Des del Pròxim Orient ens arriben els namburbû, poderosos rituals de protecció per desfer-se del mal. Mesopotàmia és el nom que els grecs van atribuir al territori que s'estenien entre els rius Eufrates i Tigris, en coincidència amb els límits geogràfics de l'actual l'Iraq. Terra mítica de divinitats poderoses i saviesa ancestral, el record del seu llegat perviu de manera distorsionada en les pàgines de la Bíblia. Caldrà esperar fins a mitjan segle XIX perquè els primers descobriments arqueològics i els temptatius de desxiframent de l'escriptura cuneïforme encoratgin el despertar gradual d'aquest coneixement oblidat.
El que sabem sobre aquests rituals de l'antiguitat l'hi devem als milers de tauletes de fang sobre la superfície els mestres de mesopotàmics van inscriure encanteris i instruccions rituals. Ciutats com Assur, Nínive, Nimrud i Babilònia van atresorar aquests textos màgics i es van valer d'ells per curar els malalts, protegir el benestar de la comunitat i, com és el cas dels namburbû, desviar un mal en camí abans que aquest es compleixi. Guardades a les biblioteques, arxius i col·leccions privades de savis, reis i operadors cultuals d'abans, aquestes tauletes constitueixen un saber preciós que, gràcies a la tasca de filòlegs i epigrafistes, avui podem llegir.
El concepte de Mal a l'antiga Mesopotàmia
Els textos cuneïformes de contingut mitològic i religiós no mostren la polarització Bé-Mal que tan present està en moltes tradicions religioses. En lloc de la lluita entre aquestes dues forces oposades que trobem en els monoteismes, en la tradició mesopotàmica domina un politeisme en el qual les divinitats, sovint capricioses, dispensen els seus favors o perjudicis a voluntat. Seguint criteris que no sempre resulten clars, els déus tant poden afavorir l'individu i satisfer-de dons com poden llançar-ho en un pou de misèria i desgràcia.
Ni tan sols és necessari que l'ésser humà conegui els motius pels quals rep el càstig diví per patir els seus reals conseqüències. La divinitat que es nega a afavorir l'ésser humà també pot salvar del seu sofriment, proporcionant benestar i restituint l'equilibri perdut. I és que, tot i la inescrutabilitat dels déus, el pensament religiós de l'antiga Mesopotàmia admet la possibilitat de trànsit i transformació del mal en bé. Recorrent directament a la divinitat ia un saber heretat dels déus, poden realitzar-rituals de protecció perquè el mal no arribi a la seva víctima. Aquesta és la clau de l'namburbû.
Pel que sabem, tant el coneixement com la realització d'aquests rituals estava en mans d'experts denominats āšipu o mašmaššu. Mitjançant els seus consells al rei, el seu zel en la pràctica de culte i la seva saviesa en els camps dels diví i l'humà, eren ells els encarregats d'assegurar el benestar i la prosperitat al país. I és gràcies a la seva tasca com a estudiosos i escribes que coneixem els textos dels namburbû, datats entre els segles VIII i VI aec
Qu és un ritual de protecci namburb?
El terme accadi namburb és un prstec del vocable sumeri nam-br-bi, i fa alusina 1 tipologia de ritual de protecci destinat a desviar el mal anunciat per un signe ominós. A Mesopotàmia, la adivinacin jugava un paper fonamental en la gestió de la vida quotidiana i la presa de decisions. Arquelogos i epigrafistes han identificat un gran nombre de tauletes que recullen mtodes d'observacine interpretació de presagis, i que inclouen tcniques com l'astròloga, la interpretaci n dels somnis, la fisiognomay la hepatoscopia.
Segons la perspectiva mesopotmica, certs signes anunciaven desgràcies i mals auguris. Fenmens astronmicos i atmosfrics com eclipsis i tempestes, la presència de fongs i floridura a les cases o als temples, l'albirament d'éssers sobrehumans o demonacos, l'aparici de determinats vegetals en els camps de cultiu o en les teulades de les cases, el foc i els llamps, la presència inesperada de certs animals com serps i escorpins a les habitacions, el naixement prematur de bebso cras d'animals, els terratrèmols o els ros teidos de sang es consideraven signes negatius. Aquests signes infaustos es prenien com a evidències que un mal major estava en camí, un mal que posava en escac el benestar de l'individu, de la seva família o fins i tot del conjunt de la comunitat i del país.
Davant d'aquesta situació, es feia imprescindible la realització d'un d'aquests rituals de protecci, d'un namburb. La seva finalitat? Fer que el mal passés de llarg. Segons es llegeix en un text original accadi, el namburb cerca:
Que el mal d'aquests signes negatius passi de llarg, que el mal segueixi de llarg (dejndome) am ja casa meva, que no s'acosti, que no entri, que no em abast. Que el mal (que anuncia l'profeca) no sigui assignat al meu cos.
Claus per a l'execució dels rituals de protecció namburbû
Com la majoria dels rituals mesopotàmics coneguts, els namburbû requereixen que es realitzin ofrenes de menjar i beguda als déus, acompanyades de peticions específiques de protecció, patrocini o curació. Puix que les divinitats puguin comportar de vegades de manera capritxosa, és imprescindible comptar amb el seu suport i beneplàcit perquè el ritual sigui un èxit.
Alguns namburbû requerien tan sols unes hores per a la seva realització, mentre l'execució d'altres podia prolongar-se durant dies. El ritual tenia lloc ben en l'espai en el qual s'havia verificat el signe ominós, bé en un lloc apartat allunyat de les mirades dels curiosos.
El āšipu es valia d'una gran varietat de tècniques màgiques per desviar el mal. Podia recórrer, per exemple, a la neteja i purificació, a l'administració de matèria medica, o l'aplicació de tècniques remoció i reversió com ara la substitució, que consistia a utilitzar figuretes o objectes que representessin la persona sobre la qual recaurà el mal per reemplaçar-la. Aquestes estatuetes o objectes que havien estat en contacte amb la víctima de la profecia es destruïen o es llançaven al riu perquè patissin, d'aquesta manera, les conseqüències del mal auguri. Era la figureta el que es trencava en lloc del cos, la família o la casa de la víctima. En ocasions, fragments textuals de namburbû eren escrits sobre amulets que després es portaven al voltant del coll com a protecció.
En el següent namburbû, que busca desfer-se del mal augurat per la presència de formigues a la casa, es desplega aquesta saviesa mil·lenària que, reconeixent la possibilitat efectiva del mal, crea mecanismes poderosos per evitar-ho i convertir-lo en equilibri i felicitat:
Namburbû per (contrarestar) el mal de les formigues que han aparegut a la casa d'algú, perquè el mal no s'acosti ni a la persona ni a casa seva. El seu ritual: escamparàs oli olorós sobre les formigues i el seu formiguer. Enterrarás guix (i) planta de sabó banyuda al túnel (del formiguer). Mesclaràs pols d'un vaixell, argila d'un prat fluvial i pols del llindar exterior d'una porta en aigua de pou o de riu, i el escamparàs (sobre el formiguer). Col·locaràs encensers amb ginebre i mirra en els dos llindars, i el mal es dissoldrà.
FONTS
- Lenzi, A. 2011. Reading Akkadian Prayers and Hymns: A Reader. Atlanta: Society of Biblical Literature.
- Maul, SM 1994. Zukunftsbewältigung: Eine Untersuchung altorientalischen Denkens anhand der babylonisch-assyrischen Löserituale (Namburbi). Mainz am Rhein: Verlag Philipp von Zabern.
- Maul, SM 1994. "How the Babylonians Protected Themselves against Calamities Announced by Omens". En SM Maul (ed), Festschrift für Rykle Borger zu seinem 65. Geburtstag am 24. Mai 1994: Tikip santakki mala bašmu. . ., Pp. 123-129. Groningen: Styx, 1998.
