Ja saps que en l'Amor existeix i és la Unitat, l'Amor és Compressió i també és molt més, quan l'Amor és conscient no hi ha res a perdonar, perquè no hi ha hagut ofensa si hi ha autenticitat.
Però parlem de nivells que s'ha donat oblidar l'autèntica Presència de l'Amor incondicional aquest Amor és Creatiu, és autèntic en Veritat, l'oblit el separa i sorgeix el provisional és succedani d'amor amb el qual pots jugar, fent i desfent creant una altra realitat, la realitat de l'amor que si és condicional, és un amor que es trenca, que es fa de pregar, és un amor passatger que no se sap lliurar, és un amor de sorolls que es deixa atrapar, és amor indiferent que et pot destrossar, és amor que s'alimenta robándote llibertat, és un amor sense sentit que ha de despertar a l'autèntica vivència creant autenticitat.
El autntic és el que És no es pot separar, no té trencament alguna, en s és integritat, no deixa pas a una altra cosa, res ho pot canviar, és autntica Presència de Consciència d'Unitat, m s enll del que entens veritable Llibertat.
Si hi ha autntic Amor no es produeix l'enuig i si l'enuig es va donar és amor condicionat, l'amor condicionat és el que fa servir engaos, mentides i falsedats i és el que et est daando. La condició que est fent servir, em lliuraments i jo t'estic donant, et comprenc però t'estic criticant, et admeto però de tu estic esperant, et accepto però m'estic cansant, em lliuro però t'estic asfixiant, et dono però vull alguna cosa a canvi, et sonro però estic falsejant, t'escolto però de tu estic passant, et veig però m'estic engaando, t'ajudo però t'estic manipulant, i es dnde est el autntic, el autntic no es dóna perquè s'est soando, el somni és la illusi d'alimentar l'expressat viure en separació és el somni o del que és humà i quan va despertant deixa enrere el condicionat, canviant en el seu procedir fa cas al sagrat l'Amor incondicional s l'nic peldao.
Vull estar alerta i que no controlin la meva vida, vull seguir els passos de la Veritat que em Gua. Vull Ser i s que Sóc, però si estic adormida em sento un titella amb el vent a la deriva, sense rumb i sense saber com viure la vida, titella en un somni, sense saber que est adormida.
Vols estar alerta? Vols no ser titella? Vols no estar adormida?
És clar que vull.
Doncs deixa de voler i sent que ja Eres, deixa de pensar en el que pots o vols i noms viu l'instant amb allò que ja Eres.
Ets Vida, no pensis en voler ser-ho.
Ets Amor, no pensis en obtenir-lo.
Ets Plenitud, no tractis de comprendre-ho.
Quan vols o desitges, penses en obtenir alguna cosa, ests reconeixent que encara no l'has trobat, que hi ha alguna mancança, per això ho estàs trucant. I es queda a voler o també en desitjar, no actues en aquest instant sabent que en tu està. Per això no es materialitza, no ho deixes madurar.
Jo pensava que voler o desitjar alguna cosa feia el poder d'atracció i que la repetició era el procés de obtenir-lo.
Des del nivell on actua el pensament, les paraules condicionen, no es mou res de nou, aconsegueixes repeticions del que ja està fet, és una limitació, t'atrapa el pensament. Per poder estar lliure t'ha d'embolicar el silenci, que no hagi soroll mental, que no sorgeixi el pensament, això et portarà a Ser autèntic, sense res a esperar perquè ja Ets Això.
¿No he de esforçar-me a ser autèntic, en ser transparent?
Qui ho fa és l'ego, que està adormit i perdut, l'Ésser que ja Ets és Origen i Principi i té la Qualitat, és autèntic i senzill. Sé i no hi ha sacrifici. Sé i no hi ha oblit.
Quan vols i desitges és la ment que està parlant i que vol aconseguir, no sap que ho has aconseguit, no sap que és en tu i desconeix els passos, pot portar-te a patir, mantenir obsessionat en la idea d'aconseguir així és com et va atrapant i et fica en el seu joc és el d'anar escalant, et manté actiu perquè puguis aconseguir-ho.
Però hi ha altres nivells on no estàs tancat, es viu la llibertat des del ser que ha integrat i descobreix la seva Presència en el present anunciat, el moment i l'instant ho tens tot aconseguit, només ho fa conscient i ja no està atrapat.
Ets encara que ho oblidis i mai deixes de Ser, tries cada vivència on pots conèixer i entendre els conceptes on viure el que És. A vegades no te n'adones i et envolta el voler, el desig et motiva però deixes de veure, la visió sempre és interna perquè puguis créixer en l'experiència que vius acumules el saber.
Quan hi ha insatisfacció estàs sent exigent i movent un control, desconfies del present, no dones pas a l'Amor la compassió no es mou. Quan canvies la visió en un procés senzill, s'expressa la perfecció d'allò que has viscut, si ho mires com un do tot recobra sentit. Deixes la xerrameca i el mires com un nen, no li posis etiquetes i deixes d'estar captiu dels teus propis pensaments pel que no has aconseguit, saps que tot És només has de viure-ho.
Autor: Rosa Caminant
Font: http://rosacaminante.wordpress.com/2013/12/16/ser-autenticos/
