Nota de premsa • 03/5/10 • A la Categoria Desenvolupament sostenible
Conclusions Finals de la Taula 17 de la Conferència Mundial dels Pobles sobre Canvi Climàtic i Drets de la Mare Terra, sobre Agricultura i Sobirania Alimentària. Els 27 articles van ser debatuts en la Plenària efectuada el dia dimecres 21 d'abril al coliseu de Tiquipaya i posats a consideració durant la Plenària del dia 22 d'abril del 2010.
Els moviments socials i organitzacions populars reunits en la Conferència Mundial dels Pobles sobre Canvi Climàtic i Drets de la Mare Terra constatem que malgrat les nostres nombroses mobilitzacions i constants denúncies, els governs capitalistes, els organismes internacionals i les entitats financeres continuen en el camí d'agreujar la destrucció del planeta. El canvi climàtic és una de les més serioses amenaces a la Sobirania Alimentària de tots els pobles del món. Un cop més constatem que:
1. L'agronegoci a través del seu model social, econòmic i cultural de producció capitalista globalitzada i la seva lògica de producció d'aliments per al mercat i no per complir amb el dret a l'alimentació, és una de les causes principals del canvi climàtic. El canvi d'ús de sòl (la desforestació i l'expansió de la frontera agrícola), els monocultius, la producció, comercialització i utilització de inputs agrotòxics i agroquímics, el processament industrial d'aliments i tota la seva logística per transportar-los milers de quilòmetres fins a arribar al consumidor, la producció de GEH en els megadepósitos d'escombraries i fems de la ramaderia industrial intensiva; són causants principals de la crisi climàtica i del creixement del nombre de persones que passen gana al món.
2. Que la depredació i destrucció dels aqüífers, les fonts i els cossos d'aigua i dels ecosistemes i cicles ecològics que li donen vida estan indissolublement lligats als processos de privatització que s'impulsen des dels governs capitalistes i els organismes internacionals. Al mateix temps que veiem com el canvi climàtic destrueix glaceres i altres font d'aigua, constatem que el dret humà fonamental d'accés a l'aigua per al consum dels éssers vius i la producció d'aliments es restringeix dia a dia producte de l'avanç de la agropecuària industrial, la mineria, l'extracció d'hidrocarburs, el processament industrial d'aliments, les plantacions forestals, la plantació i producció d'agrocombustibles, l'aqüicultura industrial i els megaprojectes hidroelèctrics.
3. Que el desplegament territorial de megaprojectes d'infraestructura al servei del capital altera els processos naturals, socials i culturals, impossibilitant formes de convivència harmoniosa amb la Mare Terra, destruint mitjans de vida, expulsant a les comunitats camperoles, indígenes / originàries i pescadores de seus territoris i facilitant l'expansió del model extractiu i agroexportador.
4. Que el canvi climàtic provoca la migració forçada en les àrees rurals, és una amenaça per als pobles indígenes / originaris, comunitats camperoles i de pescadors, els que són els més damnificats en ser destruïts els seus mitjà de vida, la seva saviesa agrícola ancestral i local i, per tant, la seva identitat.
.5 Que els agrocombustibles no representen una alternativa perquè anteposen la producció agrícola per al transport enfront de la producció d'aliments per als éssers humans. Els agrocombustibles amplien la frontera agrícola destruint els boscos i la biodiversitat, generen monocultius, promouen la concentració de la terra, deterioren els sòls, esgoten les fonts d'aigua, contribueixen a l'alça del preu dels aliments i consumeixen més energia de la que generen.
6. Que els Organismes Genèticament Modificats (OGM) tampoc són una solució al canvi climàtic i són exclusivament un instrument de les corporacions per controlar les llavors i l'alimentació a nivell global. Signifiquen un seriós atemptat contra el coneixement local, la salut de les persones, l'ambient, l'autonomia local i impedeixen el compliment efectiu del Dret a l'Alimentació.
7. Que continuen desenvolupant-se tecnologies al servei dels interessos dels grans capitals i presentant-les com solucions a les diferents crisis que avui s'enfronten la Mare Terra i la Humanitat. Sabem que totes elles són falses solucions, són utilitzades com a eines d'acumulació i grans negocis per a les transnacionals, que només agreujaran la dependència, la concentració i la destrucció. Es destaquen entre altres la geoenginyeria, la nanotecnologia, les tecnologies Terminator i similars, la biologia sintètica i el biochar.
8. Que l'avanç del lliure comerç a través dels acords d'associació econòmica, dels tractats de lliure comerç i de protecció d'inversions, entre d'altres, són un atac directe a la sobirania dels països i els pobles, a l'autonomia de els Estats ia la capacitat d'acció multilateral dels organismes internacionals. A mesura que avança la seva implementació, s'incrementen els impactes destructius en les economies locals, en la Sobirania Alimentària, l'ambient, els drets socials i culturals dels pobles i els drets de la Mare Terra.
9. Que l'actual agudització de l'acaparament de terres i dels oceans per part de grups econòmics, empreses transnacionals i capitals especulatius tant estatals com privats és una de les agressions més greus i imminents que enfronten els pobles i la seva sobirania alimentària, social i política. L'extrema concentració i estrangerització de la terra, agreujades per les actuals normes de lliure comerç, atempten contra la biodiversitat vegetal i animal, contra les reformes agràries i els processos de reconstitució dels territoris indígenes i camperols de manera que els moviments socials han lluitat sense descans.
10. Que les diverses formes dels Drets de Propietat Intel·lectual són un instrument de privatització que destrueix els sistemes de coneixement originaris locals, tradicionals i científics restringint l'ús i conservació de la biodiversitat agrícola i il·legalitzant pràctiques culturals i agrícoles locals, comunitàries i ancestrals.
Davant d'aquesta realitat que pateixen els pobles arreu del món, els moviments socials i les organitzacions populars reunides en aquesta CMPCC ens comprometem a seguir lluitant per un conjunt de solucions i mobilitzar-nos fins aconseguir que els governs compleixin amb el seu deure de portar-les endavant. Posarem al centre dels nostres esforços la construcci de Sobirana Alimentària, defensant i recolzant l'agricultura camperola i indgena com a generadores d'aliments, dignitat i identitat i com una alternativa real i concreta per refredar el planeta i col·locant l'equitat de gènere com a eix del nostre accionar. Les solucions que veiem com a prioritàries són:
11. Valoritzar i recuperar les agroculturas i formes de vida locals, camperoles i indígenes / originàries i els sistemes de coneixement ancestrals de producci i recollecci d'aliments, els sistemes locals i tradicionals de salut; que han estat deteriorats i subvalorats per la lgica agroindustrial orientada a la sobreproduccin, la exportaciny la generaci de guany, remarcant que la Sobirana Alimentària és el camí per respondre i solucionar el canvi climtic.
12. Promoure i assegurar el finançament de polítiques i mecanismes de control social participatiu ipblic sobre els sistemes de producci agropecuària per evitar el daoa la Mare Terra. Aquestes han d'incloure la recerca, extensine inversinpblica per eliminar l'ús de productes agrcoles basats en petroqumicos, millorar el contingut orgnic del sòl, reduir les p rdues pos-collites, enfortir mercats locals, promoure l'agricultura urbana, protegir les fonts i cossos d'aigua i donar suport a l'agricultura familiar pagès indgena / originària i la Sobirana Alimentària.
13. Defensar, revaloritzar i difondre el model sostenible de producci agrcola pagès i indgena / originari, i altres models i pràctiques ancestrals ecològiques que contribueixin a solucionar el problema del canvi clim tic i assegurin la Sobirana Alimentària, entesa com el dret dels pobles a controlar les seves pròpies llavors, terres, aigua i la producci d'aliments, garantint, a través d'una producci en harmonia amb la Mare Terra, local i culturalment apropiada, l'accés dels pobles a aliments suficients, variats i nutritius en complementacin amb la Mare Terra i aprofundint la producci autnoma (participativa, comunitària i compartida) de cada naciny poble. Alhora rebutgem la uniformizacin alimentària a nivell global i els seus impactes nutricionals, ambientals, socials, culturals i sanitaris.
14. Reconèixer el dret de tots els pobles, els éssers vius i la Mare Terra a accedir i gaudir de l'aigua. Així mateix, reconèixer el dret dels pobles i passes a controlar, regular i planificar l'ús i maneig respectuós i solidari de l'aigua i els seus cicles en el marc dels acords i convenis internacionals i el dret consuetudinari; prohibint qualsevol forma de privatizaciny mercantilizacin de l'aigua, creant òrgans de participació popular que regulin els seus usos mltiples, protegeixin la seva qualitat i planifiquin el seu ús futur per a consum dels éssers vius i per la producci alimentària. En aquest marc donem suport a la proposta del Govern de Bolívia per reconèixer l'aigua com un Dret Humà Fonamental segons s'expressa en la Declaratòria del Dret Humà a l'Aigua i que veiem com un pas important en l'adre n correcta.
15 Prohibir les tecnologies i processos tecnològics que posen en perill el benestar i la supervivència de la Mare Terra i els éssers vius i que s'impulsen exclusivament pel seu potencial per produir guanys per a un reduït nombre d'empreses, alhora que provoquen i acceleren el canvi climtic com: els agrocombustibles, els organismes genticament modificats, la nanotecnologia, la geoenginyeria i totes aquelles que sota el supòsit d'ajudar al clima, en realitat atempten contra la Sobirania alimentària i agredeixen la Mare Terra. Prohibir a nivell mundial de manera definitiva les tecnologies Terminator, farmacultivos i similars.
16. Prohibir la pesca per arrossegament per depredadora i destructora de la biodiversitat i del suport dels i les pescadores artesanals.
17. Prohibir la mineria a gran escala contaminant que destrueix els ecosistemes, expulsa les poblacions locals, contamina els cursos d'aigua i amenaça la Sobirania Alimentària dels pobles.
18. Rebutjar, condemnar i prohibir qualsevol estratègia politicomilitar i comercial que atempti contra la sobirania alimentària dels pobles i els torni vulnerables al canvi climàtic.
19. Defensar la primacia dels drets humans, econòmics, socials i culturals, els drets de la Mare Terra, i la biodiversitat per sobre dels TRIPS (tractats que protegeixen la propietat intel·lectual) i qualsevol altre acord comercial de dret internacional. Els països han de també assegurar el respecte al caràcter col·lectiu dels coneixements de les comunitats indígenes / originàries i camperoles, i per tant, el dret col·lectiu de decisió sobre l'accés i l'ús d'aquests coneixements. Les mesures nacionals per implementar això no serien subjecte de litigi sota les regles d'acords comercials que enforteixen o protegeixen els drets de propietat intel·lectual Tota investigació formal desenvolupada amb suport públic ha de ser bé públic, no subjecte a les regles de propietat intel·lectual que restringeixen compartir la informació.
20. Prohibir l'patents i qualsevol forma de propietat intel·lectual sobre tota forma de vida i coneixement ancestral i tradicional anul·lant les patents existents.
21. Prohibir les pràctiques de dúmping (venda de productes per sota del cost de producció) i pràctiques comercials deslleials dels països industrialitzats que distorsiona els preus dels aliments afectant la Sobirania Alimentària i fent que els països no industrialitzats siguin més vulnerables al canvi climàtic .
22. Implementar polítiques i normatives de protecció de la petita producció nacional d'aliments, incloent el tipus de subsidis que consideri necessari cap el seu sector agropecuari, com també garantir el seu dret per posar barreres aranzelàries equivalents a qualsevol subsidi incorporat en productes exportats i permetent la lliure circulació de les produccions locals.
23. Afirmar que part central de la solució del canvi climàtic es dóna a través de l'enfortiment i ampliació dels sistemes agroalimentaris camperols, originaris, d'agricultura urbana i de pescadors artesanals. Això vol dir que no només cal canviar la lògica de producció industrial d'aliments orientada al mercat global i el lucre, sinó també canviar la visió que assumeix que la terra és un recurs d'explotació sense drets orientada a satisfer l'avarícia de l'ésser humà. Nosaltres com a pobles reunits afirmem que el planeta és un ens viu amb drets i esperit.
24. Impulsar processos amplis, profunds, genuïns de Reforma Agrària Integral i de reconstitució de territoris indígenes, afrodescendents, pagesos de construcció participativa dels pobles amb enfocament de gènere, per tal que els pobles camperols i indígenes / originaris, les seves cultures i formes de vida recuperin el seu paper central i fonamental en les agricultures del món per aconseguir la Sobirania Alimentària i recuperar l'harmonia per aconseguir l'equilibri climàtic del planeta. Una reforma agrària d'aquest tipus ha d'incloure el respecte als coneixements locals i ancestrals i garantir els mitjans necessaris per assegurar la producció en totes les etapes de la cadena (cultiu, processament, comercialització). Exigim el reconeixement dels drets dels pobles indígenes en aïllament voluntari i que es reconeguin i respectin els seus territoris
25. Promoure i consolidar l'educació integral (espiritual, material i social) per a la Sobirania Alimentària com a suport de les transformacions necessàries integrant les seves propostes a tots els nivells d'educació formal i no formal; desenvolupant continguts sorgits de les realitats locals sobre la base d'una visió pluricultural i una plena participació de les comunitats responent a les necessitats de cada regió i comunitat. Alhora sostenim que l'àmplia informació i comunicació sobre aquests temes és un dels majors desafiaments que enfrontem.
26. Declarar a les llavors natives i criolles com a patrimoni dels pobles al servei de la humanitat, base fonamental de la Sobirania Alimentària i de lliure circulació en mans dels pobles indígenes / originaris i camperols; cuidades i multiplicades pels custodis de llavors d'acord a les cultures de cada poble.
27. Exigir que els impactes de l'escalfament global sobre la Sobirania Alimentària s'insereixin dins el marc de discussions sobre el canvi climàtic i s'insereixin en les legislacions nacionals. "
Taula 17 Agricultura i Sobirania alimentària - CMPCC
Aquestes conclusions seran posades en debat, en la següent cimera que es dugués a terme en el mes de desembre a Cancún Mèxic.
DADES DE CONTACTE:
www.espaciocomerciojusto.org
Imatge: La Pachamama. Cortesia del web.