Robert Havighurst: Coneix la seva teoria de les tasques evolutives i les seves crítiques des del desenvolupament transpersonal

  • 2019

Dins de les teories del desenvolupament humà i transpersonal, convé donar a conèixer un dels postulats o models organicistes del desenvolupament de l'adult. Tal enfocament és el de les tasques evolutives proposat pel físic i educador Robert Havighurst, qui va influir en la psicologia en realitzar una teoria sobre el cicle vital de l'existència, influït per la psicoanàlisi de Freud, i les etapes evolutives del desplegament del jo, establertes per Erikson.

De la mateixa manera que aquest últim; Havighurst va desenvolupar la seva teoria dividint l'existència de l'ésser humà a través d'una sèrie d'etapes que van des del naixement fins a la vellesa, aquestes són: infància i infantesa primerenca (de 0 a 6 anys, ) infantesa-pubertat (de 6 a 12 anys ), adolescència (12 a 18 anys), adultesa (de 19 a 30 anys), mitjana edat (30 a 60 anys) i vellesa de (60 anys en endavant).

En què consisteix la teoria de Robert Havighurst?

Robert Havighurst va assignar a cada període una sèrie de "tasques evolutives". Les tasques evolutives es refereixen a totes aquelles activitats realitzades per l'individu, dirigides a metes, objectius i reptes en funció del caràcter, maduresa físic-motora i de necessitats biològiques, psicològiques i socials, emmarcats en la relació amb l'altre, la societat i la cultura. Quant als principis de les tasques evolutives, afirma Salgado (2016) que aquests consisteixen en:

  • Els individus duen a terme unes tasques al llarg de la seva vida que estan condicionades per la cultura.
  • Cada etapa en el desenvolupament es caracteritza per unes tasques que porta a terme un individu comú.
  • Les tasques de desenvolupament estan determinades per la societat.
  • Els requisits de cada etapa van augmentant en complexitat, segons es va madurant.
  • Per tenir èxit i aconseguir la felicitat cal superar cada etapa complint amb les tasques que la caracteritzen. (P. 8)

En aquest sentit, les tasques evolutives - proposades per Robert Havighurst- es desenvolupen dins el marc dialèctic, per la satisfacció de si mateix dins dels estàndards de la societat, és a dir: el subjecte adult es torna una negació determinada, els límits li mostra allò que no-és, però que es objectiva en la cultura (com un altre, o un "no-jo" simbolitzat per la eticitat, el dret, l'art i la religió) per tornar-se a si mateix i adequar-(i en alguns casos superar) en virtut d'aquests símbols.

No obstant això, d'aquesta manera, el subjecte es transforma en esclau o serf del patró social, i de qui exerceix el poder [1], per acabar construint la mateixa cultura, o el "volkgeist" [2]. Emperò, és vital preguntar-se fins a quin punt l'ànima de l'adult jove, madur i més gran, ha fet de si, el que altres han fet d'ell, perdent la seva individualitat en el col·lectiu?

Cal recordar el que diu el gran CG Jung respecte a l'arquetip de la "persona"; en si, la persona no existeix, sinó que és una col·lecció d'atributs cosificats donats per la societat. Segons Jung (citat per Capriles, 2008): "és un compromís entre l'individu i la societat sobre el que l'home ha d'aparentar ser" (p.87). És a dir, la persona és un component arquetipal de l'esperit social, si el jo s'identifica amb ella, es perd i produeix un trencament a la individuació.

Quines són les tasques evolutives de l'Adult jove, madur i adult gran?

A continuació s'explicitaran les tasques evolutives donades per Robert Havighurst la persona en el desenvolupament de l'adultesa:

EDAT ADULTA

TASQUES EVOLUTIVES

18-30 anys

  • Integraci en el món laboral
  • Selecci de parella, i aprendre a conviure-hi.
  • Formar una família pròpia.
  • Criança dels fills.
  • Responsabilitzar a la llar.
  • Responsabilitzar amb la polis.
  • Integrar-se en un grup social estable.
  • Acceptar el propi cos i usar-lo responsablement

30- 60 anys.

  • Augmentar l'estabilitat, empatay felicitat dels fills i parella- la família.
  • Aconseguir una responsabilitat cvica.
  • Obtenir una feina estable i satisfactori.
  • Desenvolupar activitats d'oci adultes.
  • Acceptar i ajustar-se als canvis fisiolgics de la mitjana edat (menopausa i andropausa).
  • Acceptar l'envelliment i / o mort dels pares.

Ms de 60 anys

  • Adaptar-se a una força fsica i salut en declivi.
  • Adaptar-se a la jubilacinya una reducci d'ingressos.
  • Adaptar-se a la mort de la parella i / o familiars.
  • Establir un vincle d'amor amb la seva família.
  • Adaptapse als canvis socials i al seu rol com a adult major.
  • Establir un hbito fsic per portar una vida satisfactòria
  • Afrontar l'angoixa davant el fet de morir.

Rol de l'envelliment en la vida adulta

D'altra banda, a partir de l'adultesa mitjana, comença el procés de l'envelliment reeixit, aquí Robert Havighurst, intenta descriure els camins que han de seguir les persones grans per complir amb les exigències de la seva edat i arribar a un alt grau de satisfacció en la seva vida. La satisfacció vital es converteix així, en el constructe psicològic central, mitjançant l'adaptació i acceptació dels voràgines canvis de la vida.

Per tant, l'envelliment òptim o reeixit va unit a un estil de vida actiu continuat. Les persones grans han de prolongar tot el possible les seves activitats acostumades i buscar noves alternatives per a aquelles altres que hagin de interrompre per mandat de l'edat. Per Izquierdo (2005) referint-se a la teoria de Havighurst; el postulat bàsic de l'adult madur seria que:

La maduresa i la vellesa porten psicosocialment a una lenta retirada de la persona gran. El motor d'aquesta retirada pot ser la mateixa persona, però també el seu entorn. La retirada no necessita ser uniforme i paral·lela en tots els entorns. El possible desequilibri pot salvar-se per un nou canvi en les relacions i en l'entorn. Sovint, la societat valora positivament aquest procés, considerant-lo com un fet biològic natural, per exemple, quan les persones grans han de cedir el seu lloc de treball als joves. (Pàg. 609).

Com s'exposa, la teoria de Havighurst examina les tasques evolutives com un entramat estàtic d'activitats i rols que el subjecte ha de complir davant i dins la societat, però no es pregunta per les condicions de possibilitat d'aquestes tasques relacionades al procés d'individuació (o el que els antics anomenaven "iniciació" de la psique) oa la subjectivitat emocional.

En aquest sentit, Robert Havighurst concep l'adult com un ésser que té un paper no tan actiu, sinó més aviat passiu dins de la societat, oblidant una mica el paper de la transcendència i transformació de l'ànima, i la dimensió del desig humà, que segons la perspectiva fenomenològica hegeliana, i psicoanalítica genera les lluites de classes, el caràcter bèl·lic i libidinal; viscuts encara, pels adults en l'actualitat. No obstant això, aquesta teoria en prescindir de l'esmentat, reflecteix en part la superficialitat de la societat. Per això, pot haver una manera frívola de considerar l'art, la ciència, la filosofia i la religió que són els quatre camins per a l'evolució de l'esperit adult, i la transformació de tota societat per venir.

Autor: Kevin Samir Parra Rueda, redactor en la gran família de hermandadblanca.org

REFERÈNCIES:

  • Capriles, A. (2008). La picardia del veneçolà o el triomf de l'oncle conill. (5ta reimpressió). Caracas, Veneçuela: Taurus.
  • Izquierdo, A. (2005). Psicologia del desenvolupament de l'edat adulta Teories i contextos. Universitat Complutense: Madrid. Revista complutense d'educació, volum 2.
  • Salgado, H. (2016). Teoria del desenvolupament de Robert. J, Havighurst. [Document en Línia] Disponible: https://prezi.com/m6xy1vpedfjy/teoria-del-desarrollo-robert-j-havighurst/ [Consultat: 18 febrer de l'2018].

[1] Generalment el constructe polític que és el reflex de l'estructura social.

[2] Tr. Esperit del poble.

Article Següent