Taula de continguts amagar gener Cervell: bandejant el mite. 2 Ara la pregunta que sorgeix és ¿Que percentatge fem servir del nostre cervell? 3 Tornant al tema que ens afecta, és fals llavors la idea que només fem servir el 10% per cent del nostre cervell? 4 Exemple del funcionament del cervell 5 Per això com més complexes siguin les tasques i com més siguin, més gran serà el requeriment de la utilització de tot el cervell. Ara bé com més simples i menors siguin les quantitats de tasques a realitzar, menors seran les parts que haurà de posar en funcionament.

Cervell: bandejant el mite.

Al llarg del temps s'ha instaurat, en el coneixement popular, la idea que només fem servir el 10% del nostre cervell. Això és d'ampli coneixement, i aquesta profundament arrelat gairebé com una veritat absoluta. No obstant això i malgrat ser una idea que s'ha difós per llarg a llarg del planeta, la seva veracitat és incomprobable o nul·la.

Pel que la idea subjacent és que passaria si poguéssim fer servir el 90 per cent restants? Seriem éssers increïblement meravellosos, genis i revolucionaris, potser com Einstein, Hawking o Shakespeare qui segurament van ser tocats per alguna vareta màgica o millor dit beneïts amb l'oportunitat d'utilitzar més del 10 per cent del seu cervell. Llavors, a la resta, com ja no podem usar la resta del nostre cervell, només ens queda viure una vida ordinària. Lamentablement aquests són els pensaments que es desprenen d'aquesta teoria, ja que desqualifica la capacitat cognitiva del cervell reduint a mínim el seu funcionament i deixant entre bambolines la possibilitat que si féssim servir una miqueta mes, deixaríem de ser éssers ordinaris per a convertir-nos en savis o il·luminats potser.

D'aquesta manera, en aquest article anem a desmitificar aquesta idea que ens van fer creure i portem l'explicació científica de per què no fem servir només el 10 per cent, sinó mes.

Ara la pregunta que sorgeix és ¿Que percentatge fem servir del nostre cervell?

Al llarg d'aquest escrit, tractarem de deixar en clar aquesta resposta fonamental per començar a construir un repertori de creences racionals i versemblants en la nostra psique.

Això és un bon disparador per convidar-los a repreguntarse, a interrogar-nos més sobre tot el que sentim. Amb això no vull dir que posem en dubte tot, però si que comencem a escoltar i processar la informació d'una altra manera. En altres paraules, avui dia la informació s'ha convertit en una arma de poder, en una eina que condueix i indueix a les persones a prendre diferents accions, de manera que segons que informació li donem, és més fàcil predir o determinar el tipus de conductes que poden prendre aquestes persones.

Davant tants interessos contraposats donant voltes, i sent tanta la quantitat d'informació que es maneja, cal que comencem a apel·lar a la nostra saviesa interior. Davant de qualsevol teoria, conclusió o creença que se'ns donin com a única veritat o com a simple veritat cal que ens preguntem ¿d'on prové aquesta informació? O podria ser d'aquesta altra manera? O que altres possibilitats hi ha? Per exemple.

Cal, si anem a prendre alguna cosa com a cert, que busquem la font d'aquest coneixement i que ens guiem pel nostre guia interior.

Tornant al tema que ens afecta, és fals llavors la idea que només fem servir el 10% per cent del nostre cervell?

Correcte, en paraules del neuròleg i neurocientífic argentí Facundo Manes "No fem servir el 10% del cervell, fem servir el total, ja que aquest treballa fins i tot quan no fem res".

No hi ha evidència empírica i científica que expliqui la teoria que només fem servir el 10% per cent del cervell, sinó tot el contrari comptem amb milers d'investigacions científiques que avalen el fet que fem servir la totalitat del nostre cervell i no només un percentatge del mateix. Cal comentar que les investigacions serioses i que compleixen amb tots els paràmetres que exigeixen els estudis d'aquest nivell, són molt recents i el coneixement exhaustiu sobre determinades qüestions que afecten el funcionament completament del cervell, estan en vies de desenvolupament.

Partint des d'aquesta qüestió, estudis neurològics sí que han comprovat que enfront d'activitats simples i de poca importància, el cervell només necessita utilitzar poques àrees i per tant és baix el percentatge de funcionament que necessita per realitzar aquelles. Pel que només en aquest cas, seria certa la idea que es fa servir un baix percentatge. Això no obstant, fins per dormir utilitzem tot el cervell.

Exemple del funcionament del cervell

Per exemple, anem a comparar el funcionament del cervell amb l'ordinador. Quan hem de fer un treball en el word de l'ordinador sobre diverses temàtiques, per exemple, anem buscant a google sobre la temàtica, de manera que anem obrint pestanyes i una ens va portant a l'altra, així successivament pel que arriba un moment en què tenim milers de pestanyes obertes. I alhora tenim obertes carpetes emmagatzemes en la pc, on tenim més informació anteriorment guardada, i segurament tenim obert el nostre mail amb més informació i sumat a això tenim obert el reproductor de música perquè ens passa sons lents i tranquils per concentrar-nos en el nostre treball. I altres vegades, només prenem l'ordinador per revisar els mails i res més. Llavors en la primera situació, l'ordinador necessita utilitzar totes les seves parts (Internet, parlants, velocitat, processador, etc.), de manera que si fos el nostre cervell, també hauria de fer servir totes les seves parts per a funcionar, mentre que per obrir un mail només necessitaria posar en marxa poques parts del mateix.

Llavors com més complexes siguin les tasques i com més siguin, més gran serà el requeriment de la utilització de tot el cervell. Ara bé com més simples i menors siguin les quantitats de tasques a realitzar, menors seran les parts que haurà de posar en funcionament.

La majoria dels estudis neurològics realitzats conclouen en què g ran part de les persones fan servir gairebé el 100 per cent del seu cervell, tant mentre estan en estat de vigília com en els moments de son profund. Si! Durant la nit el nostre cervell també treballa, això va ser demostrat per estudis que utilitzen imatges i han demostrat que més del 60% està actiu durant el son (REM), o Moviment Ràpid Ocular, quan un es troba somiant.

Per la seva banda, els estudis PET, és a dir revisions Tomografia per Emissió de Positrons, van confirmar que a la a ctivitat cerebral hi ha àrees generalitzades que es "il·luminen" fins i tot durant tasques de rutina, la qual cosa indica que gran percentatge del nostre cervell està actiu al llarg del desenvolupament de qualsevol tasca cognitiva que portem a terme.

Sumat a això, van afirmar que tot i que moltes àrees del cervell romanien "fosques o sense ser il·luminades" és a dir no s'estaven encenent les neurones durant les investigacions, han assenyalat que aquestes neurones que no s'il·luminaven probablement és perquè estaven rebent senyals d'altres neurones. Pel que, tot i que semblés que àrees del cervell estan inactives, en realitat només es troben ocupades, realitzant tasques passives com ara rebent informació.

És molt emocionant i inquietant saber que podem expandir les nostres ments en utilitzar tots les porcions del nostre cervell, encara que todava resta albirar i confirmar si aquelles rees d'inactivitat es deu al fet que estan rebent informació o es amaga alguna cosa mes all. Encara que moltes vegades semblés que alguns de nosaltres només estem fent servir una mnima fracci de les nostres capacitats mentals, als humans els pren ms del 10 per cent de les seves capacitats cognitives per ser humans. Sintmonos feliços! Estem fent servir tot el nostre cervell!

REDACTORA: Gisela S., redactora de la gran família de la Germandat Blanca.

FONT:

https://www.cancercarewny.com/content.aspx?chunkiid=167428

Baltimore B. Ask the expert: biology: do we really usi only tingues percent of our brains (March 8, 2004)? Scientific American website. Disponible a: http://www.sciam.com/askexpert_question.cfm?articleID=000B077E-AD46-1047-AD468347F0000&ref=sciam. Accedit 20 juliol 2006.