Saps perquè sempre tornes a cometre els mateixos errors del passat una i altra vegada?

Les reflexions del Dr. Maurici Nicoll responen a aquest interrogant és a dir sobre com evitar repetir els errors del passat pel que farem al·lusió a aquelles per respondre aquesta pregunta i ajudar-te a sortir de tan nefasta i eterna roda giratòria que comprenen els errors del passat.

D'aquesta manera i fent al·lusió a l'autor esmentat anteriorment, es porta a col·lació una de les seves reflexions la qual suggereix que l'ésser humà es convenç una i altra vegada que el pas del temps és sinònim d'evolució. És a dir, l'ésser humà pensa que només amb el pas del temps evoluciona com ser, no hi ha una altra variable en joc més que la qüestió temporal. Això no obstant això, si un es posa a llegir una mica d'història immediatament s'adona, comenta Nicoll, que les guerres, les quals són considerades pels subjectes com a coses que passen de manera excepcional són, en realitat, comuns ja que des la prehistòria vivim de guerra en guerra. Per la qual cosa, aquest fet de les guerres, no és atzarós sinó que és un element constant al llarg del temps. Aquest mateix fet al·ludeix justament al poc que hem pogut evolucionar al llarg i al "ample" dels segles. Amb això, Nicoll ens vol fer reflexionar sobre la frase "el nivell de ser d'un home, atreu la seva vida". En altres paraules, si hi ha guerra és clar que l'home no ha evolucionat en l'absolut, sinó justament s'ha quedat encallat en el destructiu i paradoxal de les guerres. Nicoll refereix que l'ésser humà atreu el que és i no el que serà, és a dir la història i tot el que passa a la vida d'una persona es torna a repetir perquè segueix en el mateix nivell de ser pel que segueix atraient, un i una altra, les mateixes circumstàncies, els mateix sentiments, creu les mateixes coses, i així successivament. Com podem dilucidar, res no canvia, tot roman absolutament igual.

Llavors ¿Com evitar repetir els errors del passat?

El Dr. Nicoll proposa que perquè la història personal d'un home canviï, és a dir canviïn les circumstàncies que se li presenten, pensi i senti coses diferents i noves, cal que hi hagi un canvi en el nivell de ser de l'home. En altres paraules un canvi del nivell en què l'home viu de manera natural la seva vida rutinària.

L'autor pretén amb les seves reflexions que, qui llegeixi aquestes ultimes, comprengui que cada un de nosaltres ens trobem en un determinat nivell de ser i per ensenyar-fa al·lusió a una escala, la qual té molts graons que s'estenen de manera vertical a on hi ha persones que es troben en graons que estan per sobre de nosaltres i d'altres que es troben en graons que estan situats per de baix del nostre. Aquesta escala, aclareix, no té res a veure amb el temps, el temps futur no és sinònim d'evolució ni de bon tros d'estar en majors nivells de ser, sinó que els que estan en nivells més alts, es troben en aquest mateix instant en aquest nivell, el mateix per als nivells inferiors. El temps no té res a veure amb aquests diferents nivells, sinó que justament es tracta de nivells coexistint en l'ara.

D'aquesta manera, el treball sobre si mateix que es proposa és al bell instant que constitueix l'ara, el present. Aquest treball sobre si tracta per exemple de la repressió de les emocions negatives, del record de si, de la no identificació amb les molèsties i baralles, de no rendir comptes, etc. I té a veure amb una acció que un pot realitzar ara mateix sobre si mateix. Per exemple, cita Nicoll, si un home que està desesperat, s'atura un instant i s'observa en aquesta situació, s'observa la mateixa lentament i tracta de recordar-se a si mateix, de donar-un xoc de consciència, o en altres paraules tracta de comprendre el sentit de la seva actitud, és a dir tracta de transformar-se, de transformar la seva resposta mecànica a les situacions que l'envolten, s'adona que tot ha canviat, el seu estat d'ànim perd sentit i desapareix. Aquest succés, al·lega Nicoll, representa un canvi instantani al nivell de ser. D'aquesta manera l'autor introdueix les diferents (tres) etapes d'un home.

Etapes de l'home, claus per no repetir el passat.

La primera etapa està constituïda pels primers anys de vida, fins als tres, quatre o cinc anys. En néixer, l'ésser humà és pura essència, essència a partir de la qual pot créixer i desenvolupar-se, i aquesta essència és l'única veritable que posseeix. Però aquell creixement és limitat, no pot créixer per si mateixa després dels tres o cinc anys.

La segona etapa de l'home consisteix en la formació d'allò que envolta a l'essència i justament és la que l'ajuda a desenvolupar-se, aquesta realitat que envolta l'essència és la personalitat. Aquesta última, és una realitat aliena a l'essència, que s'adquireixi de la vida mitjançant els sentits. És així com un nen deixa de ser el mateix i arriba a ser una mica diferent del seu si mateix. D'aquesta manera, el centre de gravetat passa de l'essència a la personalitat, això vol dir que el nen aprèn a fer diferents coses mitjançant la imitaciny es successivament. Llavors com ms rica és la personalitat, millor ser el creixement de l'essència, de manera que com msdbil és una personalitat menor ser el creixement de l'essència o no portar a terme aquest creixement.

La tercera etapa de l'home té a veure amb aquell home que ha desenvolupat la seva personalitat i pot arreglrselas amb la vida a la seva manera, amb les eines que posseeix i d'una forma prou raonable. És a dir, aquesta tercer etapa és el puntapi per al desenvolupament de la seva essència. Només a partir d'aquí pot desenvolupar-la, a partir d'una personalitat rica i forta. Per exemple, al·ludeix Nicoll, un home que tot i ser molt reconegut i important socialment hi ha a l una essència pobra. Aquest home, per exemple, fa tot per aconseguir majors mrits per por a la perdua de la seva reputaci, però no fa res per si mateix, sinó que tot el que fa, ho fa per el seu estatus, popularitat etc. Suposem que aquest home estableix un Vaci molt gran malgrat totes les seves riqueses. Est materialment satisfet, té joies, casa, etc., però sempre se sent buit. Aquest home, afirma Nicoll, s'est aproximant a la tercer etapa del desenvolupament ja que ha arribat a una posició en la qual la seva banda veritable, és a dir la seva essència pot créixer i d'aquesta manera omplir o millor dit reemplaçar el sentiment de buit per un sentiment de significaci. És així com perquè es dugui a terme llavors aquest desenvolupament deu en paraules de Nicoll sacrificar la seva personalitat és a dir fer un treball d'inversió un treball que vagi en sentit contrari a tot el que vena fent.

La tercera etapa llavors té a veure amb aquell moment en on l'home se sent Vaci, on ja la personalitat no el satisfà i necessita trobar un nou sentit a la seva existència. Tal com diu Nicoll, aquesta tercer fase consisteix a tornar passiva la personalitat perquè d'aquesta manera l'essència pugui créixer.

Tipus d'aprenentatges acords a cadascuna de les etapes del si mateix

Com a conseqüència de cadascuna d'aquestes etapes hi ha tres formes d'ensenyament que una persona pot trobar al llarg de la seva vida.

La primera és aquella ensenyament que prové de les idees de la mare, és a dir l'essència pren les idees, creences i sentiments de la figura materna i les fa pròpia.

Després la segona forma d'ensenyament és aquella que incorpora a través del món, és a dir el sistema de creences, les memòries col·lectives, etc. És així com la personalitat es va formant.

La tercera forma és quan l'home comença a preguntar-se, per exemple, quin és el lloc que ocupo? pregunta que es pot fer a costa del tipus de personalitat. Resumint la tercer etapa "comença al final de la segona etapa, quan la personalitat ja està formada i un home ha assaborit la vida i vist com són les coses i se sent insatisfet i comença a buscar alguna cosa més, alguna cosa que ho farà comprendre millor, cosa que l'ajudarà i el encaminarà i eventualment el completarà ".

T'has sentit així algunes vegada? Sents una mena de buit en la teva vida?

Si és així et convido a que segueixis preguntant i aprofundint en el teu interior i comencis a treballar sobre el teu si mateix.

REDACTORA: Gisela, redactora hermandadblanca.org
FONT: Llibre "Comentaris psicològics sobre els ensenyaments de Gurdieff I Ouspensky" del Dr. Maurici Nicoll