Revisió de la Vida. Etologia Humana

  • 2011

Revisió de la Vida

En algun moment quan vam deixar el cos, passen davant nostre, com si d'una pel·lícula es tractés, totes les escenes de la nostra vida.

En aquesta revisió no es busquen quals han estat els nostres èxits materials, s'analitza si s'han aprofitat totes les oportunitats que havíem programat abans d'entrar al cos, per aconseguir l'objectiu dels compromisos adquirits.

Si en la nostra revisió vam comprovar que s'han complert tots els objectius, fantàstic !, missió complerta, a preparar la propera vida. Però si comprovem que no s'han complert els objectius, o que fins i tot hem fet un pas enrere afegint dèbits al nostre compte kàrmica, no passa res, només que repetirem objectius en la propera vida.

Però ...... .. Quan podrà ser la pròxima vida ?, i on? Si es compleixen els objectius previstos per a la Terra, (tots tenim objectius), que sembla ser que sí s'estan complint, en poc temps, la Terra haurà deixat de vibrar en la freqüència actual que la manté en la tercera dimensió i, vibrarà en les freqüències més subtils de la quarta dimensió, el que suposa que els habitants de la Terra hauran de vibrar també en la mateixa freqüència per a poder habitar el planeta.

Complir els nostres objectius marcats per a la vida terrenal significa apropar-se a les subtils vibracions de la quarta i cinquena dimensió, i això passa perquè ens anem desprenent de les energies pesades i lentes de la por, de l'enveja, de la gelosia, de l'arrogància, de els dubtes, de l'orgull, de la ràbia, etc., i ens envaeixen les energies subtils de l'amor, de la bondat, de la humilitat, de la compassió. Això és signe inequívoc que vibraremos com la Terra i ens garanteix que hi haurà pròxima vida i serà a la Terra, per seguir l'evolució sense retards segons el pla establert.

Què passarà amb els que es mantinguin en tercera dimensió? Els que es mantinguin en la tercera dimensió no podran encarnar a la Terra ja que no estaran preparats per resistir l'energia de quarta dimensió del planeta i els seus habitants; però tampoc van a tenir un planeta on encarnar, ja que cap planeta del nostre Univers estarà vibrant en la seva freqüència perquè puguin seguir la seva lenta evolució des del punt on es troben, per la qual cosa hauran d'esperar a tenir preparat un planeta per a les seves necessitats, la qual cosa podria trigar de l'ordre de dos mil cinc-cents milions d'anys.

I mentre ells esperen, una part dels seus camarades de promoció seguiran avançant. Ells, els que esperin, també seguiran el curs, ja que tots acabarem la carrera, però la repetició del seu curs serà d'aquí a molt de temps, quan la resta estem ja gaudint de la llar diví.

Però crec que podríem fer alguna cosa per intentar recuperar el terreny perdut, o almenys, si en el teu cas: Per què no fas ara el mateix exercici que hauràs de fer el dia que deixis el cos? Si, mira la pel·lícula de la teva vida: Seu en el teu espai de meditació i deixa que passi la pel·lícula de la teva vida davant teu, amb serenitat, amb honestedat, amb sinceritat, i observa, com un observador imparcial, sense cap tipus de judici ni de crítica, cada aspecte de la teva vida.

La pel·lícula de la teva vida que has de rebobinar davant teu, no són els objectius físics, aquests no tenen cap valor, són els objectius morals, els objectius del cor els que has programat abans d'aparèixer a la Terra: Pensa si hi ha alguna persona que et cau malament, aquí hi ha feina a fer; pensa en els teus enganys de paraula o pensament, aquí hi ha feina a fer; pensa en cada vegada que sents ràbia, cada vegada que crides, cada vegada que t'enfades, cada vegada que et preocupes, cada vegada que jutges, cada vegada que compares, cada vegada que menysprees, cada vegada que critiques, cada vegada que sents gelosia, cada vegada que penses "et fots", cada vegada que ocultes la veritat, cada vegada que discriminas, cada vegada que tractes els altres com diferents a tu, cada vegada que no respectes la llibertat dels altres, cada vegada que manipules; aquí hi ha feina que fer. Fes la feina !, no ho deixis per demà, comença ara.

La Terra ja porta anys canviant la seva freqüència, en l'actualitat ja hi ha molts dels seus habitants vibrant en aquesta mateixa freqüència. No et quedis enrere, perquè quan deixis el cos i et donis realment compte de tot el que hi ha a l'altra banda de la matèria ja serà tard per a tu. Ho has de fer ara. Si els altres hem pogut, per què tu no ?, tots som iguals, no hi ha ningú que sigui superior a ningú. Si un pot, tots poden; si un arriba, tots arriben, per què tu no?

Etologia humana

Suposo que tots heu vist aquesta imatge tan tendra dels pollets caminat en fila índia darrere de la mare des del mateix instant del seu naixement. Això s'anomena empremta o encunyat, en la qual l'animal nounat reconeix com a mare al primer ésser viu amb el qual té contacte.

L'empremta va ser estudiada, pel etòleg Korand Lorenz en l'any 1935, qui va descobrir que els pollets que deixen un niu, després de la incubació, tracten a qualsevol altre ésser que tingui mobilitat, com si fos la seva mare. Ell va fer experiments i podem veure filmacions en què els pollets el segueixen per terra, aigua i aire com si fos la seva mare, crec que fins i tot es va realitzar alguna pel·lícula.

No, això no és una classe d'Etologia, només és una introducció, per comparar el nadó de l'ésser humà amb els pollets que deixen el niu. Sempre salvant les distàncies, NOMÉS ÉS UNA ANALOGIA, en la qual volem ressaltar que el nadó, que és un ésser diví, segueix a la seva mare i al seu pare humans, (que també són divins, però no ho saben), ja que és amb els primers éssers amb els quals té contacte, ja que aquest contacte no sembla existir amb el seu Pare i Mare Divins.

¿I quin és el resultat d'aquesta empremta humana? Doncs que el nadó creix i es desenvolupa únicament com un ésser humà, ignorant completament la seva divinitat.

Els ensenyaments d'aquest nadó són patents des del primer dia de naixement. El primer ensenyament és la divisió, és la separació. Aquesta separació comença amb el sexe: Si del nadó és home, li vesteixen de blau, si és femella, la vesteixen de rosa. I aquesta divisió que comença el primer dia del seu naixement, es va fent palès des dels primers compassos de la seva existència fins al final dels seus dies: A l'home li regalen armes de guerra i cotxes, ia la femella la regalen vestidets i nines. A l'home li ensenyen a reprimir-se, a no plorar, a ser fort, a defensar el seu espai amb la força si cal, la femella pot plorar i patir públicament, la ensenyen que ha de ser defensada pel Varn, i en justa compensació, ella ser la seva esclava, cuinar per l, rentar per l, estar a la seva disposició.

La segona divisió és territorial: La zona on neix el nad és una nacin. Un dia algú traz una lnia i va dir això és una nacin. I els que estan a l'altra banda de la lnia són l'enemic, amb uns tpics que s'han encarregat d'airejar els que han traçat la lnia: o menys treballadors que nosaltres, om s pobres, oms incultes, sempre pitjor que els que estan dins de la línia. Encara avui dóna, les majors matances es realitzen per defensar aquestes línies, és pattico, és terrible, és espantós. I si els que estan a l'altra banda de la lnia tenen un color diferent, la separació és brutal, tan brutal que arriben a pensar que si s'aparellen i surten els nous nadons de diferent color això pot ser terrible, una hecatombe. I si tenen una religi diferent, cal preservar-se de ells, perquè sols el déu que est dins la nostra lnia és el veritable, els altres déus són perversos.

La tercera divisió és econmica: Aqu ja no es respecta si ests dins de la lnia o no. Si tens diners sers Don o Doa, i saldrs a la tele, ensenyant als que no tenen diners com vius malbaratant metres quadrats, malbaratant recursos, malbaratant incultura.

Quina mala sort tenen molts nadons humans !, que els seus exemples no saben que tots som éssers divins, i que com a éssers divins tots som iguals, que no hi ha diferència de sexe, ni de raça, ni de color, ni de religi.

Quina mala sort tenen molts nadons humans !, que els seus exemples no saben que no hi ha línies a la Terra, que la Terra és de tots, que els recursos són de tots.

Quina mala sort tenen molts nadons humans !, que els seus exemples no saben que tamb són éssers divins i no poden ensearles a ells a viure la seva divinitat.

Algú ha de parar això !, sbete al carro dels que ho vam intentar !, defensa la divinitat i la igualtat en qualsevol fòrum, sense rubor, sense vergonya !, t tamb ets un ésser diví!

Font: http://elincavuelveacasa.blogspot.com/

Article Següent