica que pot predisposar a tenir un "bon caràcter". La resiliència és una cosa que tots podem desenvolupar al llarg de la vida. Hi ha persones que són resilients perquè han tingut en els seus pares o en algú proper un model de resiliència a seguir, mentre que altres han trobat el camí per si soles. Això ens indica que tots podem ser resilients, sempre que canviem alguns dels nostres hàbits i creences.

De fet, les persones resilients no neixen, es fan, la qual cosa significa que han hagut de lluitar contra situacions adverses o que han provat diverses vegades el gust del fracàs i no s'han donat per vençudes. En trobar a la vora de l'abisme, han donat el millor de si i han desenvolupat les habilitats necessàries per enfrontar els diferents reptes de la vida.

Què caracteritza una persona resilient?

Són conscients de les seves potencialitats i limitacions. L'autoconeixement és una arma molt poderosa per enfrontar les adversitats i els reptes, i les persones resilients saben usar-al seu favor. Aquestes persones saben quines són les seves principals fortaleses i habilitats, així com les seves limitacions i defectes. D'aquesta manera poden traçar-se metes més objectives que no només tenen en compte les seves necessitats i somnis, sinó també els recursos de què disposen per aconseguir-les.

Són creatives. La persona amb una alta capacitat de resiliència no es limita a intentar enganxar el gerro trencat, és conscient que ja mai a tornarà a ser el mateix. El resilient farà un mosaic amb els trossos trencats, i transformarà la seva experiència dolorosa en alguna cosa bell o útil. Del vil, treu el preciós.

Confien en les seves capacitats. En ser conscients de les seves potencialitats i limitacions, les persones resilients confien en el que són capaços de fer. Si alguna cosa els caracteritza és que no perden de vista els seus objectius i se senten segures del que poden aconseguir. No obstant això, també reconeixen la importància del treball en equip i no es tanquen en si mateixes, sinó que saben quan cal demanar ajuda.

Assumeixen les dificultats com una oportunitat per aprendre. Al llarg de la vida enfrontem moltes situacions doloroses que ens desmotiven, però les persones resilients són capaços de veure més enllà d'aquests moments i no defalleixen. Aquestes persones assumeixen les crisis com una oportunitat per generar un canvi, per aprendre i créixer. Saben que aquests moments no seran eterns i que el seu futur dependrà de la manera en què reaccionin. Quan s'enfronten a una adversitat es pregunten: què puc aprendre jo d'això?

Practiquen el mindfulness o consciència plena. Encara sense ser conscients d'aquesta pràctica mil·lenària, les persones resilients tenen l'hàbit d'estar plenament presents, de viure en l'aquí i ara i d'tenen una gran capacitat d'acceptació. Per a aquestes persones el passat forma part de l'ahir i no és una font de culpabilitat i angoixa mentre que el futur no els atordeix amb la seva quota d'incertesa i preocupacions. Són capaços d'acceptar les experiències tal com es presenten i intenten treure'n el major profit. Gaudeixen dels petits detalls i no han perdut la seva capacitat per sorprendre davant la vida.

Veuen la vida amb objectivitat, però sempre a través d'un prisma optimista. Les persones resilients són molt objectives, saben quines són les seves potencialitats, els recursos que tenen al seu abast i les seves metes, però això no implica que no siguin optimistes. En ser conscients que res és completament positiu ni negatiu, s'esforcen per centrar-se en els aspectes positius i gaudeixen dels reptes. Aquestes persones desenvolupen un optimisme realista, tamb anomenat optimalismo, i estan convençudes que per molt fosca que es presenti la seva jornada, el dia següent pot ser millor.

Es envolten de persones que tenen una actitud positiva. Les persones que practiquen la resiliència saben cultivar les seves amistats, per la qual cosa generalment s'envolten de persones que mantenen una actitud positiva davant la vida i eviten a aquells que es comporten com vampirs emocionals. D'aquesta manera, aconsegueixen crear una sòlida xarxa de suport que els pot sostenir en els moments ms difcils.

No intenten controlar les situacions. Una de les principals fonts de tensions i destrs és el desig de voler controlar tots els aspectes de la nostra vida. Per això, quan alguna cosa se'ns escapa de les mans, ens sentim culpables i insegurs. No obstant això, les persones resilients saben que és impossible controlar totes les situacions, han après a gestionar la incertesa i se senten cmodos encara que no tinguin el control.

Són flexibles davant els canvis. Tot i que les persones resilients tenen una autoimatge molt clara i saben perfectament qu volen aconseguir, tamb tenen la suficient flexibilitat com per adaptar els seus plans i canviar les seves metes quan cal. Aquestes persones no es tanquen al canvi i sempre estan disposades a valorar diferents alternatives, sense aferrar-obsessivament als seus plans inicials oa una nica soluci.

Són tenaços en els seus propsits. El fet que les persones resilients siguin flexibles no implica que renunciïn a les seves metes, al contrari, si alguna cosa les distingeix és la seva perseverança i la seva capacitat de lluita. La diferència és que no lluiten contra molins de vent, sinó que aprofiten el sentit del corrent i flueixen amb ella. Aquestes persones tenen una motivació intrnseca que els ajuda a mantenir-se ferms i lluitar pel que es proposen.

S'enfronten l'adversitat amb humor. Una de les característiques essencials de les persones resilients és el seu sentit de l'humor, són capaços de rerse de l'adversitat i treure una broma de les seves desgràcies. El riure és la seva millor aliada perquè els ajuda a mantenir-optimistes i, sobretot, els permet enfocar-se en els aspectes positius de les situacions.
Busquen l'ajuda dels altres i el suport social. Quan les persones resilients passen per un succés potencialment traumàtic el seu primer objectiu és superar-ho, per a això, són conscients de la importància del suport social i no dubten a buscar ajuda professional quan ho necessiten.

La resiliència en els nens

Si volem que els nostres fills afrontin les dificultats de la vida amb fortalesa és important educar-los en la capacitat de ser resilients, per a això és fonamental el nostre exemple, no sobreprotegerles i sobretot creure en ells. No es tracta d'evitar que caiguin, sinó d'ensenyar-los a aixecar-se, i per a això hem de confiar que ells poden. Per descomptat, tampoc es tracta d'exposar-los a perills o ambients agressius "perquè es facin més forts", afortunadament no estem en Esparta. Aportar seguretat i protecció és necessari. Una cosa important que podem preguntar-los als nens quan tenen un contratemps si volem que aprenguin a desenvolupar la resiliència és què pots aprendre d'això? o ¿què pots treure de bo això que ha passat?

Per Rosario Linares

elpradopsicologos.es

Font: http://www.preparemonosparaelcambio.com

Resiliència: Els 12 hàbits de les persones resilients

Article Següent